dimarts, 22 de desembre del 2009

NADAL: DÉU AMB NOSALTRES



Després de recórrer les quatre setmanes del temps d’Advent, hem arribat finalment a la solemnitat del Nadal.
Aquests dies, els qui participem en la litúrgia sentirem diversos relats del misteri del Nadal narrats per diferents evangelistes. Escoltarem la narració senzilla, entranyable i sempre nova de sant Lluc que ens conta el naixement de Jesús a Betlem, i també el meravellós i profund himne de sant Joan que ens presenta la persona de Jesús amb el Pare des de tota l’eternitat i que, en un moment determinat de la història, es va fer com un de nosaltres.
El missatge és el mateix, cada narració ens vol fer entendre i valorar aquesta realitat: Déu s’ha fet tan proper a nosaltres que ens ha fet el regal del seu Fill. Aquest Jesús que veiem fet infant, fet petit com un de nosaltres, és el mateix que ens ve a trobar en la celebració de l’Eucaristia i que se’ns entrega del tot, i amb aquesta mirada l’hem de contemplar.
Els pastors que reben l’anunci de l’àngel simbolitzen totes aquelles persones senzilles i humils que són sensibles a acollir Déu en el seu interior, i que saben correspondre amb amor i amb entrega envers Ell i els altres.
Celebrar el Nadal és celebrar la manifestació de Déu a totes les persones i la seva proximitat envers nosaltres.
Intentem viure el Nadal amb Maria, la mare de Jesús i, com ella, veure en Jesús l’enviat del Pare que ve a omplir les nostres buidors i a sadollar la nostra set d’infinit.


Des d’aquí us desitgem un joiós Nadal i us convidem a veure els pessebres del nostre monestir. BON NADAL!!!


divendres, 18 de desembre del 2009

FELIÇ TU QUE HAS CREGUT


Estem ja acabant el temps d’Advent, a les portes de Nadal. L’evangeli d’aquesta setmana ens presenta Maria que visita a la seva cosina Elisabet. Quan Elisabet sent la salutació de Maria li diu: “Feliç tu que has cregut”.
Maria és feliç, és gran, perquè ha acollit la Paraula, l’ha guardat, s’hi ha adherit; és benaurada per la seva fe, pel seu Sí confiat i incondicional a Déu i als seus designis. Maria és beneïda perquè, a través d’ella, Jesús va poder venir a nosaltres.
També nosaltres podem participar de la felicitació de Maria si fem nostres les seves actituds: si com ella ens obrim dòcilment a la Paraula, si l’acollim i la reflexionem; si fem de la Paraula la nostra companya de camí intentant descobrir què ens demana Déu a cada moment. Si ho fem així, podrem apropar-nos al misteri de Nadal amb obertura, disponibilitat, senzillesa, una mica a l’estil de Maria. I com Maria, també serem portadors de Jesús allà on anem o estiguem. Elisabet s’alegra plena de goig amb la visita de Maria i exclama: “Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”. Aquesta joia d’Elisabet és també la nostra joia: el mateix Senyor amb nosaltres! Obrim-nos a Ell, acollim-lo, escoltem-lo, lloem-lo... aquest Nadal.

divendres, 11 de desembre del 2009

¿QUÈ HEM DE FER?


Ens trobem ja al tercer diumenge d’Advent, poc a poc ens anem aproximant al Nadal. El missatge de l’evangeli d’avui és molt clar. La gent que ha sentit la predicació de Joan Baptista s’ha sentit interpel·lada en el seu interior, alguna cosa els ha sacsejat i els ha mogut, i pregunten a Joan: “¿Què hem de fer?”
Les respostes de Joan Baptista són clares i senzilles: compartir amb els qui no tenen, respectar els altres, tractar-los bé... en definitiva, fer el bé als qui ens envolten segons les nostres possibilitats, i estimar sincerament.
Això és de veritat “obrir els camins del Senyor” perquè és una forma de donar-lo a conèixer als altres.
Diu també l’evangeli que “la gent vivia en l’expectació”, vivia atenta i vigilant tot esperant el Messies promès. També nosaltres podem viure amb aquesta actitud, atents al que el Senyor ens vulgui demanar en cada moment de la nostra vida. Aquesta és una forma d’esperar-lo i de mantenir-nos il·lusionats per viure en profunditat el proper misteri de Nadal.
Seguim recorrent el camí de l’Advent amb alegria!

divendres, 4 de desembre del 2009

OBRIU UNA RUTA AL SENYOR


En l’evangeli d’aquest segon diumenge d’Advent hi ressona aquesta crida: “Obriu una ruta al Senyor”. En un temps històric molt concret, tal com ens indica el principi del text, Deu adreça una invitació a Joan Baptista: “Joan rebé la paraula de Deu en el desert”. Joan és enviat per desvetllar en els seus contemporanis el desig i la set de Deu, és cridat per anunciar-los que arriba un temps de canvi i d’esperança per a tothom i convida a la gent a convertir-se, és a dir, a canviar, a renovar les seves actituds.
També aquesta invitació va dirigida avui a nosaltres, cal que obrim en el nostre interior els camins del Senyor, que vol dir treure obstacles i impediments que ens dificulten escoltar la seva Paraula i ens impedeixen saber que és el que Ell vol de nosaltres. Si de veritat ho intentem, si ens esforcem a obrir el nostre cor, les nostres “serralades”, inconvenients, pors, pessimismes, desànims... es convertiran en “planes”, i “les muntanyes i turons”, els nostres entrebancs i dificultats, es convertiran en valls i s’abaixaran deixant pas al Senyor i al que Ell vulgui de nosaltres.
Animem-nos a seguir recorrent el camí de l’Advent per tal que aquesta travessia ens ajudi a apropar-nos més a Deu, als altres i a ser mes testimonis de Jesucrist en el nostre ambient.