dimarts, 19 d’octubre del 2010

ESCOLTAR LA PARAULA

En l’aproximació que anem fent al món de la pregària, hem repetit molt la idea d’escoltar, de centrar-nos, de fer silenci dintre i fora de nosaltres, d’estar atents al que el Senyor em vulgui dir en aquest moment de la meva vida. No és suficient que m'apropi a Déu, cal que escolti el que em vol comunicar. Però, ens podem preguntar: ¿com fer-ho?, ¿com portar-ho a la pràctica en l’estona més o menys llarga en què m’hi vulgui dedicar?
Avui intentarem concretar una mica més i endinsar-nos en el tema de l’escolta de la Paraula.
Podem anar seguint aquests passos:

1. Posem-nos a la presencia de Déu
Déu esta en nosaltres, en el més íntim de la nostra persona, viu a dintre nostre. No l’hem de buscar a fora, a l’exterior, hem de “mirar” cap a dintre. Estar atents al que em passa, al que sento, als meus desitjos i anhels. Quan tenim un amic o pensem en una persona que estimem notem que, malgrat que estigui lluny físicament, està molt a prop nostre, gairebé podem “palpar” la seva presència. El mateix passa amb Déu. És el primer interessat a parlar-nos, a dir : “Ei, que sóc aquí”.
Per tant, intentem ser conscients que som davant de la seva presència, sota la seva mirada perquè Ell sempre ens acull, ens espera, ens estima.

2.- Escoltem el que Déu ens vol dir
Mitjançant la seva Paraula, Déu em vol comunicar quelcom a "mi", "ara" i "aquí". Demanem la llum necessària per captar i comprendre el missatge que ens vol adreçar Déu per mitjà del salm, del fragment de l’evangeli o del text bíblic que haguem escollit.
Deixem que la Paraula il•lumini la nostra persona, les nostres accions, la manera de tractar els altres, tota la nostra vida... Deixem que ens interrogui, que ens guiï, que ens encoratgi...
Si en nosaltres hi ha aquest esforç sincer i fidel, entendrem el que ens està dient el Senyor i ens hi podrem obrir de tot cor. Intentem-ho!

3.- Acció de gràcies
En acabar, donem gràcies a Déu per l'estona que l’hem estat buscant encara que, aparentment, no hàgim trobat "res". El que és més important és que hem estat amb Ell, a la seva presència, amb tota la nostra persona volent-lo escoltar de tot cor. Donem-li gràcies també per tants i tants dons que rebem d'Ell.

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies germanes!! Intentaré posar en pràctica aquests "passos" per millorar i aprofundir més en les meves estones de pregària. Què Déu les beneeixi!!

    ResponElimina
  2. Doncs, ànim, Josep Lluís. Seguim compartint l'aventura de la pregària, cadascun des del lloc on Déu ens ha cridat.
    Salutacions!

    ResponElimina