Al llarg d’aquestes últimes setmanes hem intentat penetrar una mica més, gràcies als textos de l’evangeli, en el temps d’Advent i en el de Nadal. Ara tornem a agafar el fil de l’espiritualitat de sant Francesc i de santa Clara, que és també la nostra, i que havíem deixat en l’apartat de la fraternitat.
Hem anat veient diferents aspectes d’aquesta espiritualitat: la vivència de l'Evangeli, el seguiment de Jesucrist, la pobresa, la fraternitat... Tota una sèrie d'aspectes que van conformant aquest estil de vida, sempre al servei de Déu i dels germans. Tot això va ser en Francesc i en Clara motiu de joia i d'alegria, una alegria que prové del més profund de nosaltres mateixos i que només Déu pot donar, fins al punt que l'alegria també es convertirà en una de les característiques distintives de l'espiritualitat franciscana. Vegem-ho.
En aquell moment de l'època medieval, sorgien d'altres grups que volien viure un estil de vida pobre però ho feien d'una manera trista i gairebé forçada; es relacionava pobresa amb infelicitat; la riquesa, en canvi, amb la felicitat i l’alegria. Francesc vol agermanar -i així ho fa- l'ideal de vida de pobresa amb l'alegria autèntica; l'alegria no ha d'estar en absolut renyida amb la pobresa, es pot viure pobre i ser profundament feliç i alegre; el mateix viurà Clara.
Per a ells, l'alegria veritable és la que es fonamenta en el Senyor. Només Ell és l'autèntica font de joia i d'alegria i l'únic que pot omplir les nostres aspiracions més profundes de ser feliços. Si de vegades ens hem apropat a Ell en la pregària, així ho hem experimentat. Jesucrist demana també aquesta alegria als seus seguidors: "Quan dejuneu, no feu un posat trist ... ". Francesc, en la Regla que escriu per a regular la vida en comunitat dels germans, demana que no es mostrin tristos sinó alegres.
Aquesta alegria, ni en Francesc ni en Clara, no és una alegria improvisada o que sorgeix de cop i volta, és el resultar d'un fer camí amb el Senyor i amb els germans i germanes i fruit d'un llarg recorregut espiritual. Per això aquesta alegria acaba manifestant-se a l'exterior.
En un món on moltes vegades a les persones els costa de ser feliços i de sentir-se a gust amb el que fan i amb el que són, cal un testimoni d’alegria que ajudi els altres a trobar la joia veritable.
Hem anat veient diferents aspectes d’aquesta espiritualitat: la vivència de l'Evangeli, el seguiment de Jesucrist, la pobresa, la fraternitat... Tota una sèrie d'aspectes que van conformant aquest estil de vida, sempre al servei de Déu i dels germans. Tot això va ser en Francesc i en Clara motiu de joia i d'alegria, una alegria que prové del més profund de nosaltres mateixos i que només Déu pot donar, fins al punt que l'alegria també es convertirà en una de les característiques distintives de l'espiritualitat franciscana. Vegem-ho.
En aquell moment de l'època medieval, sorgien d'altres grups que volien viure un estil de vida pobre però ho feien d'una manera trista i gairebé forçada; es relacionava pobresa amb infelicitat; la riquesa, en canvi, amb la felicitat i l’alegria. Francesc vol agermanar -i així ho fa- l'ideal de vida de pobresa amb l'alegria autèntica; l'alegria no ha d'estar en absolut renyida amb la pobresa, es pot viure pobre i ser profundament feliç i alegre; el mateix viurà Clara.
Per a ells, l'alegria veritable és la que es fonamenta en el Senyor. Només Ell és l'autèntica font de joia i d'alegria i l'únic que pot omplir les nostres aspiracions més profundes de ser feliços. Si de vegades ens hem apropat a Ell en la pregària, així ho hem experimentat. Jesucrist demana també aquesta alegria als seus seguidors: "Quan dejuneu, no feu un posat trist ... ". Francesc, en la Regla que escriu per a regular la vida en comunitat dels germans, demana que no es mostrin tristos sinó alegres.
Aquesta alegria, ni en Francesc ni en Clara, no és una alegria improvisada o que sorgeix de cop i volta, és el resultar d'un fer camí amb el Senyor i amb els germans i germanes i fruit d'un llarg recorregut espiritual. Per això aquesta alegria acaba manifestant-se a l'exterior.
En un món on moltes vegades a les persones els costa de ser feliços i de sentir-se a gust amb el que fan i amb el que són, cal un testimoni d’alegria que ajudi els altres a trobar la joia veritable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada