dijous, 23 de setembre del 2010

LA LECTURA RESADA


Per anar avançant pel camí de la pregària, hem de partir del nostre convenciment que la pregària és del tot fonamental per viure i créixer segons els sentiments de Jesucrist. També és important saber fer servir la manera adequada, conforme al dia i al nostre estat d'ànim. Anirem presentant alguns aspectes amb la finalitat que cadascú els pugui tenir en compte per trobar-se amb el Senyor. Avui presentarem la lectura resada.
En primer lloc cal prendre una postura exterior en què ens hi trobem bé i una actitud interior de silenci, d'oració, de serenor, de profunditat personal.
La lectura resada consisteix a agafar un text de la Bíblia (un salm, un fragment de l'evangeli...) i, intentant deixar el món exterior, les nostres preocupacions i maldecaps, conscients que ens trobem davant de la presència de Déu, començar a llegir, a poc a poc, el text que hem escollit. En llegir-la, intentem de vivenciar el que estem llegint, d'assumir-ho, de dir-ho per dintre amb "tota l’ànima", fent nostres les idees llegides tot identificant-nos amb el contingut o significat de les frases.
Si ens trobem amb una expressió que "ens diu molt”, deturem-nos allí mateix. Repetim-la moltes vegades, unint-nos per mitja de l'esmentada expressió amb el Senyor, fins que el seu contingut inundi la nostra intimitat. Sí no és així, continuem la lectura del text que hem escollit molt pausadament, assumint i interioritzant el que llegim. Parem de tant en tant. Si en un moment ens sembla que podem abandonar l'ajuda del text, deixem-lo, i permetem que Déu es manifesti dintre nostre i ens continuï parlant.
Aquesta modalitat de la lectura resada sempre resulta fàcil i eficaç, i ajuda a donar els primers passos en el camí de la pregària, o simplement quan estem distrets o influenciats per l’agitació i les múltiples preocupacions de la vida.
Cal dedicar-hi una estona diària perquè ens ajudi a asserenar-nos i a trobar-nos autènticament amb Déu.

dimarts, 7 de setembre del 2010

EL SILENCI

En aquestes entrades dedicades a la pregària anirem tractant diferents aspectes per tal que l’estona que puguem dedicar-hi sigui de veritat una autentica i viva trobada amb Déu.
No ens podem posar a pregar o a fer pregària sense una preparació prèvia. Un dels primers aspectes a tenir en compte en voler-nos endinsar en la pregària és el silenci, tant el silenci extern com l'intern.
Quan ens volem posar a pregar, és molt important cercar un lloc on ens hi trobem a gust i on hi hagi silenci. Pot ser una capella, la meva pròpia habitació, un altre racó de casa, un espai a l’aire lliure... També hem de procurar trobar una postura del nostre cos que sigui còmoda. És molt important assegurar que hi hagi silenci perquè és molt difícil poder captar la veu de Déu enmig de sorolls, d’aldarulls, de xerrameca. Quan tenim ganes de parlar amb un amic en un nivell de confiança busquem que res ni ningú no ens destorbi. De la mateixa manera, cal que hi hagi silenci al nostre entorn per poder trobar-nos amb Déu i escoltar la seva Paraula.
Un cop aconseguit això, cal tenir en compte el silenci intern. El silenci intern consisteix a fer silenci dins nostre, a deixar de costat totes aquelles veus interiors (projectes, preocupacions, records... ) per posar tota la nostra atenció a escoltar què ens diu Déu a través de la seva Paraula. No es tracta tant de lluitar contra tot allò que vingui a la nostra ment sinó de deixar-ho de banda (ja ens n'ocuparem en un altre moment) i posar tot l'accent a deixar ressonar dins nostre aquelles paraules de l'Evangeli o d'un salm que hem escollit per poder escoltar la veu de Déu.
No ens desanimem si moltes vegades no aconseguim fer silenci dintre de nosaltres a l'hora de la pregària. No és fàcil, però Déu acull el nostre esforç i es complau quan el busquem. Hem de ser constants, que Ell sempre es deixa trobar.