Després d’unes setmanes d’absència,
tornem a reprendre el nostre bloc amb un altre tema.
Tots sabem que ens trobem immersos en
l’any de la fe, un any al llarg del qual som invitats a aprofundir en la nostra
fe, a valorar-la, a fer-la créixer, a donar-ne gràcies. L’any de la fe es va
començar a celebrar el mes d’octubre de 2012 i es clourà el novembre de 2013,
en el dia de la festa de Crist Rei.
Al llarg d’aquests mesos que manquen per
acabar aquest any, us convidem a fer un recorregut pels fonaments de la nostra
fe, tot intentant aprofundir en cadascuna de les afirmacions del Credo, i poder
adonar-nos més del que significa viure com a creients.
La nostra confessió de fe comença així: “Crec en un Déu, Pare totpoderós, creador
del cel i de la terra”. El Déu en qui creiem és Pare, Fill i Esperit Sant,
un Misteri que no acabarem d’entendre mai del tot. Creure en Déu com a Pare vol
dir ser cada vegada més conscients que Déu ens estima vertaderament com un
Pare, ens ofereix sempre el seu amor, la seva bondat, la seva tendresa... Ens
tracta i ens valora com a veritables fills i filles. Un Pare, a més a més, que
ha posat totes les meravelles de la creació a les nostres mans perquè, a través
d’ella, sapiguem veure i contemplar la seva pròpia bellesa. Creure en Déu és
veure’l i tractar-lo com a Pare, com a Aquell al qual sempre podem acudir, en
qui sempre podem esperar perquè la seva il·lusió i el seu desig és que nosaltres
mateixos ens reconeguem com els seus fills i filles. Intentem viure aquesta nostra
realitat que pot omplir de la joia la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada