Quan ens adrecem a Déu en la pregària, és bo que tinguem present que el nostre Déu és un Déu trinitari: és Pare, Fill i Esperit Sant. Avui ens centrarem en el tema de la pregària com a trobada amb el Pare.
Jesús en l'evangeli ens ensenya que Déu és el nostre Pare (Jn 20, 17) i quan els deixebles li demanen que els ensenyi a pregar, Ell els diu: "quan pregueu, digueu: Pare" (Llc 11,2).
La pregària, doncs, és una trobada personal amb Déu Pare que ens estima entranyablement.
Hem d'anar a la pregària pensant que anem a trobar-nos amb el Pare, Aquell que ens ha creat, que ens estima amb un amor especialíssim i que és molt proper a nosaltres, està en el més íntim de nosaltres mateixos.
En la pregària hem d'adreçar-nos a Déu dient-li, amb senzillesa i amb tot l'afecte: "PARE", tal com ho feia Jesús.
Diguem-li: "Pare" i obrim-nos-hi, Ell ens acull, ens valora, ens anima, ens comprèn, ens perdona...
Diguem-li: "Pare" i deixem-nos mirar i estimar per Ell, que veu en cadascun de nosaltres un fill seu molt i molt estimat.
Diguem-li: "Pare" i abandonem-nos-hi tal com som, amb les nostres debilitats i anhels, amb les nostres preocupacions i inquietuds... Abandonem-nos-hi confiadament.
Diguem-li: "Pare" sabent-nos de veritat fills seus.
Si anem a la pregària amb la convicci6 que anem a trobar-nos amb Déu Pare, anirà creixent en nosaltres la consciència de ser fills seus, i el seu amor anirà transformant la nostra persona, les nostres actituds. Naixerà en nosaltres una nova mirada envers els altres; els altres, s6n els meus germans estimats i valorats pel Pare amb un amor especialíssim.
El Pare sempre ens espera i vol que el tractem amb senzillesa, amb confiança, amb amor... Apropem-nos a Ell, trobem-nos amb Ell... que desitja omplir la nostra vida de joia i de pau.
Jesús en l'evangeli ens ensenya que Déu és el nostre Pare (Jn 20, 17) i quan els deixebles li demanen que els ensenyi a pregar, Ell els diu: "quan pregueu, digueu: Pare" (Llc 11,2).
La pregària, doncs, és una trobada personal amb Déu Pare que ens estima entranyablement.
Hem d'anar a la pregària pensant que anem a trobar-nos amb el Pare, Aquell que ens ha creat, que ens estima amb un amor especialíssim i que és molt proper a nosaltres, està en el més íntim de nosaltres mateixos.
En la pregària hem d'adreçar-nos a Déu dient-li, amb senzillesa i amb tot l'afecte: "PARE", tal com ho feia Jesús.
Diguem-li: "Pare" i obrim-nos-hi, Ell ens acull, ens valora, ens anima, ens comprèn, ens perdona...
Diguem-li: "Pare" i deixem-nos mirar i estimar per Ell, que veu en cadascun de nosaltres un fill seu molt i molt estimat.
Diguem-li: "Pare" i abandonem-nos-hi tal com som, amb les nostres debilitats i anhels, amb les nostres preocupacions i inquietuds... Abandonem-nos-hi confiadament.
Diguem-li: "Pare" sabent-nos de veritat fills seus.
Si anem a la pregària amb la convicci6 que anem a trobar-nos amb Déu Pare, anirà creixent en nosaltres la consciència de ser fills seus, i el seu amor anirà transformant la nostra persona, les nostres actituds. Naixerà en nosaltres una nova mirada envers els altres; els altres, s6n els meus germans estimats i valorats pel Pare amb un amor especialíssim.
El Pare sempre ens espera i vol que el tractem amb senzillesa, amb confiança, amb amor... Apropem-nos a Ell, trobem-nos amb Ell... que desitja omplir la nostra vida de joia i de pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada