L’últim dia parlàvem de la relació filial de Francesc respecte a l’Església. Clara viu la mateixa obediència a l’Església que ell. Clara i les seves germanes del monestir de sant Damià viuen en nom de l’Església i de tots els germans del món en la seva vida senzilla de pregària, de fraternitat i de treball.
Clara no va desobeir l'Església, però va pressionar el Papa per tal d'aconseguir la confirmació i aprovació del seu estil de vida. Al Sant Pare li semblava massa dura i rigorosa la vida que portaven Clara i les seves companyes, per això dubtava a l'hora de donar la seva autorització per viure així, però Clara, amb constància i sense desanimar-se, conscient que aquesta vida era la que Déu els demanava de portar a terme, no para d'insistir perquè els sigui confirmat per l'Església el seu estil de vida evangèlica. l finalment així ho va aconseguir.
Francesc i Clara, en parlar d'Església, no tenen en compte tan sols la jerarquia sinó tots els membres entesos com a Cos de Crist. Viuen en comunió amb tot el Poble de Déu, se senten membres vius d'aquest Poble i servidors d'aquesta Església que ells tan estimen; volen ser en el món membres d'una Església dinàmica i oberta, que fa una opció pels pobres tot distanciant-se de tota mena de poder i de domini. l a la vegada, l'Església jeràrquica admira Francesc i Clara i confia en el seu testimoni de vida.
Ens pot ajudar preguntar-nos si ens sentim de veritat membres de l'Església. ¿Què entenem per Església? ¿Quines coses positives o negatives li atribuïm? ¿Com podem viure essent membres vius de l'Església?
Clara no va desobeir l'Església, però va pressionar el Papa per tal d'aconseguir la confirmació i aprovació del seu estil de vida. Al Sant Pare li semblava massa dura i rigorosa la vida que portaven Clara i les seves companyes, per això dubtava a l'hora de donar la seva autorització per viure així, però Clara, amb constància i sense desanimar-se, conscient que aquesta vida era la que Déu els demanava de portar a terme, no para d'insistir perquè els sigui confirmat per l'Església el seu estil de vida evangèlica. l finalment així ho va aconseguir.
Francesc i Clara, en parlar d'Església, no tenen en compte tan sols la jerarquia sinó tots els membres entesos com a Cos de Crist. Viuen en comunió amb tot el Poble de Déu, se senten membres vius d'aquest Poble i servidors d'aquesta Església que ells tan estimen; volen ser en el món membres d'una Església dinàmica i oberta, que fa una opció pels pobres tot distanciant-se de tota mena de poder i de domini. l a la vegada, l'Església jeràrquica admira Francesc i Clara i confia en el seu testimoni de vida.
Ens pot ajudar preguntar-nos si ens sentim de veritat membres de l'Església. ¿Què entenem per Església? ¿Quines coses positives o negatives li atribuïm? ¿Com podem viure essent membres vius de l'Església?
Es pot criticar una mica a la jerarquia i al Papa sempre que sigui critica constructiva i a ben segur que Sant Francesc també ho devia fer al veure les bacanals de les reialeses pontificies de Roma. Però més ben dit val més encara no criticar que es el camí millor. Però es una llastima que sobretot en Catalunya hagin sorgit aquests grups del Catolicisme Progressista que s'ho carregan tot de socarrel. Si voleu cerqueu el "FORUM ALSINA" o també la web "CATALUNYARELIGIÓCAT". El vostre testimoni com a consagrades pot ser molt efectiu. Salutacions cordials.
ResponEliminaÉs cert que criticar des del punt de vista constructiu és enriquidor. Això és el que és admirebla de Francesc i de Clara: l'Església s'oposa al principi a la seva forma de vida però ells tenen tan clar que Déu els demana això que no es cansen de lluitar, sempre des del respecte, de l'estimació i de l'obediència... Fins que, finalment, es poden obrir camí en la seva vivència radical de l'evangeli.
ResponElimina