CONVIDATS A ESCOLTAR JESÚS

Com sempre, l’evangeli del segon diumenge de Quaresma, ens presenta la Transfiguració de Jesús. Intentem penetrar una mica en aquest text.

Jesús s’emporta els deixebles, desanimats i desconcertats pel recent anunci de la Passió del seu Mestre i Amic, cap a una muntanya alta. Allà, lluny del soroll i del brogit, els ajuda a descobrir una mica més qui és Ell, se’ls dóna a conèixer més profundament, a fer-ne experiència. Finalment, la veu del Pare els convida a fer seva una actitud: “Escolteu-lo”.

L’experiència dels deixebles a la muntanya també ha de ser la nostra pròpia experiència. També, com Pere, Jaume i Joan, som convidats, dins de les activitats i preocupacions de cada dia, a cercar un lloc i un espai de silenci, de reflexió i de pregària on puguem anar captant, poc a poc, la persona de Jesús i tot el que ens ofereix: la seva amistat, el seu amor, el seu recolzament, la seva ajuda... la seva mateixa vida. També som convidats a escoltar-lo, per mitjà de la seva Paraula, i a través de totes les persones que s’apropen a nosaltres.

Intentem viure-ho al llarg d’aquesta Quaresma per poder arribar amb goig a la propera Pasqua.

QUARESMA: CONVERSIÓ I COMPROMÍS

Un any més ens trobem en el temps de Quaresma, rebem-lo com un do i com una nova oportunitat per refermar el nostre compromís com a creients, i per girar, més intensament, la nostra vida cap a Déu i cap als altres.

La Quaresma és un camí cap a la vida, cap a la propera Pasqua, en la qual celebrarem el triomf de Jesucrist sobre la mort. Per això és important que, al llarg d’aquests quaranta dies, tinguem la mirada fixa en allò que celebrarem al final d’aquest recorregut: Jesucrist Ressuscitat viu per sempre entre nosaltres i ens ofereix constantment la seva amistat i el seu amor.

 El primer diumenge de Quaresma, l’evangeli ens convida a contemplar Jesús al desert, temptat per tot allò que el vol apartar de la seva missió i de la seva adhesió incondicional al Pare. Malgrat que, en molts moments de la seva vida, Jesús va haver de viure el desert de la incomprensió, de la solitud, de l’abandó... sempre va posar la seva confiança en les mans del Pare i no es va deixar portar pel desànim ni pel descoratjament.

Ell mateix ens convida a convertir-nos, és a dir, a dirigir tota la nostra persona cap a Déu, a desfer-nos de tot allò que ens aparta d’Ell i que també ens allunya dels germans.

Que aquest temps de Quaresma ens ajudi a anar deixant enrere tot el que ens frena en el nostre caminar, per tal de poder arribar a celebrar la Pasqua amb una veritable actitud de compromís.

LA FONT DE LA BONDAT

La preparació de les ofrenes ens disposa a seguir avançant en la celebració de l’Eucaristia. El sacerdot convida a tots els participants a la pregària i, com abans de proclamar les lectures, amb l’expressió Que el Senyor sigui amb vosaltres, invita a experimentar en l’interior de cadascú la presència i l’acció de Déu, present en l’assemblea reunida.

Aquest diàleg entre els fidels i el sacerdot, culminarà en el cant del Sant, sant, sant. Cantant-lo, o recitant-lo solemnement, ens adrecem al Senyor tot reconeixent que Ell és el veritablement sant, és a dir, el manantial inesgotable de tota bondat, de tota bellesa, de tota autenticitat, de tota vida... Sant significa diferent, distint, net, transparent. I, realment, el Senyor és Aquell que és diferent de tot, sempre nou, sempre renovant el seu amor i la seva bondat; és Aquell que sempre és transparent, net, nítid, sense engany ni sense disfresses... que constantment ens està oferint la seva mateixa vida.

Reconeixent que Déu és la font mateixa de la santedat i de la bondat, ens preparem per seguir-nos endinsant en la celebració de l’Eucaristia.

PRESENTANT EL PA I EL VI

Després del parèntesi de tot el temps d’Advent i de Nadal, tornem a continuar el nostre recorregut pas a pas per la celebració de l’Eucaristia. Avui començarem la segona part d’aquesta celebració: la litúrgia eucarística. Intentem endinsar-nos-hi.

Un cop acabada la litúrgia de la Paraula, es prepara l’altar per a la segona part de la celebració. Damunt de l’altar, que fins ara ha estat buit, s’hi col·loca tot el necessari per prosseguir amb l’Eucaristia i, tot seguit, el sacerdot fa la presentació del pa i del vi. Per mitjà d’unes breus paraules -que són pronunciades en secret- agraeix a Déu el do d’aquest fruits de la terra i demana que esdevinguin per a tots els qui participem en la celebració un aliment diferent, que no sigui sols un nodriment per al cos sinó un pa de vida i, el vi, una beguda espiritual.

Amb la presentació del pa i del vi, se’ns ajuda a entrar de ple en la segona part de la celebració de l’Eucaristia. No som uns simples espectadors del que s’esdevé a l’altar sinó que, junt amb el sacerdot que presideix, participem activament en la celebració; per això cal que estiguem atents a tots els seus gestos i paraules. Presentant el pa i el vi, també ens “presentem” a Déu nosaltres mateixos i posem a les seves mans tota la nostra vida i la nostra persona.

ACOMIADEM EL NADAL

Amb el diumenge del Baptisme del Senyor acaba el temps de Nadal i torna a començar el temps ordinari. Al llarg de tots aquests dies, hem pogut celebrar i contemplar com Déu s’ha fet tan proper a nosaltres que s’ha fet igual que un de nosaltres.

Per sempre, Déu, en el seu Fill Jesucrist, ha compartit i comparteix les nostres mateixes flaqueses i debilitats, s’ha fet el nostre company de camí, el que de veritat ens comprèn i ens estima d’una manera fidel i incondicional.

Ara, després del Nadal, som invitats a continuar mirant la persona de Jesucrist, a escoltar-lo per mitjà de la seva Paraula, a trobar-lo en els esdeveniments de cada dia, en els germans i les germanes, en el més profund de nosaltres, oferint-nos sempre el seu amor, la seva ajuda, la seva comprensió, la seva amistat...

Que, al llarg de tot aquest any, sapiguem refermar la nostra fe i continuar amb decisió el nostre camí de seguiment de Jesucrist, sigui on sigui el lloc en ens trobem.