CREURE EN L'ESPERIT

Després d’esmentar la persona de Jesús, ens trobem amb la confessió de l’Esperit Sant. Per a nosaltres, el Déu en qui creiem és un Déu trinitari: Pare, Fill i Esperit Sant. Si el volem entendre segons els nostres criteris, és un misteri que mai no podrem copsar. En canvi, si ho mirem des dels ulls de la fe, ens adonarem com, en realitat, aquest misteri és un misteri d’amor. El Pare ens estima amb amor entranyable i amb una tendresa infinita. Jesús ens ha revelat qui és aquest Pare amorós i proper que es complau en cadascun dels seus fills i filles. Ell mateix ens ensenya com hem de tractar-lo i d’obrir-nos al seu amor. I l’Esperit és aquell que sempre està actuant en nosaltres, que ens dóna la força i la llum per viure la nostra fe, que ens acompanya en el nostre caminar, malgrat les dificultats i els entrebancs que trobem pel camí. L’Esperit és el do que Jesús i el Pare ens fan perquè no ens trobem sols i perquè tinguem un company de camí que ens acompanyi sempre.

La nostra fe és posar la nostra seguretat i confiança en aquest Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, que sabem que no ens fallarà mai.  

JESÚS, EL NOSTRE SENYOR

Fem un pas més en la nostra confessió de fe: creure en Jesucrist. El Credo afirma, en segon lloc, la nostra fe en la persona de Jesús. I, a partir d’aquí sintetitza el més important de la nostra fe en Ell: es va fer com un de nosaltres i, després del seu pas per la terra fent el bé a tothom, va ser crucificat i va ressuscitar. Intentarem anar aprofundint en cadascuna d’aquestes afirmacions.

El primer que se’ns diu de Jesús en el Credo és que és Fill del Pare i també Senyor nostre. Creure en Jesús és reconèixer-lo com aquest Fill que el Pare ha donat al món, com el seu do més preuat i valuós perquè fos de veritat el “Senyor nostre”, el nostre company de camí, el nostre amic, aquell que sempre està al nostre costat, compartint la nostra mateixa vida i la nostra pròpia existència.

Jesús és el nostre “Senyor”, no com aquell que vol imposar, dominar o exercir el seu poder, sinó com aquell que vol orientar les nostres vides cap a la plenitud i cap a la felicitat plena. Si posem de veritat la nostra fe en Jesús, deixarem que sigui Ell qui dirigeixi les nostres vides cercant sempre el millor per a nosaltres; deixarem que sigui el nostre “Senyor” i no voldrem viure sota el domini de cap altra realitat.   

EN L'ANY DE LA FE

Després d’unes setmanes d’absència, tornem a reprendre el nostre bloc amb un altre tema.

Tots sabem que ens trobem immersos en l’any de la fe, un any al llarg del qual som invitats a aprofundir en la nostra fe, a valorar-la, a fer-la créixer, a donar-ne gràcies. L’any de la fe es va començar a celebrar el mes d’octubre de 2012 i es clourà el novembre de 2013, en el dia de la festa de Crist Rei.

Al llarg d’aquests mesos que manquen per acabar aquest any, us convidem a fer un recorregut pels fonaments de la nostra fe, tot intentant aprofundir en cadascuna de les afirmacions del Credo, i poder adonar-nos més del que significa viure com a creients.

La nostra confessió de fe comença així: “Crec en un Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra”. El Déu en qui creiem és Pare, Fill i Esperit Sant, un Misteri que no acabarem d’entendre mai del tot. Creure en Déu com a Pare vol dir ser cada vegada més conscients que Déu ens estima vertaderament com un Pare, ens ofereix sempre el seu amor, la seva bondat, la seva tendresa... Ens tracta i ens valora com a veritables fills i filles. Un Pare, a més a més, que ha posat totes les meravelles de la creació a les nostres mans perquè, a través d’ella, sapiguem veure i contemplar la seva pròpia bellesa. Creure en Déu és veure’l i tractar-lo com a Pare, com a Aquell al qual sempre podem acudir, en qui sempre podem esperar perquè la seva il·lusió i el seu desig és que nosaltres mateixos ens reconeguem com els seus fills i filles. Intentem viure aquesta nostra realitat que pot omplir de la joia la nostra vida.   

LA FONT DE L'AMOR

Després del diumenge de Pentecosta, arriba el diumenge de la Trinitat, una festa en què l’Església ens convida a contemplar i a penetrar una mica més en el Déu en qui creiem: Pare, Fill i Esperit Sant. És com si, després d’haver viscut tota la cinquantena pasqual, es volgués resumir en un sol diumenge el nucli central de la nostra fe.

Déu no ha volgut ser un Déu solitari ni individual, és un Déu en comunió, font d’amor, de tendresa, de pau, de perdó... Déu és per a nosaltres un Pare, que té cura de nosaltres i ens estima com a fills. Déu és per a nosaltres el Fill que ha compartit la nostra mateixa vida, que ens ha estimat fins a l’extrem de donar la seva vida i que ens està oferint contínuament la seva amistat. I Déu és per a nosaltres l’Esperit que ens infon la seva força, la seva llum i que camina al nostre costat.

El diumenge de la Trinitat és el dia en què es recorda als germans i germanes de vida contemplativa, a totes aquelles persones que, com nosaltres, dediquem la nostra vida a Déu des de la pregària i el silenci per tal de poder arribar a tot el món.

Que aquest diumenge ens ajudi a ser més conscients del Déu en qui creiem i a celebrar l’amor que diàriament vessa en nosaltres.

LA LLUM DE L'ESPERIT

Amb el diumenge de Pentecosta acabem el temps pasqual, cinquanta dies al llarg dels quals hem tingut l’oportunitat de contemplar i d’endinsar-nos una mica més en el nucli i el centre de la nostra fe: Jesús Ressuscitat. Si bé és cert que Ell és sempre present entre nosaltres i en cadascun de nosaltres, necessitem uns dies que ens ho facin viure d’una manera més intensa per tal de poder seguir el nostre camí com a creients amb més entusiasme, amb més força i més esperança.

El mateix passa amb el diumenge de Pentecosta. L’Esperit del Senyor és el nostre fidel company de camí. L’Esperit és qui ens guia, qui ens protegeix, qui ens ajuda, qui ens defensa, qui ens fa entenedora la Paraula, qui ens il·lumina i ens empeny a viure testimoniant la nostra fe. Però aquest diumenge ens ho vol fer recordar d’una manera més viva i més intensa. L’evangeli ens diu clarament que l’Esperit és un do que Jesús atorga als seus deixebles i, per tant, a cadascun de nosaltres. Només cal que l’acceptem i que ens hi obrim per tal que sigui Ell qui treballi en nosaltres, i vagi ajudant-nos a créixer en la nostra vida de fe i de seguiment de Jesucrist.

Que aquest diumenge ens ajudi a viure-ho d’una forma més plena i que l’Esperit del Senyor Ressuscitat ompli de la seva llum les nostres vides.