PELS CAMINS DE LA PREGÀRIA

Diverses vegades hem parlat en aquest bloc de pregar, de fer pregària, d’escoltar i de reflexionar la Paraula de Déu. Volem dedicar algunes entrades a aquest tema, apassionant i alhora captivador.
Endinsar-se en els camins de la pregària és com començar una aventura, l’objectiu de la qual no és altre que respondre a la invitació que Déu adreça a cadascun de nosaltres, una invitació a dialogar amb Ell, a escoltar-lo, a parlar-li, a posar a les seves mans tots els nostres anhels, desitjos, inquietuds, dificultats, alegries... i a rebre per part seva una resposta d’amor i d’amistat, viscuda en el més íntim de nosaltres mateixos.
La pregària és iniciativa de Déu, que posa en l’interior de cada persona aquest profund desig de diàleg i de comunicació. Estem creats per a la comunió, no per a la solitud ni l’aïllament. Creixem i ens desenvolupem gràcies al tracte amb els altres, gràcies al diàleg i a la comunicació amb les persones que ens envolten. Escoltar i ser escoltats, estimar i ser estimats, acollir i ser acollits ens ajuda a viure en plenitud i a ser feliços, a estar bé amb nosaltres mateixos i amb tothom. ¿Com no ens ha d’ajudar a ser encara més feliços saber-nos i sentir-nos acollits, escoltats, estimats per Déu, el nostre Creador? I més encara: aquest mateix Déu ens convida incansablement a establir amb Ell una relació de comunicació, de diàleg, d’amistat i d’amor.
La pregària no és res més que acceptar aquesta invitació, correspondre-hi tot aportant la nostra obertura, les nostres capacitats i, en definitiva, tot el nostre ésser i la nostra vida.
Us convidem, doncs, a recórrer amb nosaltres els camins de la pregària. A compartir il•lusions i també dificultats, a endinsar-nos en aquesta fascinant aventura de la relació amb Déu que és també relació amb els germans.