Anem arribant al final del camí quaresmal. Aquest diumenge les lectures ens parlen de resurrecció, especialment ho veiem en l’evangeli. L’evangeli d’avui ens mostra, d’una banda, la part humana de Jesús: plora per la mort de Llàtzer, es commou profundament davant el sepulcre del seu amic, el colpeix el dolor i l’aflicció de les seves dues germanes, que confien plenament en Ell, capaç de poder fer allò que humanament és del tot impossible. I, d’altra banda, se’ns manifesta la divinitat de Jesús. En el signe de la resurrecció de Llàtzer, Jesús no busca fer un gran prodigi, ni cerca la seva pròpia glòria o ser admirat de tothom. Senzillament comunica als altres el do que ha rebut del Pare de donar la vida. Jesús és font de vida per a cadascun de nosaltres. Quantes vegades també nosaltres ens sentim “morts” en la nostra vida o no trobem sentit en les coses, i no ens adonem que Jesús vol fer-nos sortir de la nostra situació, tornant-nos a la vida com va fer amb Llàtzer. El crit que Jesús dirigeix a Llàtzer: “Llàtzer, vine a fora”, va adreçat també a cadascun de nosaltres. Cal que sortim de tot allò que ens frena el nostre caminar vers Déu, de tot allò que ens aparta dels altres, de tot allò que no ens deixa ser coherents, en definitiva, de tot allò que no ens aporta vida i que ens fa estar encallats en al nostra vida... Jesús és l’únic que ens pot aportar aquesta veritable vida, obrim-nos a Ell mentre acabem de recórrer aquest últim trajecte cap a la propera Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada