ADVENT: TEMPS DE VETLLA I D'ESPERANÇA

Un any més se’ns fa el do de viure un nou temps d’Advent. Quatre setmanes abans de Nadal que l’Església ens assenyala per animar-nos a viure amb un estil i unes actituds molt concretes: una actitud de vetlla, de vigilància activa i una actitud d’esperança confiada i joiosa.
Com altres vegades, us volem convidar en aquest temps litúrgic fort a llegir i a reflexionar amb nosaltres els textos de l’evangeli de cada diumenge per tal de poder viure amb més intensitat el que se’ns proposa.

L’evangeli d’aquest primer diumenge d’Advent posa l’accent en l’actitud de vetlla. Jesús, bon coneixedor de la realitat que cada dia vivim, ens dóna un exemple ben clar: “Si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria...”. Amb això, no ens vol dir que tinguem por ni que visquem angoixats pel que pot esdevenir, sinó que cal que tinguem una actitud de vigilància i d’atenció de forma que no ens passi per alt tot el que és més important en la nostra vida: que no deixem passar aquells moments en què podem ajudar activament els altres, que no visquem despistats sense sentir el que el Senyor ens vol dir en la nostra vida de cada dia, que visquem atents a nosaltres mateixos per no deixar-nos acaparar pel soroll i el brogit que hi ha al nostre voltant...
Maria, la mare de Jesús, va ser la persona que va vetllar i esperar joiosament, atenta sempre a la veu de Déu i a les necessitats dels altres.
Intentem, al llarg d’aquestes setmanes abrandar en nosaltres aquestes actituds i esperem el Senyor, que sempre ve al nostre encontre.

LA PREGÀRIA: TROBADA AMB EL PARE

Quan ens adrecem a Déu en la pregària, és bo que tinguem present que el nostre Déu és un Déu trinitari: és Pare, Fill i Esperit Sant. Avui ens centrarem en el tema de la pregària com a trobada amb el Pare.
Jesús en l'evangeli ens ensenya que Déu és el nostre Pare (Jn 20, 17) i quan els deixebles li demanen que els ensenyi a pregar, Ell els diu: "quan pregueu, digueu: Pare" (Llc 11,2).
La pregària, doncs, és una trobada personal amb Déu Pare que ens estima entranyablement.
Hem d'anar a la pregària pensant que anem a trobar-nos amb el Pare, Aquell que ens ha creat, que ens estima amb un amor especialíssim i que és molt proper a nosaltres, està en el més íntim de nosaltres mateixos.
En la pregària hem d'adreçar-nos a Déu dient-li, amb senzillesa i amb tot l'afecte: "PARE", tal com ho feia Jesús.
Diguem-li: "Pare" i obrim-nos-hi, Ell ens acull, ens valora, ens anima, ens comprèn, ens perdona...
Diguem-li: "Pare" i deixem-nos mirar i estimar per Ell, que veu en cadascun de nosaltres un fill seu molt i molt estimat.
Diguem-li: "Pare" i abandonem-nos-hi tal com som, amb les nostres debilitats i anhels, amb les nostres preocupacions i inquietuds... Abandonem-nos-hi confiadament.
Diguem-li: "Pare" sabent-nos de veritat fills seus.
Si anem a la pregària amb la convicci6 que anem a trobar-nos amb Déu Pare, anirà creixent en nosaltres la consciència de ser fills seus, i el seu amor anirà transformant la nostra persona, les nostres actituds. Naixerà en nosaltres una nova mirada envers els altres; els altres, s6n els meus germans estimats i valorats pel Pare amb un amor especialíssim.
El Pare sempre ens espera i vol que el tractem amb senzillesa, amb confiança, amb amor... Apropem-nos a Ell, trobem-nos amb Ell... que desitja omplir la nostra vida de joia i de pau.

TOTS-SANTS I PANELLETS

Dilluns celebrarem el dia de Tots-Sants. Una festa en què l’Església ens convida a mirar totes aquelles persones que han viscut entregades a Déu i als germans en una vida joiosa d’amor, de fidelitat, de sinceritat, de donació... en el lloc i l’estat en què Déu els ha cridat. Totes aquestes persones ens han precedit i, en aquest dia, se’ns invita a voler viure amb les mateixes actituds i sentiments amb què elles ho van fer mentre anem caminant cap a la nostra meta. Que la festa de Tots-Sants ens sigui a cadascun de nosaltres un estímul per viure, cada vegada més, des de l’amor i la veritat, en l’entorn on ens trobem, familiar, comunitari, de treball.
És molt típic de casa nostra fer la castanyada i menjar els panellets. També nosaltres vam dedicar un matí a elaborar aquests dolços propis d’aquest dia. Podeu donar un cop d’ull al nostre “taller de pastisseria”.
A tots vosaltres, que ens aneu seguint, us desitgem una joiosa diada de Tots-Sants.

ESCOLTAR LA PARAULA

En l’aproximació que anem fent al món de la pregària, hem repetit molt la idea d’escoltar, de centrar-nos, de fer silenci dintre i fora de nosaltres, d’estar atents al que el Senyor em vulgui dir en aquest moment de la meva vida. No és suficient que m'apropi a Déu, cal que escolti el que em vol comunicar. Però, ens podem preguntar: ¿com fer-ho?, ¿com portar-ho a la pràctica en l’estona més o menys llarga en què m’hi vulgui dedicar?
Avui intentarem concretar una mica més i endinsar-nos en el tema de l’escolta de la Paraula.
Podem anar seguint aquests passos:

1. Posem-nos a la presencia de Déu
Déu esta en nosaltres, en el més íntim de la nostra persona, viu a dintre nostre. No l’hem de buscar a fora, a l’exterior, hem de “mirar” cap a dintre. Estar atents al que em passa, al que sento, als meus desitjos i anhels. Quan tenim un amic o pensem en una persona que estimem notem que, malgrat que estigui lluny físicament, està molt a prop nostre, gairebé podem “palpar” la seva presència. El mateix passa amb Déu. És el primer interessat a parlar-nos, a dir : “Ei, que sóc aquí”.
Per tant, intentem ser conscients que som davant de la seva presència, sota la seva mirada perquè Ell sempre ens acull, ens espera, ens estima.

2.- Escoltem el que Déu ens vol dir
Mitjançant la seva Paraula, Déu em vol comunicar quelcom a "mi", "ara" i "aquí". Demanem la llum necessària per captar i comprendre el missatge que ens vol adreçar Déu per mitjà del salm, del fragment de l’evangeli o del text bíblic que haguem escollit.
Deixem que la Paraula il•lumini la nostra persona, les nostres accions, la manera de tractar els altres, tota la nostra vida... Deixem que ens interrogui, que ens guiï, que ens encoratgi...
Si en nosaltres hi ha aquest esforç sincer i fidel, entendrem el que ens està dient el Senyor i ens hi podrem obrir de tot cor. Intentem-ho!

3.- Acció de gràcies
En acabar, donem gràcies a Déu per l'estona que l’hem estat buscant encara que, aparentment, no hàgim trobat "res". El que és més important és que hem estat amb Ell, a la seva presència, amb tota la nostra persona volent-lo escoltar de tot cor. Donem-li gràcies també per tants i tants dons que rebem d'Ell.

SOLEMNITAT DE SANT FRANCESC

El dia 4 d’octubre vam celebrar, com cada any, la solemnitat del nostre pare sant Francesc. Tot el dia hi va haver un ambient festiu i joiós a la comunitat, que va culminar al final de la tarda amb la celebració, a 2/4 de 7, de les Vespres i l’Eucaristia, presidides per Mn. Jordi Sánchez, de Reus.
Ens va acompanyar un grup de fidels que van participar amb entusiasme de la festa. La celebració va ser senzilla i, alhora, solemne; íntima i entranyable, com va ser la mateixa persona de Francesc d’Assís. Mn. Jordi en va destacar el seu esperit de lloança a Déu i a l'obra de la creació, la seva senzillesa i humilitat que el van fer recórrer sense defallir els camins de l’evangeli en el seguiment de Jesucrist. Francesc ha de ser model avui per a tots els qui volem viure orientats cap a Déu i en el servei generós als germans.
Que la vida profunda i transparent de sant Francesc d’Assís, el germà universal, ens esperoni a seguir Jesucrist, cadascun en el lloc on Déu ens ha cridat.
Podeu veure en l’arxiu adjunt unes fotos de la festa.

LA LECTURA RESADA

Per anar avançant pel camí de la pregària, hem de partir del nostre convenciment que la pregària és del tot fonamental per viure i créixer segons els sentiments de Jesucrist. També és important saber fer servir la manera adequada, conforme al dia i al nostre estat d'ànim. Anirem presentant alguns aspectes amb la finalitat que cadascú els pugui tenir en compte per trobar-se amb el Senyor. Avui presentarem la lectura resada.
En primer lloc cal prendre una postura exterior en què ens hi trobem bé i una actitud interior de silenci, d'oració, de serenor, de profunditat personal.
La lectura resada consisteix a agafar un text de la Bíblia (un salm, un fragment de l'evangeli...) i, intentant deixar el món exterior, les nostres preocupacions i maldecaps, conscients que ens trobem davant de la presència de Déu, començar a llegir, a poc a poc, el text que hem escollit. En llegir-la, intentem de vivenciar el que estem llegint, d'assumir-ho, de dir-ho per dintre amb "tota l’ànima", fent nostres les idees llegides tot identificant-nos amb el contingut o significat de les frases.
Si ens trobem amb una expressió que "ens diu molt”, deturem-nos allí mateix. Repetim-la moltes vegades, unint-nos per mitja de l'esmentada expressió amb el Senyor, fins que el seu contingut inundi la nostra intimitat. Sí no és així, continuem la lectura del text que hem escollit molt pausadament, assumint i interioritzant el que llegim. Parem de tant en tant. Si en un moment ens sembla que podem abandonar l'ajuda del text, deixem-lo, i permetem que Déu es manifesti dintre nostre i ens continuï parlant.
Aquesta modalitat de la lectura resada sempre resulta fàcil i eficaç, i ajuda a donar els primers passos en el camí de la pregària, o simplement quan estem distrets o influenciats per l’agitació i les múltiples preocupacions de la vida.
Cal dedicar-hi una estona diària perquè ens ajudi a asserenar-nos i a trobar-nos autènticament amb Déu.

EL SILENCI

En aquestes entrades dedicades a la pregària anirem tractant diferents aspectes per tal que l’estona que puguem dedicar-hi sigui de veritat una autentica i viva trobada amb Déu.
No ens podem posar a pregar o a fer pregària sense una preparació prèvia. Un dels primers aspectes a tenir en compte en voler-nos endinsar en la pregària és el silenci, tant el silenci extern com l'intern.
Quan ens volem posar a pregar, és molt important cercar un lloc on ens hi trobem a gust i on hi hagi silenci. Pot ser una capella, la meva pròpia habitació, un altre racó de casa, un espai a l’aire lliure... També hem de procurar trobar una postura del nostre cos que sigui còmoda. És molt important assegurar que hi hagi silenci perquè és molt difícil poder captar la veu de Déu enmig de sorolls, d’aldarulls, de xerrameca. Quan tenim ganes de parlar amb un amic en un nivell de confiança busquem que res ni ningú no ens destorbi. De la mateixa manera, cal que hi hagi silenci al nostre entorn per poder trobar-nos amb Déu i escoltar la seva Paraula.
Un cop aconseguit això, cal tenir en compte el silenci intern. El silenci intern consisteix a fer silenci dins nostre, a deixar de costat totes aquelles veus interiors (projectes, preocupacions, records... ) per posar tota la nostra atenció a escoltar què ens diu Déu a través de la seva Paraula. No es tracta tant de lluitar contra tot allò que vingui a la nostra ment sinó de deixar-ho de banda (ja ens n'ocuparem en un altre moment) i posar tot l'accent a deixar ressonar dins nostre aquelles paraules de l'Evangeli o d'un salm que hem escollit per poder escoltar la veu de Déu.
No ens desanimem si moltes vegades no aconseguim fer silenci dintre de nosaltres a l'hora de la pregària. No és fàcil, però Déu acull el nostre esforç i es complau quan el busquem. Hem de ser constants, que Ell sempre es deixa trobar.