LA FIGURA DE MARIA

Novament tornem a reprendre els temes del Credo, intentant aprofundir en els fonaments de la nostra fe.

La següent expressió que trobem és que Jesús “nasqué de Maria Verge”. Després d’haver-se referit a Déu com a Pare, Fill i Esperit Sant, la confessió de fe introdueix el tema de Maria. Maria, la mare de Jesús, com a objecte de la nostra fe i, alhora, com a model de la nostra fe.

Efectivament, Maria va ser la dona que va caminar sempre en la fe, des de l’Anunciació fins al Calvari. Ella, escoltant, reflexionant i interioritzant la Paraula de Déu, va poder portar a terme un autèntic creixement en la fe. La seva fe profunda i ben fonamentada la va fer capaç de mantenir, al llarg de tota la seva vida, el seu “sí” incondicional i indefallent al pla de Déu.  

Maria, com a mare de Jesús, va ser una seva seguidora fidel, va ser la seva primera deixebla. Amb la seva vida, un camí no gens fàcil, va anunciar els grans valors de l'evangeli. Maria era la presència de Jesús vivent en la primitiva comu­nitat cristiana, era el record actual de Jesús.

També tots nosaltres, que intentem viure alimentant i fent créixer la nostra fe, amb el sí ininterromput de Maria, podem aprendre a viure amb fidelitat, podem aprendre la seva forma d’escoltar la Paraula i la seva manera d'estimar i de tractar els altres. Creure en Maria és veure en ella el model del que ha de ser la nostra fe.

CELEBRAR SANTA CLARA

Un any més, el dia 11 d’agost, hem celebrat la solemnitat de la nostra mare i fundadora Clara d’Assís. També, com sempre, hem viscut una joiosa celebració de l’Eucaristia, presidida pel P. Josep Gendrau, ofm, i concelebrada per altres sacerdots. I, com cada vegada, han estat moltes les persones que ens han acompanyat en aquest dia tan important i tan festiu per a nosaltres: familiars, amics, coneguts, religiosos i religioses de Reus... fins i tot hem comptat amb la presència propera i amical del Sr. Carles Pellicer, alcalde de la nostra ciutat.

Una festa fraterna i entranyable on hem pogut tornar a compartir amb tots i totes vosaltres el nostre carisma, l’actualitat de la forma de vida i de l’espiritualitat de santa Clara, que ens esforcem per continuar vivint en el món d’avui.

Us deixem aquest petit reportatge com a resum del que va ser la festa.

Gràcies per la vostra presència!

CREURE EN L'ESPERIT

Després d’esmentar la persona de Jesús, ens trobem amb la confessió de l’Esperit Sant. Per a nosaltres, el Déu en qui creiem és un Déu trinitari: Pare, Fill i Esperit Sant. Si el volem entendre segons els nostres criteris, és un misteri que mai no podrem copsar. En canvi, si ho mirem des dels ulls de la fe, ens adonarem com, en realitat, aquest misteri és un misteri d’amor. El Pare ens estima amb amor entranyable i amb una tendresa infinita. Jesús ens ha revelat qui és aquest Pare amorós i proper que es complau en cadascun dels seus fills i filles. Ell mateix ens ensenya com hem de tractar-lo i d’obrir-nos al seu amor. I l’Esperit és aquell que sempre està actuant en nosaltres, que ens dóna la força i la llum per viure la nostra fe, que ens acompanya en el nostre caminar, malgrat les dificultats i els entrebancs que trobem pel camí. L’Esperit és el do que Jesús i el Pare ens fan perquè no ens trobem sols i perquè tinguem un company de camí que ens acompanyi sempre.

La nostra fe és posar la nostra seguretat i confiança en aquest Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, que sabem que no ens fallarà mai.  

JESÚS, EL NOSTRE SENYOR

Fem un pas més en la nostra confessió de fe: creure en Jesucrist. El Credo afirma, en segon lloc, la nostra fe en la persona de Jesús. I, a partir d’aquí sintetitza el més important de la nostra fe en Ell: es va fer com un de nosaltres i, després del seu pas per la terra fent el bé a tothom, va ser crucificat i va ressuscitar. Intentarem anar aprofundint en cadascuna d’aquestes afirmacions.

El primer que se’ns diu de Jesús en el Credo és que és Fill del Pare i també Senyor nostre. Creure en Jesús és reconèixer-lo com aquest Fill que el Pare ha donat al món, com el seu do més preuat i valuós perquè fos de veritat el “Senyor nostre”, el nostre company de camí, el nostre amic, aquell que sempre està al nostre costat, compartint la nostra mateixa vida i la nostra pròpia existència.

Jesús és el nostre “Senyor”, no com aquell que vol imposar, dominar o exercir el seu poder, sinó com aquell que vol orientar les nostres vides cap a la plenitud i cap a la felicitat plena. Si posem de veritat la nostra fe en Jesús, deixarem que sigui Ell qui dirigeixi les nostres vides cercant sempre el millor per a nosaltres; deixarem que sigui el nostre “Senyor” i no voldrem viure sota el domini de cap altra realitat.   

EN L'ANY DE LA FE

Després d’unes setmanes d’absència, tornem a reprendre el nostre bloc amb un altre tema.

Tots sabem que ens trobem immersos en l’any de la fe, un any al llarg del qual som invitats a aprofundir en la nostra fe, a valorar-la, a fer-la créixer, a donar-ne gràcies. L’any de la fe es va començar a celebrar el mes d’octubre de 2012 i es clourà el novembre de 2013, en el dia de la festa de Crist Rei.

Al llarg d’aquests mesos que manquen per acabar aquest any, us convidem a fer un recorregut pels fonaments de la nostra fe, tot intentant aprofundir en cadascuna de les afirmacions del Credo, i poder adonar-nos més del que significa viure com a creients.

La nostra confessió de fe comença així: “Crec en un Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra”. El Déu en qui creiem és Pare, Fill i Esperit Sant, un Misteri que no acabarem d’entendre mai del tot. Creure en Déu com a Pare vol dir ser cada vegada més conscients que Déu ens estima vertaderament com un Pare, ens ofereix sempre el seu amor, la seva bondat, la seva tendresa... Ens tracta i ens valora com a veritables fills i filles. Un Pare, a més a més, que ha posat totes les meravelles de la creació a les nostres mans perquè, a través d’ella, sapiguem veure i contemplar la seva pròpia bellesa. Creure en Déu és veure’l i tractar-lo com a Pare, com a Aquell al qual sempre podem acudir, en qui sempre podem esperar perquè la seva il·lusió i el seu desig és que nosaltres mateixos ens reconeguem com els seus fills i filles. Intentem viure aquesta nostra realitat que pot omplir de la joia la nostra vida.