dijous, 30 de juny del 2011

ELS ESCRITS DE CLARA D'ASSÍS


Després de tots aquests diumenges en què ens hem endinsat en els textos evangèlics del temps de Quaresma i de Pasqua, comencem una temàtica nova en el nostre bloc. Amb motiu de la celebració dels 800 anys de la fundació de les clarisses, volem aproximar-nos a textos breus dels escrits de santa Clara d’Assís, a aquelles frases que ens poden il•luminar o ajudar en algun aspecte de la nostra vida per tal de viure, des del lloc on ens trobem cadascú, el nostre seguiment de Jesucrist i la vivència de l’evangeli. De santa Clara tenim uns quants escrits, pocs, però que per a nosaltres, les clarisses, són orientadors del nostre projecte de vida. Clara és una de les poques figures femenines de l’època medieval que van escriure. Això fa que els pocs textos de Clara tinguin un gran valor. Se’n conserven vuit: la Regla (o Forma de vida), el Testament, cinc cartes i una benedicció. Aquests escrits ens ajuden a endinsar-nos una mica més en la fascinant personalitat de Clara d’Assís i en el que ella va voler viure, un llegat que ha perdurat a través del temps. La Regla i el Testament ens revelen una dona decidida, combativa, perseverant, tenaç en la lluita, que no cedeix fins que no té garantit el que ella considera fonamental en el seu estil de vida. Les cartes ens mostren la riquesa interior de Clara, com era una dona d’intensa pregària i d’una gran experiència de Déu. I la benedicció, escrita poc abans de morir, ens manifesta l’amor i la tendresa de Clara envers les seves germanes amb les quals ha conviscut durant molts anys. Us convidem, doncs, a assaborir, a partir d’ara, frases breus d’aquests escrits per tal d’actualitzar-los en la nostra vida d’avui.

dissabte, 18 de juny del 2011

EL NOSTRE DIA

Des de fa molts anys, l’Església dedica el diumenge de la Trinitat, el diumenge després de Pentecosta, als religiosos i religioses dedicats a la vida contemplativa. I, realment, aquest diumenge és un dia per contemplar.
Per contemplar l’amor i la tendresa del Pare, que ens estima infinitament, per damunt de totes les nostres esperances i expectatives, amb un amor gran i immens al qual, poc a poc, ens hem d’anar obrint i acollint en nosaltres.
Per contemplar Jesucrist, el germà gran i el company de camí que ens convida a seguir-lo i a viure amb les seves actituds i sentiments. Que ens ajuda a descobrir aquest amor del Pare i a llançar-nos als seus braços amb confiança i sense por.
Per contemplar la persona de l’Esperit Sant que és la nostra força i el nostre consol, la nostra ajuda i la nostra defensa, la nostra companyia i el nostre guia.

Els germans i germanes que estem dedicats arreu del món a la vida contemplativa, tot i els diferents estils i maneres de viure-ho, tenim la missió de ser lloança de la Trinitat, de viure amb una dedicació i obertura al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
Us convidem, en aquest diumenge tan especial per a nosaltres, a unir-nos a la nostra joia per poder celebrar, un any més, junt amb tota l’Església universal, aquest gran do.

dijous, 9 de juny del 2011

LA FORÇA EN EL NOSTRE CAMÍ


Amb el diumenge de Pentecosta es clou aquest bonic temps pasqual. Al llarg de cinquanta dies hem pogut aprofundir en el Misteri de la Resurrecció de Jesús. Malgrat tot, cada vegada que celebrem l’Eucaristia, celebrem Pasqua i el mateix Jesús ressuscitat es fa present. En la festa de Pentecosta, l’Església ens invita a posar la nostra mirada i atenció en la persona de l’Esperit Sant. L’Esperit Sant sembla de vegades el gran desconegut en les nostres vides, la solemnitat d’avui ens convida a tenir-lo present i a fer-lo proper a nosaltres com el motor que ens empeny i ens anima en el nostre camí vers Déu i els germans. En l’evangeli d’avui veiem els apòstols reunits, Jesús vivent es fa present enmig d’ells i els diu: “Rebeu l’Esperit Sant”. L’Esperit Sant és qui ens guia, especialment a través de la Paraula, en el nostre camí cap a Déu; és la força que ens empeny a superar els obstacles per mantenir-nos fidels a l’Evangeli; és qui fa renéixer en nosaltres la il•lusió i el desig de seguir elegint Jesús cada dia malgrat el desànim o el cansament; és qui ens ajuda a perdonar, servir, estimar als altres; és qui ens va il•luminant la persona de Jesús i ens impulsa a donar-lo a conèixer als nostres germans. L’Esperit Sant pot renovar i transformar profundament les nostres vides. Per això Jesús diu als deixebles i també a nosaltres: “Rebeu l‘Esperit Sant”. Rebeu-lo, obriu-vos a Ell, acolliu-lo, sigueu dòcils a la seva llum, deixeu-vos conduir per Ell…
Que l’alegria i la joia de tot aquest temps pasqual siguin presents en cadascun de nosaltres, no només aquests dies sinó sempre.

divendres, 3 de juny del 2011

AMB NOSALTRES, CADA DIA


Ens anem acostant al final del temps pasqual. Aquest diumenge celebrem l’Ascensió del Senyor. L’evangeli diu que els deixebles van anar a la muntanya que Jesús els havia indicat. Quan Jesús vol que els deixebles experimentin més íntimament la seva presència, els porta sempre cap a una muntanya; la muntanya indica altura, elevació, soledat, aïllament... simbolitza aixecar la mirada cap a Déu i estar atents al que Ell ens vulgui dir. A la muntanya Jesús dóna una missió als deixebles i a cadascun de nosaltres: anunciar l’evangeli a tothom, proclamar amb la nostra vida que som seguidors de Jesús. La tasca no és fàcil, i molt menys en l’ambient que avui ens envolta, però Jesús ens assegura que serà amb nosaltres cada dia, fins a la fi del món. La seva presència, el seu ajut, la seva força, seran sempre al nostre costat perquè puguem portar a terme la missió que ens ha estat confiada, amb fermesa i amb valentia. Ja a les portes de tancar aquest temps pasqual, intentem créixer en la convicció que Jesús és constantment present entre nosaltres i dintre de cadascun de nosaltres, com l’amic, com el company que no falla ni fallarà mai, sempre, dia rere dia.

dimecres, 1 de juny del 2011

COM EN UN PUZZLE







Com cada any, un dels diumenges del temps pasqual, ens reunim els religiosos i religioses de Reus al nostre monestir per compartir una estona de pregària i de fraternitat. És una tarda on, any rere any, ens anem coneixent més els membres de les diferents comunitats de la nostra ciutat, una oportunitat de parlar de les nostres inquietuds, il•lusions, anhels, desitjos...
Tots vivim el mateix: el seguiment de Jesucrist però en missions i tasques diverses. Com en un puzzle, cada comunitat, cadascun dels seus membres ocupem el nostre lloc, un lloc únic i singular, de forma que totes les peces encaixen les unes amb les altres i dibuixen una imatge perfecta i ben acabada.
Després de la pregària de Vespres, vam poder gaudir de l’actuació de la banda del col•legi del Pare Manyanet, ens van oferir un bonic concert dins de la nostra església. Tot seguit, a la plaça d’entrada, amb el que tots havíem aportat, vam compartir el berenar. Un inesperat xàfec ens va fer córrer cap a dintre amb totes les safates del berenar, un cop a dins va sortir el sol tot rient-se de les nostres corregudes.
Després d’una estona de diàleg distès i alegre, ens vam anar acomiadant, cadascun a casa nostra amb la joia d’haver-nos tornat a trobar un any més i amb la il•lusió de recomençar les nostres tasques setmanals amb més empenta i embranzida.
Des d’aquí volem donar-vos les gràcies a tots els qui ens vam trobar diumenge i vau fer possible l’ambient de fraternitat i de joia de què vam poder gaudir.