LA GRAN SETMANA

Hem arribat a l’última etapa del nostre camí quaresmal; ens trobem ja a les portes de la Setmana Santa. En aquesta setmana som invitats a endinsar-nos encara més en la contemplació del Misteri de la Mort i Resurrecció de Jesucrist.

El diumenge de Rams ens obre a la vivència d’aquest Misteri, però serà a partir de la tarda del Dijous Sant que l’Església ens ajudarà a viure-ho molt més intensament.

Tots aquests dies podrem fixar la nostra mirada en la persona de Jesús abandonat a les mans del Pare en confiança plena i estimant fins a l’extrem. Contemplem la Creu de Jesús en silenci tot deixant-nos interrogar en el més íntim de nosaltres mateixos.

Que aquesta gran setmana, que culminarà en la celebració joiosa i esclatant de la Pasqua, ens ajudi a viure-la amb alegria veritable, l’alegria que neix de la presència de Jesucrist sempre viu entre nosaltres. 

UNA SETMANA CÈNTRICA

Amb aquest diumenge de Rams entrem en la Setmana Santa, la setmana cèntrica de l’Església i de tots nosaltres. En aquesta setmana contemplarem l’entrega lliure i conscient de Jesús en el Cenacle i en el Calvari, entrega i donació que culminen i esclaten amb la Resurrecció.

Avui, diumenge de Rams, commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem assegut en un pollí, aclamat per les multituds. Amb aquesta acció simbòlica, Jesús es manifesta com a Messies, però no un Messies prepotent o polític, sinó humil, senzill i portador de Pau. Jesús és conscient que aquest gest el portarà a la mort, però ell acompleix amb fermesa la voluntat del Pare.

La gent proclamava: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. També nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia l’aclamem amb les mateixes paraules, en el cant del “Sant, sant...” Intentem ser més conscients que Aquell que es fa present amb les paraules de la consagració, és el mateix Jesús que aclamava la gent, i que ara ve a nosaltres oferint-nos la seva pau, la seva vida, la seva salvació...

Amb aquestes actituds, preparem-nos a penetrar en la bellesa d’aquesta Setmana Santa.

VISQUEM LA SETMANA SANTA

Anem arribant al final de la Quaresma i ens trobem ja a l’entrada de la Setmana Santa, que començarem aquest diumenge de Rams i que culminarem en la gran solemnitat pasqual.

Aquesta setmana, la gran setmana de l’Església, som convidats a viure d’una manera més intensa el Misteri de la Mort i la Resurrecció de Jesús. Comencem la setmana contemplant la seva entrada a Jerusalem, no com un dirigent poderós, sinó com un servidor humil dels altres. Jesús arriba a Jerusalem intuint que el seu final és a prop i vol continuar anunciant el seu missatge d’amor, de servei i de perdó fins a l’extrem de donar la seva pròpia vida.

Dijous sant veurem Jesús acomiadant-se dels seus deixebles i deixant, a ells i a nosaltres, el seu testimoni de lliurament i d’amor fins a l’extrem. Amb el seu gest de rentar els peus ens esperona a fer el mateix els uns amb als altres; i, amb l’Eucaristia, ens assegura la seva presència per sempre enmig nostre.

Divendres sant és un dia per viure en el silenci, tot contemplant Jesús en la seva entrega radical i definitiva, amb la total llibertat del qui sap que està donant la seva vida després de recórrer un camí de fidelitat al Pare.

Aquest Misteri ens supera i ens sobrepassa, però cal que ens hi atansem amb un cor obert al que Déu ens vulgui fer captar durant aquests dies, amb la certesa que Jesús és present enmig nostre i que el celebrarem Vivent en l’esclat joiós de la celebració de la Pasqua.

Visquem la Setmana Santa com una oportunitat d’apropar-nos més a Jesús i de viure amb coherència la nostra fe. Acabem de caminar pels dies de la Quaresma sabent que la celebració del goig pasqual ja és a les portes.  

LA GRAN SETMANA

El diumenge de Rams ens obre la porta a la gran setmana de l’Església: la Setmana Santa. Uns dies en què se’ns convida a contemplar Jesús en el seu Misteri de Mort i de Resurrecció; uns dies en què se’ns convida a identificar-nos amb els seus sentiments i les seves actituds; uns dies que hem d’acollir i de viure en el silenci i en actitud d’escolta i de reflexió. Any rere any hem viscut la Setmana Santa però cada vegada pot ser diferent, i podem descobrir una mica més la presència de Déu en les nostres vides que ens ha fet el do del seu mateix Fill.
És especialment en el tríduum pasqual on podrem captar d’una forma especial el missatge d’aquesta setmana. Dijous veurem Jesús impulsant-nos a estimar con Ell estima, amb el gest senzill però radical de rentar els peus dels deixebles. Divendres el contemplarem entregant-se Ell mateix sense condicions i totalment en el màxim acte d’amor de donar la vida. I la nit del dissabte, en la gran Vetlla Pasqual, podrem cantar la seva Resurrecció, la seva presència per sempre entre nosaltres Vivent, com a amic, com a germà gran, com a company de camí, molt més enllà de la mort i molt més enllà de les nostres febleses i limitacions.
Preparem aquests dies amb il•lusió i amb l’anhel d’aprofundir més en la persona de Jesucrist que roman per sempre al nostre costat.

UN ALTRE DIUMENGE DE RAMS

El diumenge de Rams de l’any 1212, vuit segles enrere, santa Clara es va escapar a la nit de casa dels seus pares per començar una nova forma de vida com la que portaven sant Francesc i els seus companys. La vida que portarà Clara i les companyes que de seguida se li afegiran serà de seguiment de Jesucrist en pobresa, en fraternitat, en pregària i treball. Per això, el diumenge de Rams sempre ha estat un dia especial per a totes les clarisses. Ahir va començar per a totes les clarisses del món la celebració d’un any centenari, que durarà fins la festa de santa Clara de 2012, per tal de commemorar aquests 800 anys de la nostra fundació. Des d’aquell diumenge de Rams de 1212, les germanes clarisses ens hem anat escampant per tot el món intentant continuar l’estil de vida que la nostra mare santa Clara va començar. Us volem demanar, doncs, que us uniu a la nostra joia per aquests vuit segles de vida en l’Església, i també el vostre acompanyament i la vostra presència perquè continuem portant a terme la nostra missió. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

L'ENTRADA A LA SETMANA SANTA

Amb el diumenge de Rams entrem en la Setmana Santa, la setmana cèntrica de l’Església i de tots nosaltres. En aquesta setmana contemplarem l’entrega lliure i conscient de Jesús en el Cenacle i en el Calvari, entrega i donació que culminen i esclaten amb la Resurrecció. Avui, diumenge de Rams, commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem assegut en un pollí, aclamat per les multituds. Amb aquesta acció simbòlica Jesús es manifesta com a Messies, però no un Messies prepotent o polític, sinó humil, senzill i portador de pau. Jesús és conscient que aquest gest el portarà a la mort, però ell acompleix amb fermesa la voluntat del Pare. La gent proclamava: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. També nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia l’aclamem amb les mateixes paraules, en el cant del “Sant, sant...” Intentem ser més conscients que Aquell que es fa present amb les paraules de la consagració és el mateix Jesús que aclamava la gent, i que ara ve a nosaltres oferint-nos la seva pau, la seva vida i la seva salvació. Esforcem-nos a viure amb intensitat aquesta setmana en què l’Església ens invita a contemplar Jesús en el seu misteri de Mort i de Resurrecció. Intentem tenir sobre els altres, sobre nosaltres mateixos i les circumstàncies que ens envolten, la mateixa mirada serena i confiada de Jesús, que ho va deixar tot amb confiança a les mans del Pare. Entrem amb Jesús per la “portalada” del diumenge de Rams que ens porta a aquests dies entranyables de contemplació del seu amor i de la seva entrega.

"BENEÏT EL QUI VE EN NOM DEL SENYOR"

Anem arribant al final de l’itinerari de la Quaresma. Amb el diumenge de Rams entrem en la Setmana Santa, la setmana cèntrica de l’Església i de la vida de tots nosaltres. En aquesta setmana contemplarem l’entrega lliure i conscient de Jesús en el Cenacle i en el Calvari, entrega i donació que culminen i esclaten amb la Resurrecció.
Avui, diumenge de Rams, commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem assegut en un pollí, aclamat per les multituds. Amb aquesta acció simbòlica, Jesús es manifesta com a Messies, però no un Messies prepotent o polític, sinó humil, senzill i portador de Pau. Jesús és conscient que aquest gest el portarà a la mort, però ell acompleix amb fermesa la voluntat del Pare.
La gent proclamava: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. També nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia aclamem Jesús amb les mateixes paraules, en el cant del “Sant, sant...” Intentem ser més conscients que Aquell que es fa present amb les paraules de la consagració, és el mateix Jesús que aclamava la gent, i que ara ve a nosaltres oferint-nos la seva pau, la seva vida, la seva salvació... Els fariseus volen intentar fer callar els seguidors de Jesús; és impossible, qui ha conegut Jesús, l’estima i el segueix, no pot deixar d’anunciar el seu missatge i de ser el seu testimoni, sigui amb la paraula o bé amb la vida de cada dia.
Preparem-nos a viure amb intensitat aquesta setmana, que culminarà en la gran i solemne festa de Pasqua, la Resurrecció del Senyor.