EL MISTERI DE LA NOSTRA FE

Molt a poc a poc anem avançant en cada aspecte de la celebració de l’Eucaristia, l’aliment del nostre camí.

Després del moment central de la Consagració, el sacerdot diu: “Proclameu el misteri de la fe”. ¿Què ens està dient en realitat? Amb aquesta invitació, se’ns anima a expressar que el que tenim damunt l’altar sota l’aparença del pa i del vi és Jesús mateix. És realment un “misteri”, una realitat amagada als nostres ulls, i objecte de la nostra “fe”, creiem fermament que aquest és Jesús.

Per tal de reafirmar-ho, la comunitat reunida respon el següent: “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”.

Amb aquesta expressió afirmem que estem actualitzant la Mort i la Resurrecció de Jesús. Des de la fe, estem vivint en el mateix Calvari, en aquell suprem moment de la Mort de Jesús, com si hi fóssim realment presents. Alhora, reafirmem l’actualització de la Resurrecció de Jesús amb el viu desig de participar d’Ell i de la seva Vida.

En aquest moment de la celebració estem dient a Jesús que es manifesti, que es deixi notar, que ens penetri, que ens atregui cap a Ell.

Intentem ser-ne conscients quan celebrem l’Eucaristia i que hi sapiguem respondre amb el nostre amor sincer.

L'ENTREGA DE JESÚS I LA NOSTRA

Amb el desig d’anar penetrant encara més en aquest moment central de la celebració, reflexionem una mica més sobre l’entrega de Jesús, que s’actualitza cada vegada que participem en l’Eucaristia. El desig de Jesús és que la seva actitud s’actualitzi i que es faci present a tothom per mitjà de les persones que volen estimar i entregar-se tal com Ell ho va fer. L’entrega de Jesús és il·lusionada; té una mirada universal; desitja renovar cada persona i abraçar tothom; vol romandre present enmig de tots els homes i dones del món...

La voluntat de Jesús és que la seva entrega en l’Eucaristia s’actualitzi perquè tinguem “vida en abundància”, perquè ens sapiguem estimats per Ell i perquè experimentem la joia plena de la seva Resurrecció.

Jesús Ressuscitat és present dins de cadascun de nosaltres. Amb Ell serem els seus testimonis; amb Ell no tindrem por de res ni de ningú; amb Ell serem instruments de pau i d’unitat...

Si celebrem i actualitzem la radical entrega de Jesús, també nosaltres ens entregarem, amb Ell i com Ell, a totes aquelles persones que ho necessitin.

EL DO DE LA SEVA MATEIXA VIDA

Seguim endinsant-nos en aquest moment central de la celebració, un moment en què ens cal la llum de l’Esperit per poder captar algun aspecte de la tensió emocional de Jesús.

Per a les persones d’aquella cultura, la sang era la mateixa vida. Amb aquesta visió hem d’intentar entendre la intencionalitat de Jesús: vol donar-nos la seva pròpia vida perquè visquem tal com Ell va viure: servint, estimant, perdonant, donant-se fins a l’extrem...

Sempre que actualitzem el Misteri pasqual, quedem renovats i perdonats i més compromesos a viure tal com Jesús va viure. La seva acció transformadora ens renova i ens capacita per fer-se present als altres a través nostre ja que, des del Calvari, Jesús es converteix en perdó universal renovant cada persona i el món sencer. Aquest és el desig profund de Jesús: que les seves mateixes actituds s’actualitzin en cadascun de nosaltres i que es facin presents en tothom. Intentem ser-ne conscients cada cop que ens acostem a celebrar el sagrament de l'Eucaristia.

PRENEU I MENGEU...

El següent pas en la celebració de l’Eucaristia és la Consagració. Les paraules de la Consagració expressen la voluntat de Jesús que tothom persona desitgi prendre i menjar la seva pròpia Persona perquè vol ser el centre de la nostra vida i la font de la nostra felicitat. Jesús és la plenitud de la vida i ens invita a participar d’aquesta seva mateixa vida. Per això ens insisteix a alimentar-nos d’Ell mateix amb la seva Persona Eucarística: “Preneu i mengeu-ne tots”.

És desig de Déu que entrem dins els sentiments de Jesús sempre, però d’una manera especial en aquell moment del Sopar en què va voler quedar-se amb nosaltres abans de la seva Mort i Resurrecció; moment que sacramentalment actualitzem tantes vegades com el sacerdot consagra el pa i el vi: “Feu això que és el meu memorial”.

Podem imaginar-nos Jesús en l’últim sopar essent conscient del que allò significava per als seus deixebles, per a Maria, la seva mare, i per a tot el món. Intentem, en la celebració de l’Eucaristia, contemplar Jesús en aquell moment etern i penetrar en el més íntim del seu ésser.

ELS SEUS CONTINUADORS

Després del parèntesi del temps de Quaresma i de Pasqua, al llarg del qual hem intentat endinsar-nos en els textos de l’evangeli de cada diumenge, tornem a agafar el fil que havíem deixat, tot comentant cada part de la celebració de l’Eucaristia.

L’última vegada ens havíem quedat en el cant del Sant, sant, sant, on reconeixem el Senyor com a font de tota bondat, una font eterna que dóna vida a tots els éssers. Així, un cop presentades les ofrenes, i unint-nos a l’oració que fa el sacerdot, amb Crist Jesús demanem al Pare que infongui el seu Esperit en el pa i el vi, i en nosaltres, que li ho presentem, tot presentant-nos nosaltres mateixos. També li demanem que transformi el pa i el vi en criatures noves i distintes, que a nosaltres ens configuri amb la persona de Jesús, i que l’acció de l’Esperit ens faci continuadors de la seva mateixa persona, que en aquests moments s’està actualitzant.

Jesús es va entregar i es va quedar entre nosaltres per sempre sota l’aparença de pa i vi consagrats, i ara ens invita a deixar-lo entrar dintre nostre a través de l’Eucaristia. Intentem ser-ne conscients cada vegada que la celebrem.