En el primer diumenge de Quaresma, l’evangeli ens mostra Jesús al desert. El desert és lloc de silenci, de soledat... per trobar-se amb un mateix i amb Déu. Jesús es dirigeix al desert conduït per l’Esperit. Jesús s’endinsa en el desert, a “l’escola de Déu”, una llarga temporada (nombre quaranta, nombre simbòlic). Jesús va al desert, lloc de silenci i de solitud, per obrir-se més a Déu, deixar-se fer i preparar-se per a la seva missió.
L’evangelista ens diu que Jesús va ser temptat. Com tota persona, Jesús “experimenta” la possibilitat de fer o deixar de fer la voluntat de Déu, d’escoltar la Paraula i viure-la o de prescindir-ne, de seguir buscant Déu o d’instal•lar-se... Però Jesús supera totes les temptacions i proves perquè és recolza fidelment en dues grans realitats: l’Esperit i la Paraula, d’ells obté la llum i la força per seguir el seu camí cap al Pare.
A més d’aquest desert material, geogràfic, Jesús travessarà altres deserts al llarg de la seva vida. Són deserts d’altres tipus: de la incomprensió i de la solitud, el de la persecució i del dolor... Però de tots ells en surt victoriós perquè Jesús és l’home de l’Esperit i de la Paraula.
Jesús pot fer front a les proves que li posa el temptador perquè vol fer, per damunt de tot, allò que agrada al Pare. Res no pot desviar-lo del seu camí ni de la seva missió de donar a conèixer Déu als germans i germanes del seu temps. Jesús no es deixa desencaminar, contesta el temptador amb fermesa i decisió, sempre amb paraules de l’Escriptura.
L’evangelista ens diu que Jesús va ser temptat. Com tota persona, Jesús “experimenta” la possibilitat de fer o deixar de fer la voluntat de Déu, d’escoltar la Paraula i viure-la o de prescindir-ne, de seguir buscant Déu o d’instal•lar-se... Però Jesús supera totes les temptacions i proves perquè és recolza fidelment en dues grans realitats: l’Esperit i la Paraula, d’ells obté la llum i la força per seguir el seu camí cap al Pare.
A més d’aquest desert material, geogràfic, Jesús travessarà altres deserts al llarg de la seva vida. Són deserts d’altres tipus: de la incomprensió i de la solitud, el de la persecució i del dolor... Però de tots ells en surt victoriós perquè Jesús és l’home de l’Esperit i de la Paraula.
Jesús pot fer front a les proves que li posa el temptador perquè vol fer, per damunt de tot, allò que agrada al Pare. Res no pot desviar-lo del seu camí ni de la seva missió de donar a conèixer Déu als germans i germanes del seu temps. Jesús no es deixa desencaminar, contesta el temptador amb fermesa i decisió, sempre amb paraules de l’Escriptura.
També nosaltres travessem per molts “deserts” al llarg de la nostra vida, ens cansem i tenim ganes de no seguir caminant. Jesús ha de ser el nostre model quan ens trobem en moments difícils, quan ens sentim pressionats per tot arreu i se’ns fa costerut de seguir endavant. Jesús ens ha precedit, seguim les seves petjades fins a arribar al triomf definitiu de la Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada