dimarts, 24 de juliol de 2012

PROPER A NOSALTRES


Avui intentarem ficar-nos una mica en la següent expressió de la pregària del Pare nostre: “que esteu en el cel”. ¿Què ens evoca, en què ens fa pensar la paraula “cel”? ¿En un lloc ideal, en un lloc llunyà, en un lloc inaccessible...?
En realitat, el cel és Déu mateix; conèixer-lo, estimar-lo, tractar-lo una estona cada dia és estar, ja aquí, vivint una mica el cel.
Quan Jesús ens diu que ens dirigim al Pare que està en el cel ens està dient que el Pare és molt proper a nosaltres. Si Ell mateix és el cel, això vol dir que és la nostra màxima possessió. Ell està en nosaltres per ser la nostra pau, el nostre consol, la nostra seguretat, la nostra confiança, la nostra esperança, la nostra realització, la nostra plenitud...
No hem de cercar Déu en la llunyania, l’hem de trobar dins de nosaltres mateixos perquè Déu “està aquí”, al nostre costat, proper a cada persona. Només cal que tinguem la voluntat de trobar-lo, en nosaltres i en els altres, que entrem una mica en el nostre interior on Ell està esperant ser trobat i escoltat. Aleshores podrà brollar del nostre cor aquesta exclamació: “Pare nostre, que esteu en el cel, que esteu AQUÍ!”

2 comentaris:

  1. Una reflexió molt bonica. El busquem per tot arreu i no ens adonem que el tenim ben a prop.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari! És veritat que moltes vegades busquem fora de nosaltres el que podem trobar dintre nostre. Animem-nos a fer-ho!

    ResponElimina