divendres, 6 de març de 2015

EL NOSTRE TEMPLE



Hem arribat al tercer diumenge de Quaresma. En aquest dia, l’evangeli ens posa davant els ulls una escena que ens pot desconcertar: Jesús fa fora del temple els mercaders.
Jesús, per mitjà d’un gest profètic, ens vol dir que el temple no és només un edifici i un conjunt de pedres col·locades artísticament. El temple és molt més que això: és un lloc de trobada amb Déu, un espai de relació amb Ell, un lloc de pregària i d’escolta de la seva Paraula. Per això no es pot banalitzar, no se’n pot fer un ús qualsevol. Mogut per aquesta convicció, Jesús fa fora tots aquells que estan fent de la relació amb Déu un negoci i, amb la seva actitud, empenyen altres persones a allunyar-se d’Ell.
I Jesús va encara molt més enllà: l’autèntic temple som cadascun de nosaltres; tota persona és un temple del mateix Déu. És cert que el temple, com a edifici, ha de ser respectat, valorat, tractat com a tal, però molt més encara la persona de cadascun dels germans i germanes que són el lloc privilegiat on Déu habita.
Si tenim cura del temple com a indret de relació amb Déu, com no n’hem de tenir de nosaltres mateixos i de cadascuna de les persones que tractem en la nostra vida!
Que la consciència que Déu habita realment en nosaltres i en els altres ens acompanyi en el recorregut d’aquest camí que ens porta cap a la Pasqua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada