EL DO DE L'ESPERIT

Amb el diumenge de Pentecosta acabem aquest camí de cinquanta dies que ha constituït el temps pasqual. Avui, en l’evangeli i en tota la litúrgia del dia, se’ns vol fer prendre consciència del gran do de l’Esperit.

No és fàcil entendre el regal que rebem amb l’Esperit Sant però ens podem fixar de quina forma actua en nosaltres.

L’Esperit, do de Jesucrist i del Pare, és el nostre company de camí, és qui ens dóna la força i l’alegria per seguir endavant, és qui ens protegeix, qui ens defensa i ens anima en la nostra ruta. L’Esperit és el qui ens permet aprofundir en el missatge de Jesús i ens ajuda a entendre’l i a viure’l. L’Esperit és qui ens fa testimonis valents en el lloc i situació que ens toca viure. L’Esperit és llum, és guia, és ajuda, és recolzament, és joia, és estímul, és coratge, és pau, és amor... 

Per tot això Jesús ens diu avui:“Rebeu l’Esperit Sant”  ja que, obrint-nos a Ell, serem forts i valents per viure el nostre compromís de seguiment de Jesús.

Acabem de gaudir del goig d’aquest temps pasqual, un goig que ha d’estar sempre present en les nostres vides.

ANEU I ANUNCIEU

Poc a poc anem arribant al final del temps pasqual. Aquest proper diumenge celebrem l’Ascensió del Senyor. L’evangeli ens transmet un missatge important: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli”. Tots els qui creiem en Jesús, que el seguim des del lloc concret on ens trobem, que el tractem per mitjà de la seva Paraula o dels sagraments, tenim la missió i l’encàrrec de donar-lo a conèixer als qui no han tingut l’oportunitat de descobrir-lo o als qui són indiferents al seu missatge.

¿De quina manera ho podem fer? En primer lloc, amb el nostre testimoni de vida, vivint estimant, compartint, perdonant, respectant, donant als altres el millor de nosaltres mateixos... Amb les nostres actituds i amb la nostra manera d’actuar estem anunciant Jesús als altres. També podem donar-lo a conèixer quan algú ens demani raó de la nostra fe, amb senzillesa i alhora amb convicció.

Que aquests últims dies de Pasqua ens ajudin a ser testimonis valents de Jesús i del seu evangeli, que la nostra mateixa persona sigui una “bona nova”  per als altres.

JESÚS, L'AMIC

L’amistat és un valor essencial en la nostra vida. Tots tenim l’experiència de tenir amics i amigues autèntics, que estan al nostre costat, que ens ajuden i ens comprenen, que comparteixen amb nosaltres bons i mals moments, que estan sempre disponibles i amb qui podem comptar sempre que volem perquè, senzillament, hi són.

En l’evangeli d’aquest VIè diumenge de Pasqua, Jesús ens parla, entre moltes altres coses, de l’amistat, no com una teoria sinó que ens assegura que “Vosaltres sou els meus amics”.

Si nosaltres podem posar la nostra confiança en els amics que ho són de veritat, i podem trobar en ells recolzament i ajuda, com més ho trobarem en la persona de Jesús, que mai no ens fallarà!

Tenir Jesús com a amic, és font d’alegria i d’amor. Tenir Jesús com a amic també implica, per part nostra, una resposta generosa i compromesa, el compromís d’estimar-nos mútuament tal com Ell ens ha estimat. Jesucrist s’ha entregat del tot per nosaltres i vol fer-nos participar de la seva vida oferint-nos la seva amistat. Obrim-nos-hi i valorem aquest do.

UNITS AL CEP

Anem fent camí durant aquest temps de Pasqua i arribem al Vè diumenge. Aquesta setmana l’evangeli ens ofereix un text preciós. Jesús fa servir una imatge per fer-nos arribar el seu missatge: el cel i les sarments. Moltes vegades hem vist pels nostres camps la figura del cep que, malgrat les seves aparents branques seques i sense vida, comencen a treure fulles verdes i, més endavant, el preuat fruit del raïm. És cert que, per arribar a donar fruit les sarments han d’estar ben unides al cep, en cas contrari, s’assequen del tot.

Jesús ens vol dir amb això que cal que estem ben units a Ell si volem que la nostra vida tingui sentit i si volem donar el millor de nosaltres mateixos. És el desig del mateix Jesús: que visquem units a Ell perquè puguem créixer de debò com a persones, com a creients, com a seguidors seus.

¿Què vol dir viure units a Jesús? Viure units a Ell vol dir escoltar-lo en la seva Paraula, considerar-lo com un amic que mai no ens fallarà, saber que està sempre al nostre costat, obrir-nos al seu amor, a la seva tendresa, a la seva amistat... i, si ho vivim, anunciem-ho a aquells que encara no l’acaben de descobrir.

La nostra vida s’omplirà de sentit si vivim units de debò a Jesús, això ens ajudarà també a viure units als qui ens envolten.

UN PASTOR DE VERITAT

Amb la imatge del pastor, l’evangelista ens ofereix un missatge ben clar: Jesús, igual que un pastor responsable i amant de la seva tasca, coneix, té cura, protegeix, alimenta, estima... cadascuna de les seves ovelles, fins al punt de donar la vida per elles. Per al pastor, cada ovella és diferent i única, irrepetible i singular. Així ens mira Jesús: cadascun de nosaltres tenim un valor únic i inigualable als seus ulls.

Però també les ovelles reconeixen qui és el seu pastor i responen amb alegria i disponibilitat a la seva veu.

Deixem que Jesús tingui cura de nosaltres com el pastor amb les seves ovelles i, alhora, donem-li la nostra resposta generosa.

¿Quin pastor trobaríem com aquest?

"SÓC JO MATEIX"

Als deixebles no els va ser fàcil reconèixer la persona de Jesús Ressuscitat, van haver de fer un procés, enmig de dubtes i d’incerteses, que el text de l’evangeli del III diumenge de Pasqua ens reflecteix. La por, els interrogants, la foscor... es van fer presents en la seva vida com avui s’hi fan en la nostra tantes vegades. Però, finalment, la presència de Jesús, la seva proximitat, la seguretat que està amb nosaltres, vencen tota inquietud. “Sóc jo mateix” diu Jesús i aquesta llum va il·luminant el cor dels deixebles i esvaint tota foscor.

També nosaltres ens hem de deixar penetrar per la realitat de Jesús Vivent que, enmig de les dificultats i dels obstacles de la nostra vida, ens diu també: “Sóc jo mateix” qui estic amb tu.

Que aquest temps pasqual ens ajudi a recolzar-nos en aquesta realitat.

UN CAMÍ DE CINQUANTA DIES

Si durant la Quaresma vam fer quaranta dies de camí, en el temps pasqual són cinquanta els dies que l’Església ens posa al davant per aprofundir en el Misteri i en el Goig de Jesús Ressuscitat. Cinquanta dies per contemplar i interioritzar aquesta gran realitat que és el fonament de la nostra fe: Jesús és realment viu i present sempre entre nosaltres. Si sempre hem de tenir-ho present, durant el temps pasqual som convidats, per mitjà de la litúrgia, a endinsar-nos-hi més encara. Fem, doncs, el recorregut d’aquests cinquanta dies amb la il·lusió que estem celebrant un Gran Diumenge, el dia de la Resurrecció del Senyor.

En l’evangeli d’aquest segon diumenge de Pasqua, Jesús diu als seus deixebles: “Pau a vosaltres”, una pau que vol que gaudim cadascun de nosaltres, la pau que només podem trobar si el deixem entrar dintre nostre tot escoltant i reflexionant la seva Paraula. La Pau que Jesús ens ofereix no és només una absència de malestar o de dificultats, la seva Pau és goig, és alegria, és silenci reflexiu, és amor, és tendresa, és coneixement, és obertura... Acollim aquesta Pau i, amb ella, estem acollint el mateix Jesús!