dimecres, 27 de gener del 2010

LA PERFECTA ALEGRIA


Tant per a Francesc com per a Clara, la vertadera alegria es correspon amb la vertadera pobresa, a l'estil de Jesús, ja que la pobresa no és tant una renúncia o un sacrifici sinó un imitar Jesucrist i, per tant, font de joia i d'alegria.
Per fer-nos una mica més la idea del que representa l'alegria per a Francesc, deixem que ens parli ell mateix en aquest relat anomenat "La perfecta alegria":

"Sant Francesc, caminant una vegada amb fra Lleó, en ple hivern, quan el fred viu el turmentava, digué a fra Lleó:
- Si els frares donessin exemple de santedat per tota la terra, no es troba pas aquí la perfecta alegria. Si els frares sabessin totes les llengües i totes les ciències i totes les escriptures, si arribessin a profetitzar i a revelar les coses futures, no és pas això la perfecta alegria. Si els frares parlessin les llengües dels àngels i coneguessin tota la ciència de les estrelles, dels animals, de les pedres i de les aigües, no és pas en això la perfecta alegria. Encara que els frares sabessin predicar tan bé que convertissin tots els infidels a la fe en Jesucrist, no és aquí la perfecta alegria.
I fra Lleó, tot meravellat, li demanà: et prego que em diguis, doncs, on és la perfecta alegria. Francesc li respongué:
- Quan arribem al convent, xops per la pluja, glaçats de fred, enfangats i afamats, i truquem a la porta i el porter ve enfurismat i ens diu: "Qui sou? Sou uns mentiders, aneu a enganyar a un altre que aneu enganyant tothom ", i no ens obre i ens fa estar fora, enmig de la neu i sota la pluja, amb el fred i la fam, tota la nit; aleshores, si això ho suportem amb paciència, amb joia, sense torbar-nos i sense enfadar-nos, aquí es troba la perfecta alegria".


És evident que cal situar-nos en la mentalitat de l'època, però veiem que Francesc fonamentava la seva alegria, no en les coses materials, sinó en la pau i la joia que vénen de Déu mateix.
Nosaltres, avui, podem preguntar-nos: quines són les causes de la nostra alegria? Sabem alegrar-nos quan les coses no ens surten prou bé? hem experimentat alguna vegada que el Senyor és font de joia i d'alegria?

dilluns, 18 de gener del 2010

L'ALEGRIA


Al llarg d’aquestes últimes setmanes hem intentat penetrar una mica més, gràcies als textos de l’evangeli, en el temps d’Advent i en el de Nadal. Ara tornem a agafar el fil de l’espiritualitat de sant Francesc i de santa Clara, que és també la nostra, i que havíem deixat en l’apartat de la fraternitat.
Hem anat veient diferents aspectes d’aquesta espiritualitat: la vivència de l'Evangeli, el seguiment de Jesucrist, la pobresa, la fraternitat... Tota una sèrie d'aspectes que van conformant aquest estil de vida, sempre al servei de Déu i dels germans. Tot això va ser en Francesc i en Clara motiu de joia i d'alegria, una alegria que prové del més profund de nosaltres mateixos i que només Déu pot donar, fins al punt que l'alegria també es convertirà en una de les característiques distintives de l'espiritualitat franciscana. Vegem-ho.
En aquell moment de l'època medieval, sorgien d'altres grups que volien viure un estil de vida pobre però ho feien d'una manera trista i gairebé forçada; es relacionava pobresa amb infelicitat; la riquesa, en canvi, amb la felicitat i l’alegria. Francesc vol agermanar -i així ho fa- l'ideal de vida de pobresa amb l'alegria autèntica; l'alegria no ha d'estar en absolut renyida amb la pobresa, es pot viure pobre i ser profundament feliç i alegre; el mateix viurà Clara.
Per a ells, l'alegria veritable és la que es fonamenta en el Senyor. Només Ell és l'autèntica font de joia i d'alegria i l'únic que pot omplir les nostres aspiracions més profundes de ser feliços. Si de vegades ens hem apropat a Ell en la pregària, així ho hem experimentat. Jesucrist demana també aquesta alegria als seus seguidors: "Quan dejuneu, no feu un posat trist ... ". Francesc, en la Regla que escriu per a regular la vida en comunitat dels germans, demana que no es mostrin tristos sinó alegres.
Aquesta alegria, ni en Francesc ni en Clara, no és una alegria improvisada o que sorgeix de cop i volta, és el resultar d'un fer camí amb el Senyor i amb els germans i germanes i fruit d'un llarg recorregut espiritual. Per això aquesta alegria acaba manifestant-se a l'exterior.
En un món on moltes vegades a les persones els costa de ser feliços i de sentir-se a gust amb el que fan i amb el que són, cal un testimoni d’alegria que ajudi els altres a trobar la joia veritable.

dijous, 7 de gener del 2010

EPIFANIA: MANIFESTACIÓ DE DÉU


Anem arribant al final d’aquest temps de Nadal. Amb la celebració de l’Epifania el dia 6 de gener i la festa del Baptisme del Senyor el diumenge que ve, clourem aquest bonic temps en què hem pogut aprofundir una mica més en el Misteri de Déu fet home, tan proper i tan igual a nosaltres.
En la solemnitat de l’Epifania, el dia del Reis, se’ns recorda que Déu no s’ha reduït a un poble determinat, a un lloc concret sinó que s’ha volgut donar a conèixer a tots els homes i dones que vulguin acollir-lo i escoltar-lo sigui on sigui de la terra. Amb la figura dels mags o dels savis, l’evangeli ens fa reflexionar en aquesta gran realitat: Déu s’ha volgut i vol manifestar-se a tothom, només cal posar-se en camí, com els mags, afrontar dificultats i entrebancs i “buscar bé”, tal com ens diu l’evangeli, per arribar a trobar Déu en nosaltres, en els altres i en els esdeveniments que ens envolten cada dia. Serà llavors quan la nostra alegria, com la dels mags, “serà immensa”. Déu serà de veritat “Déu en nosaltres” tal com hem intentat viure al llarg d’aquest Nadal.


No volem oblidar la part més popular d’aquest dia, adreçada sobretot als infants: els Reis Mags, generosos amb els seus obsequis i regals. Ni que vagin passant els anys, els Reis sempre segueixen essent per a tots uns personatges entranyables que ens porten bons records i que ens fan present que la il·lusió, els somnis, la sorpresa... mai no s’han de perdre en la nostra vida. També nosaltres, al nostre monestir, vam fer una lluïda i festiva cavalcada dels Reis, també és part de la nostra vida viure amb il·lusió i amb joia sempre renovades.