dissabte, 10 d’octubre del 2009

LA POBRESA


Hem anat veient com sant Francesc i santa Clara van fer una opció de viure segons l'evangeli. Coneixent i mirant Jesús en les seves paraules, es van adonar de la preferència de Jesús en­vers els més petits i dèbils, envers els que la societat d'aquell moment més rebutjava i marginava, en definitiva, la seva preferència pels pobres. I en l'evangeli hi van veure molt més encara: que el mateix Jesús va viure pobre; pobre en primer lloc de ri­queses i béns materials però, sobretot, pobre perquè va voler-se fer com un de nosaltres i va renunciar a tot privilegi com a Déu que era.
La pobresa de Jesucrist captiva Francesc i Clara i, així, aquesta pobresa serà el suprem ideal que donarà sentit a tota la seva vida. Per a ells, la pobresa, en un moment en què l'Esglé­sia era totalment benestant, no és simplement solidaritzar-se amb els pobres sinó viure desprès de tot a l'estil de Jesucrist.
Ells en la pobresa hi veuen la llibertat d'aquell que no té obstacles en el seu camí cap a Déu; cal usar els béns materials de manera que no frenin l'entrega a Déu i el servei dels ger­mans. Així, Francesc i Clara i els germans i germanes que ben aviat els seguiran, no volen posseir res propi, allò que tenen s'ha de compartir amb els més pobres i no apropiar-s'ho per a un mateix. L'estil de vida que Francesc i Clara abracen és el de posar-se al nivell de la gent senzilla que no té seguretats ni gaudeix d'una abundància de béns materials.Avui, enmig d’un món que és sobretot benestant i on les possessions materials es valoren per damunt de tot, les clarisses intentem viure una vida austera i senzilla, i compartir amb els altres el que tenim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada