dissabte, 20 d’agost del 2011

DOS REPORTATGES

Per problemes informàtics, no vam poder posar a temps totes les fotografies de la festa de santa Clara ni de la trobada amb els joves de les JMJ. En aquesta entrada us oferim aquests dos petits reportatges per tal que us feu una idea més completa d’aquests dos esdeveniments.

dimecres, 17 d’agost del 2011

AMB ELS JOVES DE LES JMJ




El mateix dia de santa Clara a la tarda arribaven a Reus més de 1.000 joves de diferents països que participaran els propers dies a les Jornades Mundials de la Joventut a Madrid. L’endemà al matí, el dia 12, un grup de 100 joves equatorians va visitar el nostre monestir. Els nois i noies, acompanyats per un sacerdot jesuïta, pels seus monitors i catequistes, van entrar a la nostra església on ens vam fer presents un grup de germanes de la comunitat per tal d’explicar-los els trets de la nostra vida i respondre a les preguntes que ells ens volguessin fer. El clima que es respirava entre els joves va ser de serietat, de respecte i d’alegre entusiasme. Els seus cants i aplaudiments van donar a aquesta estona de diàleg un caire de joia encomanadissa. Més gran encara va ser la seva alegria en saber que en la nostra comunitat hi ha la germana Mercè, originària de Quito, Equador. Nosaltres els vam explicar la nostra vida, ells ens van formular diverses preguntes per aclarir els aspectes que trobaven curiosos o que costaven d’entendre. Tots plegats, germanes i joves, vam fruir d’una estona d’alegre compartir i d’enriquiment mutu. Vam acabar cantant el Parenostre amb català i ells ens van oferir una cançó típica de la seva terra. Una pregària va cloure aquesta estona. Tant de bo que les Jornades siguin un estímul i una ajuda perquè tots aquests joves descobreixin més a Jesucrist i sàpiguen anunciar-lo en el lloc on es troben. Des d’aquí els acompanyem amb el nostre record i amb la nostra pregària.

dimarts, 16 d’agost del 2011

UN ANY MÉS, SANTA CLARA




Com cada any hem celebrat amb goig la solemnitat de santa Clara, aquesta vegada dins del marc dels 800 anys de la nostra fundació com a clarisses. Enguany ens ha acompanyat fra Xavier Calpe, franciscà, que ha presidit tant la celebració de les Vespres com l’Eucaristia del dia 11. També, com cada any, la nostra església estava plena de gom a gom, nombrosos familiars, amics, coneguts van voler ser presents en la nostra festa així com els sacerdots que van concelebrar. La celebració va transcórrer enmig d’un ambient fratern, participatiu i joiós. Fra Xavier va destacar de la persona de Clara la seva plena dedicació i entrega a Jesucrist amb un amor preferencial i de predilecció, que la va empènyer a seguir-lo amb radicalitat pel camí de la pobresa i de la fraternitat. Després de l’Eucaristia vam trobar-nos tots a la plaça del monestir per compartir amb tots els assistents un refresc i una estona de diàleg i d’alegre germanor. Que la celebració de la solemnitat de santa Clara ens ajudi, una vegada més, a aprofundir en la nostra vida i a actualitzar el nostre carisma en el món d’avui. Gràcies a tots els qui ens vau acompanyar!

dijous, 4 d’agost del 2011

ESTIMAR A L'ESTIL DE JESÚS


Iniciem aquest mes d’agost amb un altre fragment dels escrits de Clara, en concret, del seu Testament. Ella, seguidora incondicional de Jesucrist, es fa seu el manament nou i exhorta les seves germanes amb aquestes paraules: “Estimant-vos mútuament en la caritat de Crist, manifesteu exteriorment amb les vostre obres l’amor que sojorna en el vostre interior”.

“Estimant-vos en la caritat de Crist”: Clara vol que les germanes s’estimin amb un amor molt concret i compromès: el de Crist. No es cansa de contemplar Aquell que sempre acull, perdona, comprèn, encoratja... Aquell que estima amb un amor incondicional, malgrat les debilitats i caigudes. Jesucrist és per a Clara el model i el referent de l’amor fratern. Ho és per a ella i vol que ho sigui per a les seves germanes. Clara s’adona que l’amor de Crist és visible, patent, manifest. L’amor autèntic té aquest vessant d’exteriorització, de manifestació. Per això demana a les seves germanes que es manifestin “exteriorment" l’amor interior que es tenen. I que el llenguatge, el vehicle de l’estimació que es professen siguin “les obres”. La invitació de Clara, que no és més que un ressò de la de Jesucrist, és també actual i adreçada a nosaltres: ¿Com estimo els altres, la meva família, els amics, companys de treball? ¿Estimo a l’estil de Jesucrist? Més encara, en el meu actuar quotidià, ¿es fa visible l’amor que sojorna en el meu interior envers els altres? De la resposta a aquests interrogants depèn el meu seguiment de Jesucrist. Però no ens desanimem perquè Ell sempre està disposat a acompanyar-nos en aquest camí.