EL NOSTRE DIUMENGE

Hem deixat enrere el temps pasqual i aquesta setmana ens hem anat endinsant en el temps de durant l’any. Però aquest diumenge torna a trencar una mica el ritme per convidar-nos a celebrar el dia de la Trinitat. Realment, és un dia per aturar-nos a pensar qui és aquest Déu en qui creiem.

Déu és Pare que ens estima entranyablement i que sempre ens ofereix, de forma incansable, la seva tendresa i el seu perdó.

Déu és Fill, Jesucrist, que ha compartit i comparteix la nostra mateixa naturalesa humana i s’ha fet el nostre germà, el nostre amic, el nostre company de camí.

Déu és Esperit, el qui ens dóna la força, el coratge, la valentia per seguir endavant malgrat les nostres pors, les nostres febleses i dificultats.

En aquest diumenge se’ns invita també a tenir presents tots els contemplatius: germans i germanes que hem seguit la crida de Déu a dedicar-nos a Ell d’una manera més particular, per mitjà de la nostra vida de pregària i de silenci, i, en el nostre cas, com a clarisses, també de pobresa i de fraternitat.

Que aquest diumenge en què celebrem el Déu a qui contemplem dia rere dia ens ajudi a ser sempre fidels a la nostra vocació.

LA NOSTRA FORÇA

Hem arribat al final del nostre itinerari. Hem recorregut els quaranta dies de Quaresma i, després, tota la cinquantena pasqual. Al llarg de totes aquestes setmanes hem intentat obrir-nos, dia rere dia, a allò que Déu ens volia comunicar per mitjà de la seva Paraula.

Amb el diumenge de Pentecosta es clou aquest bonic temps pasqual. Tot aquest període de temps ens ha d’ajudar a continuar endinsant-nos en la Paraula de Déu i a seguir celebrant la Pasqua i la presència sempre viva de Jesús entre nosaltres.  

En l’Evangeli d’avui veiem els apòstols reunits, Jesús vivent es fa present enmig d’ells i els diu: “Rebeu l’Esperit Sant” .

L’Esperit Sant és qui ens guia en el nostre camí cap a Déu; és la força que ens empeny a superar els obstacles per mantenir-nos fidels a l’Evangeli; és qui fa renéixer en nosaltres la il·lusió i el desig de seguir elegint Jesús cada dia malgrat el desànim o el cansament; és qui ens ajuda a perdonar, sevir, estimar als altres; és qui ens va il·luminant la persona de Jesús i ens impulsa a donar-lo a conèixer als nostres germans. L’Esperit Sant pot renovar i transformar profundament les nostres vides.

Per això Jesús diu als deixebles i també a nosaltres: “Rebeu l‘Esperit Sant”. Rebeu-lo, obriu-vos a Ell, acolliu-lo, sigueu dòcils a la seva llum, deixeu-vos conduir per Ell…

Oberts a l’Esperit, continuem el nostre camí com a creients i seguidors de Jesucrist.

LA NOSTRA MISSIÓ

Ens anem acostant al final del Temps Pasqual. Diumenge celebrem l’Ascensió del Senyor. L’evangeli diu que els deixebles van anar a la muntanya que Jesús els havia indicat. Quan Jesús vol que els deixebles experimentin més íntimament la seva presència, els porta sempre cap a una muntanya; la muntanya indica altura, elevació, soledat, aïllament... simbolitza aixecar la mirada cap a Déu i estar atents al que Ell ens vulgui dir. A la muntanya Jesús dóna una missió als deixebles i a cadascun de nosaltres: anunciar l’evangeli a tothom, proclamar amb la nostra vida que som seguidors de Jesús. La tasca no és fàcil, i molt menys en l’ambient que avui ens envolta, però Jesús ens assegura que serà amb nosaltres cada dia, fins a la fi del món. La seva presència, el seu ajut, la seva força, seran sempre al nostre costat perquè puguem portar a terme la missió que ens ha estat encomanada, amb fermesa i amb valentia.

En els últims dies del temps pasqual, intentem valorar i fer nostra aquesta gran missió que Jesús ens encarrega.

SEMPRE ESTARÀ AMB NOSALTRES

Poc a poc, anem arribant a l’última etapa del temps pasqual. Per entendre una mica més l’Evangeli d’aquest sisè diumenge, l’hem de situar en el seu context; Jesús s’acomiada dels deixebles en l’últim Sopar, abans de la seva Passió, Mort i Resurrecció. Jesús els diu que se’n va però els promet un altre Defensor, que sabem que és l’Esperit Sant. L’Esperit Sant farà amb els deixebles el que Jesús ha fet fins aquell moment: guiar-los, il·luminar-los, ajudar-los, consolar-los... Jesús se’n va però els assegura que tornarà:  tornarà a estar amb ells, encara que d’una forma nova i diferent; el captaran vivent i present des de la fe.

 “Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”. Per la fe sabem que Jesús ressuscitat està amb el Pare, i també en nosaltres. Perquè aquesta fe sigui cada vegada més madura i plena de convicció hem de “guardar els seus manaments”: acollir l’Evangeli, reflexionar-lo i viure’l.  I no com una tasca feixuga o imposada, sinó com a resposta prompte i joiosa a la invitació que ens fa el mateix Jesús: “Si m’estimeu...”

Amb aquests sentiments, acabem de recórrer les últimes setmanes del temps pasqual.

CAMINANT AMB JESÚS

Aquesta setmana, la V de Pasqua, trobem a l’evangeli una frase central que segurament hem escoltat moltes vegades. Jesús diu als seus deixebles i a nosaltres: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. És important que ens deturem a reflexionar en el seu sentit.

Jesús és camí: Ell ens indica sempre per on hem d’anar, quina és la ruta que hem de seguir si volem ser feliços de veritat. El camí és estimar com Jesús va fer, acceptar els altres tal com són, tenir un esperit de servei i de disponibilitat, sempre atents a fer allò que Déu vol de nosaltres.

Jesús és veritat: quantes paraules i veus sentim cada dia per tots costats que no contenen en elles la veritat, que l’únic que  aconsegueixen és desviar-nos i despistar-nos del nostre camí. Jesús mai no enganya, la seva Paraula és veritat i ens orienta en la nostra vida de cada dia.

Jesús és la vida: moltes vegades busquem la vida allà on no hi és. Pensem que les coses ens ompliran i que satisfaran els nostres desitjos. Apropant-nos a Jesús, escoltant-lo en l’Evangeli, unint-nos a Ell en el sagrament de l’Eucaristia, trobarem la vida veritable, la vida autèntica que omplirà de debò els nostres anhels de felicitat.