UN DIA PER A NOSALTRES

Des de fa uns quants anys, el diumenge de la Trinitat és el dia dedicat als germans i germanes de vida contemplativa. És com si, al llarg de tota una jornada, els papers s’invertissin. Dia rere dia, moltes persones s’apropen a les nostres comunitats demanant ser ateses i escoltades, sol·licitant una pregària per alguna de les seves necessitats, anhels, inquietuds... En canvi, en aquest dia, és tota l’Església qui demana recordar els contemplatius en la pregària. Un dia per tenir-nos presents en el record i la proximitat, per ajudar-nos a demanar a Déu que sapiguem mantenir-nos fidels en el nostre camí d’entrega cap a Ell i cap als germans i germanes de tot el món.

Certament, aquest diumenge és un dia per contemplar. Per contemplar l’amor i la tendresa del Pare, que ens estima infinitament. Per contemplar Jesucrist, el germà gran i company de camí, que ens convida a seguir-lo i a viure amb les seves actituds i sentiments. Per contemplar la persona de l’Esperit Sant, que és la nostra força i el nostre consol, la nostra ajuda i la nostra defensa, la nostra companyia i el nostre guia.

Els germans i germanes que estem dedicats arreu del món a la vida contemplativa, tot i els diferents estils i maneres de viure-ho, tenim la missió de ser lloança de la Trinitat, de viure amb una dedicació i obertura al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant. La nostra vida és realment la vida de tot membre del Poble de Déu, viscuda fins a les últimes conseqüències. Tots estem cridats a la pregària, cadascú des del seu lloc; i de tots Déu espera que caminem cap a ell amb la confiança i la joia que tenen els fills envers el seu pare, units a Jesucrist, deixant-nos conduir per l’Esperit.

Us convidem, en aquest diumenge tan especial per a nosaltres, a unir-nos a la nostra joia per poder celebrar, un any més, junt amb tota l’Església universal, aquest gran do.

EL NOSTRE DIUMENGE

Hem deixat enrere el temps pasqual i aquesta setmana ens hem anat endinsant en el temps de durant l’any. Però aquest diumenge torna a trencar una mica el ritme per convidar-nos a celebrar el dia de la Trinitat. Realment, és un dia per aturar-nos a pensar qui és aquest Déu en qui creiem.

Déu és Pare que ens estima entranyablement i que sempre ens ofereix, de forma incansable, la seva tendresa i el seu perdó.

Déu és Fill, Jesucrist, que ha compartit i comparteix la nostra mateixa naturalesa humana i s’ha fet el nostre germà, el nostre amic, el nostre company de camí.

Déu és Esperit, el qui ens dóna la força, el coratge, la valentia per seguir endavant malgrat les nostres pors, les nostres febleses i dificultats.

En aquest diumenge se’ns invita també a tenir presents tots els contemplatius: germans i germanes que hem seguit la crida de Déu a dedicar-nos a Ell d’una manera més particular, per mitjà de la nostra vida de pregària i de silenci, i, en el nostre cas, com a clarisses, també de pobresa i de fraternitat.

Que aquest diumenge en què celebrem el Déu a qui contemplem dia rere dia ens ajudi a ser sempre fidels a la nostra vocació.

LA FONT DE L'AMOR

Després del diumenge de Pentecosta, arriba el diumenge de la Trinitat, una festa en què l’Església ens convida a contemplar i a penetrar una mica més en el Déu en qui creiem: Pare, Fill i Esperit Sant. És com si, després d’haver viscut tota la cinquantena pasqual, es volgués resumir en un sol diumenge el nucli central de la nostra fe.

Déu no ha volgut ser un Déu solitari ni individual, és un Déu en comunió, font d’amor, de tendresa, de pau, de perdó... Déu és per a nosaltres un Pare, que té cura de nosaltres i ens estima com a fills. Déu és per a nosaltres el Fill que ha compartit la nostra mateixa vida, que ens ha estimat fins a l’extrem de donar la seva vida i que ens està oferint contínuament la seva amistat. I Déu és per a nosaltres l’Esperit que ens infon la seva força, la seva llum i que camina al nostre costat.

El diumenge de la Trinitat és el dia en què es recorda als germans i germanes de vida contemplativa, a totes aquelles persones que, com nosaltres, dediquem la nostra vida a Déu des de la pregària i el silenci per tal de poder arribar a tot el món.

Que aquest diumenge ens ajudi a ser més conscients del Déu en qui creiem i a celebrar l’amor que diàriament vessa en nosaltres.

UN DIA PER ALS CONTEMPLATIUS

Diumenge passat vam acabar el temps pasqual però aquest proper diumenge té també un caire especial i diferent: celebrem el dia de la Santíssima Trinitat, com en un intent de recollir i agrupar en un sol dia tot el que hem contemplat les últimes setmanes. Celebrem la bondat, la tendresa, l’amor del Pare; celebrem l’entrega, el servei, la donació, l’amistat de Jesús; i celebrem el do, la llum, la pau de l’Esperit Sant.

És també un dia dedicat a tots els contemplatius i contemplatives que són els qui, en el silenci i en la pregària, adrecen diàriament la seva lloança al Pare, per Jesucrist, en l’Esperit Sant.

Tinguem avui, doncs, un record i una pregària per a tots aquests germans i germanes que, des del seu carisma concret, dediquen la seva vida d’una manera total a aquest Déu que per a nosaltres és Pare, Fill i Esperit Sant, present dintre de cadascun de nosaltres i oferint-nos sempre la seva vida i la seva plenitud.

EL NOSTRE DIA

Des de fa molts anys, l’Església dedica el diumenge de la Trinitat, el diumenge després de Pentecosta, als religiosos i religioses dedicats a la vida contemplativa. I, realment, aquest diumenge és un dia per contemplar.
Per contemplar l’amor i la tendresa del Pare, que ens estima infinitament, per damunt de totes les nostres esperances i expectatives, amb un amor gran i immens al qual, poc a poc, ens hem d’anar obrint i acollint en nosaltres.
Per contemplar Jesucrist, el germà gran i el company de camí que ens convida a seguir-lo i a viure amb les seves actituds i sentiments. Que ens ajuda a descobrir aquest amor del Pare i a llançar-nos als seus braços amb confiança i sense por.
Per contemplar la persona de l’Esperit Sant que és la nostra força i el nostre consol, la nostra ajuda i la nostra defensa, la nostra companyia i el nostre guia.

Els germans i germanes que estem dedicats arreu del món a la vida contemplativa, tot i els diferents estils i maneres de viure-ho, tenim la missió de ser lloança de la Trinitat, de viure amb una dedicació i obertura al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
Us convidem, en aquest diumenge tan especial per a nosaltres, a unir-nos a la nostra joia per poder celebrar, un any més, junt amb tota l’Església universal, aquest gran do.

COM EN UN PUZZLE

Com cada any, un dels diumenges del temps pasqual, ens reunim els religiosos i religioses de Reus al nostre monestir per compartir una estona de pregària i de fraternitat. És una tarda on, any rere any, ens anem coneixent més els membres de les diferents comunitats de la nostra ciutat, una oportunitat de parlar de les nostres inquietuds, il•lusions, anhels, desitjos...
Tots vivim el mateix: el seguiment de Jesucrist però en missions i tasques diverses. Com en un puzzle, cada comunitat, cadascun dels seus membres ocupem el nostre lloc, un lloc únic i singular, de forma que totes les peces encaixen les unes amb les altres i dibuixen una imatge perfecta i ben acabada.
Després de la pregària de Vespres, vam poder gaudir de l’actuació de la banda del col•legi del Pare Manyanet, ens van oferir un bonic concert dins de la nostra església. Tot seguit, a la plaça d’entrada, amb el que tots havíem aportat, vam compartir el berenar. Un inesperat xàfec ens va fer córrer cap a dintre amb totes les safates del berenar, un cop a dins va sortir el sol tot rient-se de les nostres corregudes.
Després d’una estona de diàleg distès i alegre, ens vam anar acomiadant, cadascun a casa nostra amb la joia d’haver-nos tornat a trobar un any més i amb la il•lusió de recomençar les nostres tasques setmanals amb més empenta i embranzida.
Des d’aquí volem donar-vos les gràcies a tots els qui ens vam trobar diumenge i vau fer possible l’ambient de fraternitat i de joia de què vam poder gaudir.

DIUMENGE DE LA TRINITAT, DIA DE LA VIDA CONTEMPLATIVA

Diumenge passat, amb la festa de Pentecosta, vam cloure el temps pasqual. Ara tornem a endinsar-nos en el temps de durant l’any i en aquest diumenge l’Església posa davant els nostres ulls la festa del nostre Déu, de la Trinitat, la festa del Pare, de Jesucrist i de l’Esperit Sant. Fa uns anys que l’Església dedica aquest dia de la Trinitat a la vida contemplativa, a aquests germans i germanes sovint desconeguts.
Els contemplatius i contemplatives som batejats que hem sentit la crida de Déu a viure dedicats plenament a Ell, en una vida de pregària i silenci, de treball i fraternitat.
Ens esforcem per respondre a aquesta crida vivint des de la nostra realitat de fills estimats entranyablement pel Pare; escoltant Jesucrist en la seva Paraula i maldant per seguir les seves petjades; obrint-nos a l’Esperit Sant perquè ens condueixi i faci la seva obra en nosaltres.
Com veieu, la nostra vida és en realitat la vida de tot membre del Poble de Déu, viscuda –si voleu- fins a les últimes conseqüències. Tots estem cridats a la pregària –cadascú des del seu lloc -, i de tots Déu espera que caminem cap a ell amb la confiança i la joia que tenen els fills envers el seu pare, units a Jesucrist, deixant-nos guiar per l’Esperit.
Tot i que les nostres cases i monestirs a vegades es troben una mica retirats de les poblacions, no per això ens desentenem del nostre món i dels seus problemes. Tot al contrari, intentem viure i pregar amb una mirada universal que abasti a tothom, i per tant, a tots vosaltres que ens seguiu en aquest bloc.
Us demanem que ens acompanyeu en la nostra celebració d’aquest dia per tal que siguem sempre fidels a la crida que Déu ens ha fet.
Joiosa festa de la Trinitat!