Com cada any, un dels diumenges del temps pasqual, ens reunim els religiosos i religioses de Reus al nostre monestir per compartir una estona de pregària i de fraternitat. És una tarda on, any rere any, ens anem coneixent més els membres de les diferents comunitats de la nostra ciutat, una oportunitat de parlar de les nostres inquietuds, il•lusions, anhels, desitjos...
Tots vivim el mateix: el seguiment de Jesucrist però en missions i tasques diverses. Com en un puzzle, cada comunitat, cadascun dels seus membres ocupem el nostre lloc, un lloc únic i singular, de forma que totes les peces encaixen les unes amb les altres i dibuixen una imatge perfecta i ben acabada.
Després de la pregària de Vespres, vam poder gaudir de l’actuació de la banda del col•legi del Pare Manyanet, ens van oferir un bonic concert dins de la nostra església. Tot seguit, a la plaça d’entrada, amb el que tots havíem aportat, vam compartir el berenar. Un inesperat xàfec ens va fer córrer cap a dintre amb totes les safates del berenar, un cop a dins va sortir el sol tot rient-se de les nostres corregudes.
Després d’una estona de diàleg distès i alegre, ens vam anar acomiadant, cadascun a casa nostra amb la joia d’haver-nos tornat a trobar un any més i amb la il•lusió de recomençar les nostres tasques setmanals amb més empenta i embranzida.
Des d’aquí volem donar-vos les gràcies a tots els qui ens vam trobar diumenge i vau fer possible l’ambient de fraternitat i de joia de què vam poder gaudir.
Tots vivim el mateix: el seguiment de Jesucrist però en missions i tasques diverses. Com en un puzzle, cada comunitat, cadascun dels seus membres ocupem el nostre lloc, un lloc únic i singular, de forma que totes les peces encaixen les unes amb les altres i dibuixen una imatge perfecta i ben acabada.
Després de la pregària de Vespres, vam poder gaudir de l’actuació de la banda del col•legi del Pare Manyanet, ens van oferir un bonic concert dins de la nostra església. Tot seguit, a la plaça d’entrada, amb el que tots havíem aportat, vam compartir el berenar. Un inesperat xàfec ens va fer córrer cap a dintre amb totes les safates del berenar, un cop a dins va sortir el sol tot rient-se de les nostres corregudes.
Després d’una estona de diàleg distès i alegre, ens vam anar acomiadant, cadascun a casa nostra amb la joia d’haver-nos tornat a trobar un any més i amb la il•lusió de recomençar les nostres tasques setmanals amb més empenta i embranzida.
Des d’aquí volem donar-vos les gràcies a tots els qui ens vam trobar diumenge i vau fer possible l’ambient de fraternitat i de joia de què vam poder gaudir.
M'han dit que la festa va ser molt maca. Felicitats!
ResponElimina