UN NOU ADVENT

Comença un nou Advent i, amb ell, la invitació a renovar les actituds pròpies d’aquest temps que, en realitat, són actituds que hem de tenir en compte al llarg de tota la nostra vida.

Durant aquestes quatre setmanes abans de Nadal, els textos de l’evangeli de cada diumenge ens fan recórrer un camí que, si el seguim, ens anirà preparant per acollir la persona de Jesús en la nostra vida d’una manera més compromesa.

L’espiritualitat del temps d’Advent és tot un programa de vida que vol revifar en nosaltres la nostra fe, la nostra esperança i el nostre amor. Ens fa renovar la certesa que Déu és l’únic que no passa i que no falla mai i que sempre ens ofereix el seu amor, la seva bondat, la seva tendresa, la seva ajuda incondicional...

El primer diumenge d’Advent és el mateix Jesús qui ens convida a “vetllar” i a estar atents per captar-lo en la nostra vida, en el nostre dia a dia, en els esdeveniments que ens envolten i en la persona dels altres. Després, al llarg de les altres dues setmanes, se’ns animarà a “obrir els camins del Senyor” i a “aplanar les seves rutes”. Obrim-li el nostre cor, tota la nostra vida amb disponibilitat, i obrim-nos també a les persones que ens envolten, atents al que puguin necessitar de nosaltres. Per últim, acabarem l’Advent contemplant la persona de Maria, la mare de Jesús. Ella, que és la que va saber de debò vetllar i obrir els camins del Senyor és la noia que pronuncia el seu sí incondicional a Déu, sense posar entrebancs ni obstacles al que Ell li estava demanant. Maria ens pot ajudar a recórrer el camí de l’Advent amb les seves mateixes actituds.

El primer diumenge d’Advent comença l’Any dedicat a nivell mundial a la Vida Consagrada, una celebració que durarà fins al 2 de febrer de 2016. Recordem tants germans i germanes de diferents països, llengües i cultures que en un moment de la nostra vida vam escoltar la crida de Déu i la vam seguir. Que aquest any ens ajudi a viure-ho amb més compromís i també amb agraïment. Que tots vosaltres, els qui us apropeu a aquestes pàgines, ens ajudeu també a donar-ne gràcies amb el vostre recolzament i testimoni.

Joiós Advent!

UNITS EN LA PREGÀRIA

Tot seguint la nostra ruta pels diferents passos de la celebració de l’Eucaristia, arribem a la pregària universal, just després de recitar junts el Credo.

La pregària universal té l’objectiu de tenir en compte els anhels, els desitjos, les necessitats, les alegries, les dificultats... de tots els germans i germanes del món i de presentar-les davant Déu. Ell, que ens coneix i ens estima molt més del que podem demanar i entendre, sap què és el que hi ha en el cor de cadascuna de les persones i el que és millor per a nosaltres. Però, en la celebració de l’Eucaristia, en nom de tots els germans i germanes del món, i en unió amb ells, posem davant del Senyor tot allò pel qual volem pregar.

Per això en la pregària hi entren totes les realitats que ens envolten: el nostre món, la societat on ens trobem immersos, l’Església, les persones que coneixem i que no coneixem, nosaltres mateixos...

És un moment en què, junt amb tota l’assemblea reunida, preguem junts per tot i per tothom, amb la certesa que som escoltats per Déu i que Ell sempre obra amb amor i bondat.

Amb la pregària universal conclou la primera part de l’Eucaristia: la litúrgia de la Paraula. Després del parèntesi del temps d’Advent i de Nadal, seguirem endinsant-nos en la celebració amb el comentari de la segona part: la litúrgia de l’Eucaristia. Us hi esperem!

PROFESSAR JUNTS LA NOSTRA FE

Fem un pas més en el nostre recorregut a través de la celebració de l’Eucaristia.

Després de proclamar, escoltar i reflexionar la Paraula, tots els fidels que participem a l’Eucaristia som convidats a afirmar comunitàriament la nostra fe, el que ens uneix al llarg de la celebració i el que ens ha d’unir els uns als altres en la nostra vida de cada dia.

En aquest mateix blog podreu trobar el comentari de cadascuna de les afirmacions del Credo que proclamem, com una síntesi de la nostra fe.

És un moment en què afirmem, junt amb tota la comunitat reunida i amb el sacerdot que presideix, la Veritat revelada per Déu i ensenyada per l’Església al llarg dels segles.

Recitar junts la professió de fe és afirmar una vegada més que creiem en un Déu que és Pare que ens estima, que és Fill que s’ha fet igual que un de nosaltres, i que és Esperit que es fa el nostre company de camí per sempre. És també acceptar de cor totes les veritats revelades i adherir-se a elles amb el nostre testimoni de vida. I tot això no ho fem ni ho expressem de forma solitària, sinó en el si d’una comunitat formada per tantes i tantes persones que, al llarg de tots els temps, han fet i fan el mateix camí que nosaltres: la comunitat de l’Església.

Cada cop que, en la celebració de l’Eucaristia, recitem o cantem el Credo, siguem conscients que compartim amb moltes altres persones la mateixa fe i que l’estem celebrant festivament en comunitat.

EXPLICAR LA PARAULA

De vegades, quan escoltem la Paraula, per nosaltres mateixos no la podem entendre del tot. Normalment ens trobem amb textos que han estat escrits fa més de dos mil anys o molts més si son de l’Antic Testament, i la lectura no se’ns fa gaire entenedora. Malgrat tot, hem de tenir present que les lectures que acabem d’escoltar en la celebració de l’Eucaristia són Paraula de Déu i, per tant, una Paraula adreçada a cadascun de nosaltres, ara i aquí, per tal que ens pugui ajudar a créixer en la nostra fe i a il·luminar la nostra vida. Per això, a l’acabament de cada lectura, el qui ha llegit diu de forma solemne Paraula de Déu, perquè siguem cada vegada més conscients d’aquesta realitat. I, com a resposta, nosaltres diem Us lloem, Senyor.

Així doncs, després d’haver escoltat les lectures i la proclamació de l’evangeli, el sacerdot fa l’homilia, un comentari de la Paraula proclamada perquè tothom la pugui entendre i aprofundir-hi. Aquesta explicació, que ha d’estar centrada sempre en les lectures, és realment el moment menys important de la celebració però, per altra banda, és una eina fonamental que el sacerdot té a les seves mans per poder ajudar els fidels a penetrar en la Paraula de Déu, a fer possible que sigui entesa i compresa per tothom. Amb aquest motiu, no ha de ser una explicació excessivament llarga o amb idees complicades, sinó que ha de ser una explicació senzilla i planera del que acabem d’escoltar amb la finalitat de poder portar el missatge de la Paraula a les nostres vides, i obrir-nos a allò que Déu ens està dient a cadascun de nosaltres.

LA TAULA DE LA PARAULA

Després d’haver-nos disposat a celebrar l’Eucaristia amb la certesa que Déu ens ofereix sempre el seu perdó, ens endinsem en la primera part d’aquest gran celebració: la proclamació de la Paraula de Déu.

En aquesta primera part de l’Eucaristia som invitats a escoltar la Paraula que Déu ens adreça a cadascun de nosaltres, ara i aquí. Una Paraula que proclamarem de forma solemne i a la qual hem de respondre, no només amb els nostres llavis sinó, i especialment, amb la nostra vida.

Així, penetrant una mica més en la celebració, veurem com es proclamen diferents fragments de la Sagrada Escriptura: una primera lectura seguida d’un salm com a resposta al que acabem d’escoltar, i un fragment de l’evangeli on contemplarem a la persona de Jesús. Els diumenges, seran tres les lectures que serem convidats a escoltar i assaborir.  

Apropar-nos a la taula de la Paraula no és escoltar el que es llegeix amb una actitud passiva, sinó un prendre consciència que és el mateix Déu qui s’adreça a nosaltres, per mitjà de la lectura proclamada pel lector, amb la qual està interrogant la nostra persona i la nostra mateixa vida. Per això és tan important parar esment i posar tots els nostres sentits a captar -en aquesta primera part de la celebració eucarística- el que el Senyor ens està comunicant.

Intentem tenir-ho present cada cop que hi participem.