EL SILENCI

En aquestes entrades dedicades a la pregària anirem tractant diferents aspectes per tal que l’estona que puguem dedicar-hi sigui de veritat una autentica i viva trobada amb Déu.
No ens podem posar a pregar o a fer pregària sense una preparació prèvia. Un dels primers aspectes a tenir en compte en voler-nos endinsar en la pregària és el silenci, tant el silenci extern com l'intern.
Quan ens volem posar a pregar, és molt important cercar un lloc on ens hi trobem a gust i on hi hagi silenci. Pot ser una capella, la meva pròpia habitació, un altre racó de casa, un espai a l’aire lliure... També hem de procurar trobar una postura del nostre cos que sigui còmoda. És molt important assegurar que hi hagi silenci perquè és molt difícil poder captar la veu de Déu enmig de sorolls, d’aldarulls, de xerrameca. Quan tenim ganes de parlar amb un amic en un nivell de confiança busquem que res ni ningú no ens destorbi. De la mateixa manera, cal que hi hagi silenci al nostre entorn per poder trobar-nos amb Déu i escoltar la seva Paraula.
Un cop aconseguit això, cal tenir en compte el silenci intern. El silenci intern consisteix a fer silenci dins nostre, a deixar de costat totes aquelles veus interiors (projectes, preocupacions, records... ) per posar tota la nostra atenció a escoltar què ens diu Déu a través de la seva Paraula. No es tracta tant de lluitar contra tot allò que vingui a la nostra ment sinó de deixar-ho de banda (ja ens n'ocuparem en un altre moment) i posar tot l'accent a deixar ressonar dins nostre aquelles paraules de l'Evangeli o d'un salm que hem escollit per poder escoltar la veu de Déu.
No ens desanimem si moltes vegades no aconseguim fer silenci dintre de nosaltres a l'hora de la pregària. No és fàcil, però Déu acull el nostre esforç i es complau quan el busquem. Hem de ser constants, que Ell sempre es deixa trobar.