Així com el temps de Quaresma va durar quaranta
dies, el temps de Pasqua s’allarga fins al cinquanta dies, com una invitació de
l’Església a aprofundir una mica més en la contemplació de Jesús Ressuscitat.
Com sempre, us convidem a recórrer amb nosaltres aquestes setmanes, seguint l’evangeli
de cada diumenge.
En aquest segon diumenge de Pasqua, l’evangeli
ens presenta els apòstols reunits, tancats perquè tenen por, acabem de
presenciar fa tot just dos dies la terrible mort del seu Mestre i Amic, Jesús.
Però és ell mateix qui els ve a trobar, traspassant totes les barreres, se’ls
manifesta Vivent i els fa el do de la seva Pau i del seu Esperit, de la seva
Vida per sempre. Però Tomàs “no era allà
amb els altres” ens diu el text. Es trobava fora de la comunitat i li costa
creure i acceptar que Jesús sigui viu, malgrat el testimoni dels seus companys.
Estar fora del grup, de la comunitat, ens
dificulta recórrer el nostre camí de seguiment de Jesús. No podem viure sols la
nostra fe ni la nostra condició de creients, necessitem el recolzament, l’ajuda
i l’orientació dels altres per créixer i avançar en el nostre camí. En cas
contrari, ens trobarem aclaparats pels dubtes, per la incertesa, per la
solitud...
Tomàs, com nosaltres, ha de fer tot un
procés per, finalment, reconèixer Jesús com a “Senyor meu i Déu meu”. Els companys, la comunitat, li han ajudat i
ell s’ha deixat conduir i orientar.
Intentem també nosaltres viure amb els
germans i germanes el nostre seguiment de Jesús tot compartint i celebrant
junts la nostra fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada