MEMBRES DE L'ESGLÉSIA

És molt important per als creients, en qualsevol opció de vida que fem, ser conscients que formem part d'una comunitat que és l’Església i que hem d'estar integrats en ella, sabent que amb la nostra col•laboració i ajuda contribuïm a fer créixer l'Església de Jesucrist, és a dir, el grup, la gran família de persones que el volem seguir siguem allà on siguem.
Malgrat que l'estil de vida de Francesc i de Clara d'Assís va ser una gran revolució i va representar un gran canvi en l'Església del seu temps, sempre la van estimar i van ser-li fidels, a diferència d'altres grups que sorgien també en aquella època i que van caure fàcilment en l'heretgia perquè se’n van separar.
La primera crida que rep Francesc és la de "reparar l'Església", una crida que ell entén, de moment, de forma literal tot posant-se a reconstruir capelles que estaven en ruïnes. Més endavant, quan ja veu quina ha de ser la seva forma de vida, el que fa és anar-se'n amb els seus primers companys cap a Roma per tal d'obtenir l'aprovació del Papa en l'estil de vida que tots ells volien seguir.
Francesc distingeix perfectament la diferència que hi ha entre l'Església de Jesucrist i els membres que la formem, moltes vegades plens de febleses, de debilitats i de mancances, però això no li treu que estimi i veneri aquesta Església que és dèbil i feble i, alhora, llum i testimoni de l’evangeli. Ell demana als seus companys respecte i estimació envers els ministres, els sacerdots de l'Església. Moltes vegades ha de compaginar l'obediència deguda a l'Església i la fidelitat al seu estil de vida i això no sempre li resultarà fàcil. Francesc és una veu que proclama que val la pena viure l’evangeli i el seguiment de Jesucrist dins d’una comunitat viva, l’Església, on tots i cadascun de nosaltres hi tenim un lloc i una tasca a fer al servei de Déu i dels germans.

LA SENZILLESA

Aquests últims mesos, durant el temps de Quaresma i de Pasqua, hem anat seguint el text de l’evangeli de cada diumenge per tal d’intentar viure amb més força aquests temps intensos que trobem al llarg de l’any i de la nostra vida de creients. Ara volem continuar exposant diferents trets de la nostra espiritualitat com a clarisses per donar a conèixer una mica més l’estil de la nostra vida.
Una altra de les característiques de la nostra vida que sant Francesc i santa Clara ens van deixar com a llegat és la senzillesa o la simplicitat.
La senzillesa ja era considerada en la Bíblia no com un simple tret del caràcter de la persona sinó com una actitud davant de Déu i dels altres; una qualitat pròpia d'un esperit confiat, disponible i pobre.
Francesc i Clara volen aquesta actitud per als germans i germanes de les seves fraternitats.
Jesús vol que els seus deixebles siguin "astuts com les serps però senzills com els coloms", els vol com els infants, confiant plenament en el Pare, sense dobles intencions.
A Francesc i a Clara els entusiasma aquest valor evangèlic i el consideren com un element molt important per a la vida de comunitat, com un fruit de la pobresa d'esperit que constitueix un dels fonaments del seu estil de vida.
Aquesta actitud porta Francesc a no enganyar mai ningú sobre la realitat de la seva vida, a cercar una coherència entre les seves paraules i la seva manera d’actuar.
La senzillesa ha estat i volem que sigui una nota característica dels seguidors de l'ideal de vida de Francesc i de Clara d'Assís. La senzillesa evangèlica comporta ser coherent amb un mateix; és també una actitud de disponibilitat i de confiança plena davant de Déu, que ens coneix tal com som. Com més anem avançant en el nostre tracte amb el Senyor, més senzilla es va fent la nostra pregària i la nostra mateixa vida.
En aquest nostre món, on de vegades les relacions són molt complicades i interessades, és important que valorem la senzillesa i que procurem ser autèntics i coherents en la relació amb els nostres amics, familiars, en l’ambient on ens movem en la nostra vida de cada dia.

UNITS EN UN MATEIX IDEAL

Ja fa uns quants anys que, una tarda d’un diumenge de maig, ens trobem al nostre monestir tots els religiosos i religioses de les diverses comunitats que hi ha a Reus. Aquestes trobades són una oportunitat per conèixer-nos cada vegada més, per compartir les nostres inquietuds, il•lusions i anhels, per compartir la pregària i una estona de germanor i de fraternitat. Trobar-nos al llarg de tot aquest temps ens ha ajudat a estrènyer els nostres lligams un any darrere un altre. Tot i que cada família religiosa treballa des d’un carisma diferent, a tots ens uneix el mateix objectiu i la mateixa finalitat: viure l’evangeli i seguir Jesucrist. Uns ho fan des del servei als altres; uns altres des de l’educació i la dedicació als joves, als ancians, als immigrants; uns altres des de la pregària; altres des de l’evangelització i la missió... És bonic veure com, dins de l’Església, cadascú hi té un lloc i tots hi tenim un servei i una tasca per portar a terme.
Així, el diumenge de la Trinitat, ens vam reunir a les 6 de la tarda per a la pregària de Vespres. Hi havia la presència de gairebé totes les comunitats religioses de Reus. Després de la pregària, la jove cobla de l’escola del P. Manyanet ens va oferir un concert de sardanes dins mateix de l’església.
Després, amb el que cada comunitat va aportar, vam compartir un berenar a la plaça del nostre monestir i, el que és més important, el diàleg, la convivència, la comunicació...
Us oferim un petit reportatge de la trobada perquè també des d’aquí pugueu compartir una mica la joia de la nostra trobada anual.