MARIA I JOSEP

Hem arribat a l’últim diumenge d’Advent, a les portes del Nadal. Aquesta darrera setmana tota la litúrgia ens comença a endinsar en el Misteri que d’aquí a molts pocs dies celebrarem. En aquest quart diumenge, l’evangeli ens presenta les figures de Maria i de Josep. Fa dues setmanes vam contemplar la disponibilitat de Maria, la seva obertura i entrega. Avui s’hi afegeix la persona de Josep.

Josep es troba immers en la incertesa i la foscor, i serà escoltant la veu de Déu i deixant-se guiar per Ell que trobarà el sentit de la seva missió i respondrà amb generositat i fidelitat al que Déu li demana.

Moltes vegades també nosaltres caminem desorientats, envoltats per nombrosos dubtes i sense veure res. Però, tal com ens assegura l’evangeli d’aquest diumenge, “Déu és amb nosaltres”  i de diverses formes es vol fer notar en la nostra vida per ajudar-nos a caminar vers l’esperança i la pau.

Acabem de recórrer aquests pocs dies que ens falten del temps d’Advent per arribar a la gran solemnitat del Nadal amb la mirada posada en Jesús que sempre és al nostre costat.

EL SÍ DE MARIA

En aquest segon diumenge d’Advent, que coincideix amb la solemnitat de la Immaculada, se’ns convida a posar els nostres ulls en la gran figura de Maria. El text de l’evangeli que es proclamarà és el relat de l’Anunciació. Intentem escoltar-lo i reflexionar-lo amb novetat, tot deixant-nos sorprendre per la profunditat d’aquest text malgrat la senzillesa de la narració.

Maria, com cap noia d'Israel, esperava la vinguda del Messies, i amb el seu sí el va concebre en el seu cor i en el seu si matern. Era una noia enamorada de Déu, oberta a Ell i disposada a tot el que el Senyor li pogués indicar. Maria va donar un sí radical al pla que Déu tenia sobre ella, i el va mantenir al llarg de tota la seva vida, des d’aquest moment de l'Anunciació fins al Calvari.

Maria no va pronunciar només un sí en un moment concret de la seva vida, sinó que el va viure d’una manera ininterrompuda, obrint-se en cada moment a la Paraula de Déu. Ella ens pot ensenyar a viure amb fidelitat, a respondre amb generositat i obertura al projecte que Déu té sobre cadascun de nosaltres.

Que aquest segon diumenge d’Advent ens ajudi a apropar-nos més a la persona de Maria i a fer nostres les seves actituds d’entrega i de docilitat.

Seguim caminant cap al Nadal amb la mirada posada en la Mare de Jesús.  

LA FIGURA DE MARIA

Novament tornem a reprendre els temes del Credo, intentant aprofundir en els fonaments de la nostra fe.

La següent expressió que trobem és que Jesús “nasqué de Maria Verge”. Després d’haver-se referit a Déu com a Pare, Fill i Esperit Sant, la confessió de fe introdueix el tema de Maria. Maria, la mare de Jesús, com a objecte de la nostra fe i, alhora, com a model de la nostra fe.

Efectivament, Maria va ser la dona que va caminar sempre en la fe, des de l’Anunciació fins al Calvari. Ella, escoltant, reflexionant i interioritzant la Paraula de Déu, va poder portar a terme un autèntic creixement en la fe. La seva fe profunda i ben fonamentada la va fer capaç de mantenir, al llarg de tota la seva vida, el seu “sí” incondicional i indefallent al pla de Déu.  

Maria, com a mare de Jesús, va ser una seva seguidora fidel, va ser la seva primera deixebla. Amb la seva vida, un camí no gens fàcil, va anunciar els grans valors de l'evangeli. Maria era la presència de Jesús vivent en la primitiva comu­nitat cristiana, era el record actual de Jesús.

També tots nosaltres, que intentem viure alimentant i fent créixer la nostra fe, amb el sí ininterromput de Maria, podem aprendre a viure amb fidelitat, podem aprendre la seva forma d’escoltar la Paraula i la seva manera d'estimar i de tractar els altres. Creure en Maria és veure en ella el model del que ha de ser la nostra fe.

CONTEMPLAR A MARIA

Després del temps d’Advent i de Nadal, reprenem el comentari d’alguns textos dels escrits de santa Clara. Avui ens quedarem en la invitació que fa a la seva amiga Agnès quan li escriu: “Uneix-te a la seva Mare dolcíssima que engendrà un Fill que els cels no poden abastar”. Clara convida a Agnès a unir-se a Maria en el sentit més ampli del terme: a adherir-se a ella, a les seves actituds, a fixar-se com va respondre al Senyor, a mirar-la amb el desig de seguir les seves petjades...

Clara contempla Maria com la que “engendrà un Fill que els cels no poden abastar”. Admira de la grandesa de Maria com a Mare de Jesucrist, però encara l’admira més com a seguidora del seu Fill. Maria és la pobra, és la que viu de forma més plena les benaurances, la que acull i reflexiona la Paraula, la que viu abandonada i confiada en les mans del Pare... Per a Clara Maria és molt gran perquè la veu íntimament unida a Jesús, compartint la seva vida de pobresa i despreniment, d’humilitat i abandó, de servei i entrega.

El desig de Clara és que la seva amiga Agnès, i també tots nosaltres, mirem a Maria i, com ella, visquem profundament units a Jesús. Esforcem-nos per fer realitat el desig de Clara, que és el desig del mateix Jesús!

EL "SÍ" DE MARIA

Anem arribant al final del camí de l’Advent. L’evangeli de les setmanes anteriors ens convidava a vetllar, a obrir i a aplanar els camins del Senyor. Aquest diumenge, l’evangelista Lluc ens presenta a Maria, la noia que realment va vetllar amatent i sempre va aplanar els camins al Senyor perquè tota la vida va saber escoltar i obrir-se a la Paraula.

Per experiència sabem que donar un “sí” o un “no” en qualsevol moment de la nostra vida pot ser decisiu per començar una nova etapa, per prendre una decisió important, per encaminar-nos cap a una direcció determinada... El “sí” que va donar Maria al pla de Déu va canviar tota la història, no només la del seu temps, sinó també la nostra i la de sempre. Dient “sí” al projecte de Déu sobre ella, Maria va deixar entrar en ella a Déu mateix en la persona del seu Fill Jesucrist. Amb el seu “sí”, malgrat els dubtes, les pors, les incerteses, els interrogants, va obrir-se amb docilitat i generositat al que Déu li proposava i va ser l’instrument escollir per Ell per portar al món el do més preuat: el seu propi Fill.

Recorreguem aquests últims dies d’Advent amb la mirada posada en Maria, en la seva obertura, en la seva capacitat d’interioritat i de resposta confiada i podrem celebrar el Nadal amb els seus mateixos sentiments.

MARIA, MODEL DE PREGÀRIA

Hem anat veient diversos aspectes i actituds a l'hora de posar-nos una estona a la presencia de Déu i de voler-li dedicar el nostre temps. Hi ha una persona que tot el que hem anat reflexionant ho ha viscut en plenitud i amb tota radicalitat: és Maria, la mare de Jesús. Intentarem apropar-nos una mica a la persona de Maria, veurem com ella és el nostre model i guia en la nostra vida de pregària.
Maria era una noia immersa en el seu poble d'Israel, escoltava la Paraula de Déu a la sinagoga com els altres, però ella feia molt més que això: meditava, reflexionava, rumiava profundament la Paraula dintre d'ella. Era una noia tremendament contemplativa, i això la va portar a un autèntic creixement en la fe, la va preparar per respondre al projecte que Déu tenia sobre ella.
Era una noia enamorada de Déu, oberta a Ell i disposada a tot el que el Senyor li pogués indicar. Maria va viure sempre centrada en Déu, atenta a la seva voluntat, confiant en Ell d'una manera plena i introntollable. Maria sempre va escoltar, seguir i acollir Jesús i la seva Paraula, s'hi va adherir del tot, vivint-la fins a les últimes conseqüències. Va ser una seguidora fidel de Jesús, va ser la seva primera deixebla. Amb la seva vida va anunciar els grans valors de l'Evangeli. Maria va seguir Jesús amb radicalitat i fins al final, fins al peu de la creu. Va saber escoltar Jesús i va retenir dintre d'ella el que va captar, i després ho va comunicar amb la seva forma de viure.
D'ella podem aprendre la seva forma d'escoltar la Paraula, la seva manera d'estimar, va viure sempre impulsada per l'amor. Es deixà estimar per Déu i va estimar Déu i els altres amb tot el seu ésser. Maria és el model perfecte del nostre caminar vers Déu.
Cal que ens fem nostres les actituds i sentiments de Maria, i que amb ella i com ella corresponguem a l'amor de Déu dedicant-li una estona del nostre temps de cada dia en la pregària.

MARIA, MARE DE DÉU

Estem en ple temps de Nadal i, en aquest començament del nou any, l’Església ens presenta la figura de Maria en tota la seva grandesa: és la Mare de Déu.
En l’Anunciació Maria va dir sí a Déu, a la Paraula, que es va encarnar en ella, i avui la contemplem presentant el seu Fill a tots els qui s’apropen a ella.
L’Evangeli ens parla dels pastors, només ells visiten a Jesús infant. Els pastors són els senzills i els humils de cor, els pobres d’esperit, els oberts i atents a Déu des de la seva petitesa. Només aquests poden creure, reconèixer la grandesa d’aquell infant i anunciar-ho amb joia.
Cal que també nosaltres ens apropem a la Paraula encarnada, a Jesús, amb simplicitat i senzillesa, com els pastors, i deixem que ens mostri la grandesa del misteri de Nadal.
L’Evangeli ens diu que “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Aquest és un dels trets més significatius de la personalitat de Maria. Era una noia reflexiva, d’una gran capacitat d’interioritat, Maria guardava i meditava en el seu interior tot allò que venia de Déu.
Que aquests dies de joia i de festa sapiguem, com Maria, entrar dins nostre per acollir, contemplar i deixar-nos estimar per la Paraula. Aquesta serà una de les millors maneres de començar el nou any.

FELIÇ TU QUE HAS CREGUT

Estem ja acabant el temps d’Advent, a les portes de Nadal. L’evangeli d’aquesta setmana ens presenta Maria que visita a la seva cosina Elisabet. Quan Elisabet sent la salutació de Maria li diu: “Feliç tu que has cregut”.
Maria és feliç, és gran, perquè ha acollit la Paraula, l’ha guardat, s’hi ha adherit; és benaurada per la seva fe, pel seu Sí confiat i incondicional a Déu i als seus designis. Maria és beneïda perquè, a través d’ella, Jesús va poder venir a nosaltres.
També nosaltres podem participar de la felicitació de Maria si fem nostres les seves actituds: si com ella ens obrim dòcilment a la Paraula, si l’acollim i la reflexionem; si fem de la Paraula la nostra companya de camí intentant descobrir què ens demana Déu a cada moment. Si ho fem així, podrem apropar-nos al misteri de Nadal amb obertura, disponibilitat, senzillesa, una mica a l’estil de Maria. I com Maria, també serem portadors de Jesús allà on anem o estiguem. Elisabet s’alegra plena de goig amb la visita de Maria i exclama: “Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”. Aquesta joia d’Elisabet és també la nostra joia: el mateix Senyor amb nosaltres! Obrim-nos a Ell, acollim-lo, escoltem-lo, lloem-lo... aquest Nadal.