Amb aquesta entrada d’avui volem explicar quina és la missió concreta que nosaltres, com a clarisses, tenim dins de l’Església i com acomplim la nostra tasca evangelitzadora.
Francesc d'Assís i els seus companys van portar a terme una “vida apostòlica”, és a dir, fer com Jesús, portar a tot arreu l'anunci de l'Evangeli, en contraposició als monjos que, en aquella època, no sortien dels seus monestirs. Però el grup de Francesc no contraposava l’anunci de l'Evangeli a la vida de pregària, sinó que el missatge que anunciaven als altres era fruit d'una pregària anterior. Només reflexionant en primer lloc la Paraula de Déu podien després fer-ne anunci joiós als homes i dones del seu temps.
Evangelitzar, doncs, és per a Francesc fer conèixer als germans el Déu que hem descobert. La missió no és iniciativa d'un mateix sinó una tasca confiada per Déu a la persona, a cadascun de nosaltres.
La predicació senzilla de Francesc i dels seus germans es portava a terme també a través del seu testimoni de vida, de la seva vivència en pobresa i en fraternitat. Així eren un signe per a tothom: amb la seva vida anunciaven que és possible viure a l'estil de Jesús, que és possible viure segons l'Evangeli.
Clara, en canvi, va viure reclosa en el monestir de Sant Damià, ¿podem parlar en ella de missió i d'evangelització? Evidentment que sí. Des de la seva vida senzilla de pregària, de treball, de pobresa, de fraternitat, juntament amb les seves germanes, va ser una força que irradiava a tot el món la llum de Déu. L'Església, tota la ciutat d'Assís confiaven en Clara i en les seves germanes com un recolzament i ajut en les seves vides i situacions. El ressò de la vida de Clara arriba tan enllà que s'obren setanta-dos monestirs dintre i fora d'Itàlia mentre ella encara viu. El seu estil de vida va ser, tant com el de Francesc, anunci joiós de l'Evangeli de Jesucrist.
Aquesta és la tasca que, dins del món i de l’Església, les clarisses portem a terme actualment; tenim una missió concreta i una forma d’anunciar l’evangeli, no per mitjà de la predicació sinó a través de la pregària i de la vida.
Francesc d'Assís i els seus companys van portar a terme una “vida apostòlica”, és a dir, fer com Jesús, portar a tot arreu l'anunci de l'Evangeli, en contraposició als monjos que, en aquella època, no sortien dels seus monestirs. Però el grup de Francesc no contraposava l’anunci de l'Evangeli a la vida de pregària, sinó que el missatge que anunciaven als altres era fruit d'una pregària anterior. Només reflexionant en primer lloc la Paraula de Déu podien després fer-ne anunci joiós als homes i dones del seu temps.
Evangelitzar, doncs, és per a Francesc fer conèixer als germans el Déu que hem descobert. La missió no és iniciativa d'un mateix sinó una tasca confiada per Déu a la persona, a cadascun de nosaltres.
La predicació senzilla de Francesc i dels seus germans es portava a terme també a través del seu testimoni de vida, de la seva vivència en pobresa i en fraternitat. Així eren un signe per a tothom: amb la seva vida anunciaven que és possible viure a l'estil de Jesús, que és possible viure segons l'Evangeli.
Clara, en canvi, va viure reclosa en el monestir de Sant Damià, ¿podem parlar en ella de missió i d'evangelització? Evidentment que sí. Des de la seva vida senzilla de pregària, de treball, de pobresa, de fraternitat, juntament amb les seves germanes, va ser una força que irradiava a tot el món la llum de Déu. L'Església, tota la ciutat d'Assís confiaven en Clara i en les seves germanes com un recolzament i ajut en les seves vides i situacions. El ressò de la vida de Clara arriba tan enllà que s'obren setanta-dos monestirs dintre i fora d'Itàlia mentre ella encara viu. El seu estil de vida va ser, tant com el de Francesc, anunci joiós de l'Evangeli de Jesucrist.
Aquesta és la tasca que, dins del món i de l’Església, les clarisses portem a terme actualment; tenim una missió concreta i una forma d’anunciar l’evangeli, no per mitjà de la predicació sinó a través de la pregària i de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada