Amb el diumenge de Pentecosta acabem el
temps pasqual, cinquanta dies al llarg dels quals hem tingut l’oportunitat de
contemplar i d’endinsar-nos una mica més en el nucli i el centre de la nostra
fe: Jesús Ressuscitat. Si bé és cert que Ell és sempre present entre nosaltres
i en cadascun de nosaltres, necessitem uns dies que ens ho facin viure d’una
manera més intensa per tal de poder seguir el nostre camí com a creients amb
més entusiasme, amb més força i més esperança.
El mateix passa amb el diumenge de
Pentecosta. L’Esperit del Senyor és el nostre fidel company de camí. L’Esperit
és qui ens guia, qui ens protegeix, qui ens ajuda, qui ens defensa, qui ens fa
entenedora la Paraula, qui ens il·lumina i ens empeny a viure testimoniant la
nostra fe. Però aquest diumenge ens ho vol fer recordar d’una manera més viva i
més intensa. L’evangeli ens diu clarament que l’Esperit és un do que Jesús
atorga als seus deixebles i, per tant, a cadascun de nosaltres. Només cal que l’acceptem
i que ens hi obrim per tal que sigui Ell qui treballi en nosaltres, i vagi
ajudant-nos a créixer en la nostra vida de fe i de seguiment de Jesucrist.
Que aquest diumenge ens ajudi a viure-ho
d’una forma més plena i que l’Esperit del Senyor Ressuscitat ompli de la seva
llum les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada