En el proper diumenge, el tercer de quaresma, l’evangeli ens recorda amb força la crida a la conversió. El dimecres de cendra Jesús s’adreçava a cadascun de nosaltres dient-nos: “converteix-te i creu en l’evangeli”.
Han passat quasi tres setmanes i Jesús ens torna a dir avui: “si no us convertiu”, si no gireu la vostra mirada i la vostra vida cap a mi, si no escolteu la meva Paraula i us esforceu per viure-la, si no us estimeu sincerament com jo us he estimat, “tots acabareu igual”, és a dir, viureu en la insatisfacció, en la tristesa, en el sense sentit de la vida, en la desesperança...
Per això Jesús insisteix i vol que ens convertim perquè ens vol persones felices, portadores de pau, de joia, de reconciliació, d’amor... Aquest “si no us convertiu...” no és una amenaça,
Han passat quasi tres setmanes i Jesús ens torna a dir avui: “si no us convertiu”, si no gireu la vostra mirada i la vostra vida cap a mi, si no escolteu la meva Paraula i us esforceu per viure-la, si no us estimeu sincerament com jo us he estimat, “tots acabareu igual”, és a dir, viureu en la insatisfacció, en la tristesa, en el sense sentit de la vida, en la desesperança...
Per això Jesús insisteix i vol que ens convertim perquè ens vol persones felices, portadores de pau, de joia, de reconciliació, d’amor... Aquest “si no us convertiu...” no és una amenaça,
- ni de bon tros!-, sinó el desig viu de Jesús que visquem units a Ell.
Jesús ens coneix, coneix la nostra poca resposta, les nostres debilitats, el “poc fruit” que donem... Davant d’aquesta realitat ens mostra l’incansable amor del Pare en la figura del “Vinyater”. Malgrat que la figuera no fa fruit, el Vinyater encara tornarà a cavar-la, femar-la, cultivar-la. Aquest amor pacient, fidel, benigne del Pare envers tots nosaltres hauria d’impulsar-nos i empènyer-nos a convertir-nos cada dia, a caminar joiosament i sincerament cap a Aquell que tant ens estima.
Amb aquesta esperança, seguim caminat cap a la Pasqua.
Jesús ens coneix, coneix la nostra poca resposta, les nostres debilitats, el “poc fruit” que donem... Davant d’aquesta realitat ens mostra l’incansable amor del Pare en la figura del “Vinyater”. Malgrat que la figuera no fa fruit, el Vinyater encara tornarà a cavar-la, femar-la, cultivar-la. Aquest amor pacient, fidel, benigne del Pare envers tots nosaltres hauria d’impulsar-nos i empènyer-nos a convertir-nos cada dia, a caminar joiosament i sincerament cap a Aquell que tant ens estima.
Amb aquesta esperança, seguim caminat cap a la Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada