REBEM EL SEU PERDÓ

Donem un pas més per anar aprofundint en la celebració de l’Eucaristia. Després de la salutació inicial, tot seguit ens trobem amb l’acte penitencial. Per mitjà d’ell, el sacerdot convida els fidels a demanar perdó a Déu de totes les coses que, en un moment o altre, ens han apartat d’Ell i dels germans i germanes. Per tant, cal despertar en nosaltres el desig de ser millors, de ser més conscients fills i filles de Déu, de ser més testimonis de la nostra fe, de voler estimar i servir millor els altres... En uns breus moments de silenci, hem d’intentar mirar-nos amb la mirada de Déu, que ens perdona i ens estima entranyablement, alhora que acollim el seu perdó i desvetllem en nosaltres el desig de voler agradar-lo més.

El sacerdot acaba l’acte penitencial amb unes paraules plenes de fe i de confiança: “Que Déu omnipotent s’apiadi de nosaltres, ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna”. Amb el nostre Amén hem de donar una resposta vibrant i convençuda que el perdó de Déu es fa realitat i es fa present en la nostra vida, i amb la certesa que, amb el seu ajut i la seva força, podem ser millors.

Aquest acte senzill, breu però profund, ens ha de preparar per continuar amb la celebració de l’Eucaristia tot disposant-nos a trobar-nos veritablement amb el Senyor Vivent.

L'ALIMENT DEL NOSTRE CAMÍ

Després d’aquest llarg parèntesi, que ha anat des del començament de la Quaresma fins al final del temps Pasqual, tornem a reprendre el nostre blog. En el mes de febrer havíem començat a publicar una sèrie d’entrades sobre els sagraments. Després d’haver vist els sagraments del Baptisme i de la Reconciliació, seguirem endinsant-nos en aquest tema tot intentant aprofundir, a partir d’ara i poc a poc, en el sagrament de l’Eucaristia. Pas a pas anirem penetrant-hi per tal de descobrir tot el que Déu ens ofereix per mitjà del do que ens fa d’Ell mateix. Quedem-nos avui només en la introducció.

Quan participem en l’Eucaristia, hi trobem dues parts ben diferenciades: la Paraula i l’Eucaristia. És el mateix Déu qui ens convoca a celebrar en comunitat, junt amb tots els germans i germanes, i ens crida a aplegar-nos de forma festiva i alegre en el seu convit: ens convida a obrir-nos a la seva Paraula i a alimentar-nos de la seva mateixa persona. Per això, un cant joiós i alegre obre la celebració.

El mossèn que presideix saluda el poble aplegat, expressant el seu desig que, al llarg de la celebració, tots i cadascun dels fidels puguin experimentar en la seva vida la presència de Déu: “El Senyor sigui amb vosaltres”. Amb la nostra resposta: “I amb el vostre esperit”, expressem el mateix desig envers el sacerdot que presideix. Que tots, en l’Eucaristia, arribem a captar i a viure una experiència autèntica de Déu en la nostra vida. 

EL NOSTRE DIUMENGE

Hem deixat enrere el temps pasqual i aquesta setmana ens hem anat endinsant en el temps de durant l’any. Però aquest diumenge torna a trencar una mica el ritme per convidar-nos a celebrar el dia de la Trinitat. Realment, és un dia per aturar-nos a pensar qui és aquest Déu en qui creiem.

Déu és Pare que ens estima entranyablement i que sempre ens ofereix, de forma incansable, la seva tendresa i el seu perdó.

Déu és Fill, Jesucrist, que ha compartit i comparteix la nostra mateixa naturalesa humana i s’ha fet el nostre germà, el nostre amic, el nostre company de camí.

Déu és Esperit, el qui ens dóna la força, el coratge, la valentia per seguir endavant malgrat les nostres pors, les nostres febleses i dificultats.

En aquest diumenge se’ns invita també a tenir presents tots els contemplatius: germans i germanes que hem seguit la crida de Déu a dedicar-nos a Ell d’una manera més particular, per mitjà de la nostra vida de pregària i de silenci, i, en el nostre cas, com a clarisses, també de pobresa i de fraternitat.

Que aquest diumenge en què celebrem el Déu a qui contemplem dia rere dia ens ajudi a ser sempre fidels a la nostra vocació.

LA NOSTRA FORÇA

Hem arribat al final del nostre itinerari. Hem recorregut els quaranta dies de Quaresma i, després, tota la cinquantena pasqual. Al llarg de totes aquestes setmanes hem intentat obrir-nos, dia rere dia, a allò que Déu ens volia comunicar per mitjà de la seva Paraula.

Amb el diumenge de Pentecosta es clou aquest bonic temps pasqual. Tot aquest període de temps ens ha d’ajudar a continuar endinsant-nos en la Paraula de Déu i a seguir celebrant la Pasqua i la presència sempre viva de Jesús entre nosaltres.  

En l’Evangeli d’avui veiem els apòstols reunits, Jesús vivent es fa present enmig d’ells i els diu: “Rebeu l’Esperit Sant” .

L’Esperit Sant és qui ens guia en el nostre camí cap a Déu; és la força que ens empeny a superar els obstacles per mantenir-nos fidels a l’Evangeli; és qui fa renéixer en nosaltres la il·lusió i el desig de seguir elegint Jesús cada dia malgrat el desànim o el cansament; és qui ens ajuda a perdonar, sevir, estimar als altres; és qui ens va il·luminant la persona de Jesús i ens impulsa a donar-lo a conèixer als nostres germans. L’Esperit Sant pot renovar i transformar profundament les nostres vides.

Per això Jesús diu als deixebles i també a nosaltres: “Rebeu l‘Esperit Sant”. Rebeu-lo, obriu-vos a Ell, acolliu-lo, sigueu dòcils a la seva llum, deixeu-vos conduir per Ell…

Oberts a l’Esperit, continuem el nostre camí com a creients i seguidors de Jesucrist.

LA NOSTRA MISSIÓ

Ens anem acostant al final del Temps Pasqual. Diumenge celebrem l’Ascensió del Senyor. L’evangeli diu que els deixebles van anar a la muntanya que Jesús els havia indicat. Quan Jesús vol que els deixebles experimentin més íntimament la seva presència, els porta sempre cap a una muntanya; la muntanya indica altura, elevació, soledat, aïllament... simbolitza aixecar la mirada cap a Déu i estar atents al que Ell ens vulgui dir. A la muntanya Jesús dóna una missió als deixebles i a cadascun de nosaltres: anunciar l’evangeli a tothom, proclamar amb la nostra vida que som seguidors de Jesús. La tasca no és fàcil, i molt menys en l’ambient que avui ens envolta, però Jesús ens assegura que serà amb nosaltres cada dia, fins a la fi del món. La seva presència, el seu ajut, la seva força, seran sempre al nostre costat perquè puguem portar a terme la missió que ens ha estat encomanada, amb fermesa i amb valentia.

En els últims dies del temps pasqual, intentem valorar i fer nostra aquesta gran missió que Jesús ens encarrega.