Hem arribat al tercer diumenge de
Quaresma. En aquest dia, l’evangeli ens posa davant els ulls una escena que ens
pot desconcertar: Jesús fa fora del temple els mercaders.
Jesús, per mitjà d’un gest profètic, ens
vol dir que el temple no és només un edifici i un conjunt de pedres col·locades
artísticament. El temple és molt més que això: és un lloc de trobada amb Déu,
un espai de relació amb Ell, un lloc de pregària i d’escolta de la seva
Paraula. Per això no es pot banalitzar, no se’n pot fer un ús qualsevol. Mogut
per aquesta convicció, Jesús fa fora tots aquells que estan fent de la relació amb
Déu un negoci i, amb la seva actitud, empenyen altres persones a allunyar-se d’Ell.
I Jesús va encara molt més enllà: l’autèntic
temple som cadascun de nosaltres; tota persona és un temple del mateix Déu. És
cert que el temple, com a edifici, ha de ser respectat, valorat, tractat com a
tal, però molt més encara la persona de cadascun dels germans i germanes que
són el lloc privilegiat on Déu habita.
Si tenim cura del temple com a indret de
relació amb Déu, com no n’hem de tenir de nosaltres mateixos i de cadascuna de
les persones que tractem en la nostra vida!
Que la consciència que Déu habita
realment en nosaltres i en els altres ens acompanyi en el recorregut d’aquest
camí que ens porta cap a la Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada