dijous, 27 de gener del 2011

ACTITUDS PER A LA PREGÀRIA


Després d’aquest parèntesi del temps d’Advent i de Nadal, tornem a agafar el fil del tema de la pregària. Ja n’havíem vist uns quants aspectes. Avui ens fixarem en una sèrie d’actituds que hauríem d'anar incorporant a la nostra pregària personal. No són idees abstractes sinó actituds personals en el nostre tracte amb el Senyor. Avui en veurem dues que ens podem ajudar a l’hora de posar-nos a la presència de Déu per tenir una estona de tracte amb Ell.

- Senzillesa i transparència: he de presentar-me davant de Déu tal com sóc, amb el meu desig de créixer i de ser millor, i també amb les meves debilitats i les meves febleses. Ell em coneix millor que jo mateix i m'acull, m'estima, m'encoratja a seguir endavant i m'ofereix la seva ajuda. Si em poso a la seva presència amb tota sinceritat i transparència, per més feble que sigui, Ell em farà notar la seva Pau i el seu Amor.

- Confiança: en la pregària em trobo amb Déu que m'estima com ningú, que em comprèn, em perdona, m’anima, m'ofereix la seva joia i la seva pau, vol ser el gran Company de camí... Per tant, puc anar a Ell confiadament, puc abandonar-me amb tota seguretat i confiança a les seves mans perquè Ell és Amor i només vol el meu bé i el meu creixement.

Amb aquesta certesa i amb aquesta seguretat puc posar-me sota la mirada de Déu, puc estar a la seva presència escoltant i reflexionant la seva Paraula sabent que sóc acollit i comprès tal com sóc amb tot el que en aquell moment concret estic vivint. Intentem anar fent nostres aquestes actituds si volem fruir de la presència de Déu en la nostra vida.

dimecres, 5 de gener del 2011

"AQUEST ÉS EL MEU FILL, EL MEU ESTIMAT"

Amb el diumenge del Baptisme del Senyor acabem aquest bonic temps de Nadal, dues setmanes al llarg de les quals hem pogut contemplar, amb diferents matisos, el Misteri de Jesús fet home, la grandesa de la proximitat de Déu envers nosaltres fins a fer-se un de nosaltres. Avui, l’evangeli, per tancar aquests dies, ens presenta el baptisme de Jesús en el riu Jordà. Moltes persones s’apropaven a Joan Baptista per fer-se batejar; no era un baptisme com el que entenem ara nosaltres sinó un baptisme penitencial, és a dir, una manera de reconèixer les pròpies infidelitats i debilitats davant de Déu i demanar-ne perdó. El baptisme de Joan tenia aquest caire de penitència, de perdó dels pecats. Per això encara és més admirable i sorprenent que sigui Jesús, aquell que sempre va ser fidel a Déu, va fer la seva voluntat i va seguir els seus camins, qui es presenti per ser batejat. Per això Joan exclama: “¿Com és que tu véns a mi?”. Jesús s’ha identificat tant amb la persona humana que vol abaixar-se fins a l’extrem; ell, que mai no ha comès cap infidelitat, demana, com els homes i dones del seu temps, el baptisme de Joan. Amb el baptisme comença la vida pública de Jesús, a partir d’ara començarà a recórrer els camins de Galilea anunciant el Regne de Déu, proclamant l’amor del Pare envers nosaltres.
Aquest any, amb l’ajuda de l’evangelista sant Mateu, anirem contemplant diumenge rere diumenge, els passos de Jesús. El text d’avui ens hi anima: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Estiguem oberts al seu missatge i a la seva Paraula.