CELEBRAR SANTA CLARA

Un any més, el dia 11 d’agost, hem celebrat la solemnitat de la nostra mare i fundadora Clara d’Assís. També, com sempre, hem viscut una joiosa celebració de l’Eucaristia, presidida pel P. Josep Gendrau, ofm, i concelebrada per altres sacerdots. I, com cada vegada, han estat moltes les persones que ens han acompanyat en aquest dia tan important i tan festiu per a nosaltres: familiars, amics, coneguts, religiosos i religioses de Reus... fins i tot hem comptat amb la presència propera i amical del Sr. Carles Pellicer, alcalde de la nostra ciutat.

Una festa fraterna i entranyable on hem pogut tornar a compartir amb tots i totes vosaltres el nostre carisma, l’actualitat de la forma de vida i de l’espiritualitat de santa Clara, que ens esforcem per continuar vivint en el món d’avui.

Us deixem aquest petit reportatge com a resum del que va ser la festa.

Gràcies per la vostra presència!

LA CLOENDA D'UN CENTENARI

Des del diumenge de Rams de 2011 fins al dia de santa Clara d’enguany, el dia 11 d’agost, les germanes clarisses d’arreu del món hem celebrat 800 anys de la nostra fundació. Un 8è centenari que, també a nivell mundial, s’acaba de clausurar. Tot aquest temps ha estat una oportunitat d’aprofundir en la nostra vocació, en el nostre carisma, i una ocasió per valorar-lo i agrair-lo encara més.

El dia de la festa de santa Clara, en la solemne Eucaristia que va tenir lloc al nostre monestir, presidida pel Ministre provincial dels frares menors, fra Josep Gendrau, es va tancar aquest centenari. Per a nosaltres, i per a totes les germanes clarisses escampades arreu de la terra, ha representat prendre més consciència que som les continuadores i les hereves del que, en el seu temps i responent a la crida de Déu, ens va deixar santa Clara: la vivència de l’evangeli i el seguiment de Jesucrist pobre, en fraternitat i en pregària.   

Gràcies a tots els que ens heu acompanyat al llarg de tot aquest temps de celebració, i que ens seguireu acompanyant en el dia a dia de la nostra vida ja que, malgrat la clausura del centenari, la vivència del carisma continua sempre viva en nosaltres.

"ALEGRAT SEMPRE EN EL SENYOR"

La frase que volem comentar avui de santa Clara també està continguda en una de les quatre cartes a la seva amiga Agnès. Amb aquesta breu però profunda exhortació clourem aquest petit recull de textos de Clara que ens han fet entrar una mica en l’interior d’aquesta gran dona i que hem comentat al llarg dels últims mesos.

Clara convida a la seva amiga Agnès a viure sempre en l’alegria i li mostra la seva font: Jesús, el Senyor. Quan Clara escriu aquestes paraules ja fa uns anys que està malalta, prostrada al llit. La seva situació personal no és fàcil, i tampoc no falten problemes en el moment històric que viu, però ella no perd mai la joia ni l’alegria perquè viu unida a Jesús, unida a Aquell pel qual se sap tan estimada.

Aquestes paraules també s’adrecen avui a nosaltres perquè, malgrat les dificultats i problemes, visquem en l’alegria. Jesús està amb nosaltres, en el més íntim de cadascun, acollint-nos, estimant-nos, ajudant-nos, encoratjant-nos, oferint-nos la seva pau i la seva llum... Obrim-nos a ell, visquem adherits a ell i la nostra vida tindrà un altre color, les dificultats les afrontarem amb pau, i l’alegria veritable esdevindrà la nostra companya de camí.

CONTEMPLAR A MARIA

Després del temps d’Advent i de Nadal, reprenem el comentari d’alguns textos dels escrits de santa Clara. Avui ens quedarem en la invitació que fa a la seva amiga Agnès quan li escriu: “Uneix-te a la seva Mare dolcíssima que engendrà un Fill que els cels no poden abastar”. Clara convida a Agnès a unir-se a Maria en el sentit més ampli del terme: a adherir-se a ella, a les seves actituds, a fixar-se com va respondre al Senyor, a mirar-la amb el desig de seguir les seves petjades...

Clara contempla Maria com la que “engendrà un Fill que els cels no poden abastar”. Admira de la grandesa de Maria com a Mare de Jesucrist, però encara l’admira més com a seguidora del seu Fill. Maria és la pobra, és la que viu de forma més plena les benaurances, la que acull i reflexiona la Paraula, la que viu abandonada i confiada en les mans del Pare... Per a Clara Maria és molt gran perquè la veu íntimament unida a Jesús, compartint la seva vida de pobresa i despreniment, d’humilitat i abandó, de servei i entrega.

El desig de Clara és que la seva amiga Agnès, i també tots nosaltres, mirem a Maria i, com ella, visquem profundament units a Jesús. Esforcem-nos per fer realitat el desig de Clara, que és el desig del mateix Jesús!

UNA INVITACIÓ A LA PREGÀRIA

Amb Clara podem aprendre a fer pregària, podem aproximar-nos a Déu tal com ella ho feia. Clara és una dona de pregària, d’una pregària profunda i viva. No ens va deixar un mètode estructurat de pregària però, per mitjà de les cartes que va adreçar a la seva amiga Agnès, podem intuir com va ser la seva experiència i ens adonem que Clara va mantenir una relació molt íntima i profunda amb Déu. Fruit de la seva experiència, Clara escriu: “Observa, considera i contempla amb desig d’imitació el teu Espòs”.

"Observa": Clara invita a Agnès a mirar, a posar l’atenció, a observar amb deteniment Jesucrist per mitjà d’un text de l’evangeli. No es tracta de fer una simple ullada, sinó d’aturar-nos i observar amb tota l’atenció Jesucrist, les seves paraules, les seves actituds, la seva forma de fer...

"Considera": Clara no vol que siguem simples “espectadors” de l’evangeli sinó que ens hi impliquem; per això insta a la seva amiga a considerar, és a dir, a reflexionar, a prendre consciència que aquelles paraules i gestos de Jesús també van adreçades a ella. Vol, a més, que contrasti les actituds que veu en Jesucrist amb les seves.

"Contempla": Clara parla des de la seva experiència i, quan convida a contemplar Jesucrist, després de “mirar-lo i considerar-lo”, està dient a la seva amiga i a nosaltres: obriu-vos a Ell, deixeu-vos estimar, acollir, renovar per Ell, elegiu-lo, viviu la vostra vida amb Ell...

Si rellegim les paraules de Clara ens adonem que fa servir aquests tres verbs –observar, considerar i contemplar- amb una finalitat: “amb desig d’imitació”, amb el desig de seguir-lo, diríem avui. Per a Clara no és possible que una persona que hagi descobert com és estimada i valorada per Jesucrist pugui continuar vivint sense centrar la seva vida en Ell, sense estimar-lo i seguir-lo. Fem-nos nostra la invitació de Clara i endinsem-nos també nosaltres en la pregària i, com ella, trobarem el tresor que dóna sentit i joia a la nostra vida i existència.

MIRAR-SE AL MIRALL

El que avui us volem explicar en aquesta entrada no és una sessió d’estètica ni de bellesa sinó el comentari d’una bonica frase que fa servir santa Clara en una de les seves cartes. És la següent: “Mira’t cada dia en aquest mirall”. Clara fa servir la imatge del mirall, una eina coneguda per tothom i que utilitzem cada dia, per parlar a la seva amiga Agnès sobre la persona de Jesucrist. Santa Clara ens diu que Jesús és com un mirall on hi hem de veure reflectides les seves actituds i sentiments: la seva vida de pobresa, la seva humilitat, el seu servei, el seu amor radical, la seva entrega generosa... Ens hi hem de mirar diàriament perquè, com a seguidors seus, puguem assemblar-nos-hi cada vegada més de forma que, quan la gent ens vegi, pugui veure en nosaltres un reflex, ni que sigui petit, de Jesucrist.

Fer nostres les actituds i sentiments de Jesús no és fàcil però tampoc no és impossible. Hem de llegir, escoltar i reflexionar la seva Paraula, això ens ajudarà a tenir en compte diferents aspectes de la seva vida i de la seva persona, farà que siguem testimonis seus en el lloc on cadascun ens trobem i el podrem donar a conèixer als altres amb la nostra pròpia vida.

Fem nostra la invitació de Clara de “mirar-nos al mirall” de Jesucrist i el que reflectirem als altres serà pau, joia, felicitat, serenor...