dilluns, 19 d’octubre de 2009

L'ALTRA CARA DE LA POBRESA


La pobresa que viuen sant Francesc i santa Clara va molt més enllà de la pobresa material; la seva pobresa és també interior. Us ho expliquem: la pobresa interior és viure, com Jesús, en una permanent actitud d'abandó a les mans de Déu, reconèixer la pròpia petitesa amb la certesa que Déu ho és tot, abandonar tota seguretat material i humana per viure amb una seguretat plena a les mans de Déu.
Ser pobres interiorment és també no retenir els dons que Déu ens ha donat sinó posar-los al servei de tothom, no voler e­xercir una relació de domini sobre els altres.
La pobresa és un element essencial de la vocació de Francesc i de Clara, una pobresa que han vist encarnada en Je­sucrist i que volen viure amb totes les conseqüències. Però no hem de pensar que per a ells ser i viure pobres sigui simplement una renúncia a coses i un menysprear els béns materials, ben al contrari, per a ells ser pobres és preferir un bé superior i deixar-­ne d'inferiors, és viure lliure de dependències per a viure orien­tats cap a l'Únic Bé Suprem, que és Déu.
Això és el que volem fer present i actual en les nostres comunitats.Davant de persones que han viscut -o que intenten viure- així, podem preguntar-nos: ¿Què vol dir per a mi ser pobre? ¿Sóc conscient que tinc uns dons que Déu m'ha donat i que no me'ls puc apropiar? ¿Sé posar les meves qualitats i tot el que tinc al servei dels altres?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada