Fem un pas més en la pregària del Pare
nostre, ens trobem amb la següent petició: “I
perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors”.
El perdó és una necessitat en la nostre
vida. Quan de vegades hem ofès o molestat els altres, no reposem fins que ens hem
reconciliat i l’altra persona ens ha ofert el seu perdó. Així, també necessitem
el perdó de Déu per poder créixer en llibertat. Hem estat creats per Déu per
viure com a fills seus i germans els uns dels altres, i també per millorar el
món on vivim. Moltes vegades no vivim així, no vivim ni com a fills ni com a
germans. Certament que Déu sempre ens perdona i no està condicionat a les
nostres actituds i sentiments, però el fet que nosaltres perdonem ens prepara i
disposa a acollir el perdó de Déu i el dels altres, “així com nosaltres perdonem...”.
El perdó ha de ser una actitud constant
en la nostra vida, hem de ser capaços d’oferir perdó i també de rebre’l. És
fàcil que en el dia a dia fallem, ens ferim, fem mal... i també que ens en
facin. Per això, el nostre cor ha d’estar obert a aquesta necessitat de
perdonar que, en realitat, prové del mateix Déu.
Que sapiguem tenir la
facilitat de perdonar malgrat tot i que també ens perdonem a nosaltres mateixos
les nostres fallades i mancances ja que és el mateix Déu qui ho fa primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada