És molt important per als creients, en qualsevol opció de vida que fem, ser conscients que formem part d'una comunitat que és l’Església i que hem d'estar integrats en ella, sabent que amb la nostra col•laboració i ajuda contribuïm a fer créixer l'Església de Jesucrist, és a dir, el grup, la gran família de persones que el volem seguir siguem allà on siguem.
Malgrat que l'estil de vida de Francesc i de Clara d'Assís va ser una gran revolució i va representar un gran canvi en l'Església del seu temps, sempre la van estimar i van ser-li fidels, a diferència d'altres grups que sorgien també en aquella època i que van caure fàcilment en l'heretgia perquè se’n van separar.
La primera crida que rep Francesc és la de "reparar l'Església", una crida que ell entén, de moment, de forma literal tot posant-se a reconstruir capelles que estaven en ruïnes. Més endavant, quan ja veu quina ha de ser la seva forma de vida, el que fa és anar-se'n amb els seus primers companys cap a Roma per tal d'obtenir l'aprovació del Papa en l'estil de vida que tots ells volien seguir.
Francesc distingeix perfectament la diferència que hi ha entre l'Església de Jesucrist i els membres que la formem, moltes vegades plens de febleses, de debilitats i de mancances, però això no li treu que estimi i veneri aquesta Església que és dèbil i feble i, alhora, llum i testimoni de l’evangeli. Ell demana als seus companys respecte i estimació envers els ministres, els sacerdots de l'Església. Moltes vegades ha de compaginar l'obediència deguda a l'Església i la fidelitat al seu estil de vida i això no sempre li resultarà fàcil. Francesc és una veu que proclama que val la pena viure l’evangeli i el seguiment de Jesucrist dins d’una comunitat viva, l’Església, on tots i cadascun de nosaltres hi tenim un lloc i una tasca a fer al servei de Déu i dels germans.
Malgrat que l'estil de vida de Francesc i de Clara d'Assís va ser una gran revolució i va representar un gran canvi en l'Església del seu temps, sempre la van estimar i van ser-li fidels, a diferència d'altres grups que sorgien també en aquella època i que van caure fàcilment en l'heretgia perquè se’n van separar.
La primera crida que rep Francesc és la de "reparar l'Església", una crida que ell entén, de moment, de forma literal tot posant-se a reconstruir capelles que estaven en ruïnes. Més endavant, quan ja veu quina ha de ser la seva forma de vida, el que fa és anar-se'n amb els seus primers companys cap a Roma per tal d'obtenir l'aprovació del Papa en l'estil de vida que tots ells volien seguir.
Francesc distingeix perfectament la diferència que hi ha entre l'Església de Jesucrist i els membres que la formem, moltes vegades plens de febleses, de debilitats i de mancances, però això no li treu que estimi i veneri aquesta Església que és dèbil i feble i, alhora, llum i testimoni de l’evangeli. Ell demana als seus companys respecte i estimació envers els ministres, els sacerdots de l'Església. Moltes vegades ha de compaginar l'obediència deguda a l'Església i la fidelitat al seu estil de vida i això no sempre li resultarà fàcil. Francesc és una veu que proclama que val la pena viure l’evangeli i el seguiment de Jesucrist dins d’una comunitat viva, l’Església, on tots i cadascun de nosaltres hi tenim un lloc i una tasca a fer al servei de Déu i dels germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada