dimecres, 23 de gener del 2013

AMB FIDELITAT I COHERÈNCIA


Fa força dies que hem acabat els dies dedicats al temps de Nadal, un temps que va acabar amb el diumenge del Baptisme del Senyor. Ens tornem a trobar en el temps ordinari i volem acabar, amb aquesta entrada, el comentari a la pregària del Pare nostre que havíem deixat pendent.
La pregària va arribant al seu final amb dues breus peticions: “No permeteu que nosaltres caiguem en temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal”. Hem vist com el Pare nostre és molt més que una pregària, és tot un programa de vida: la nostra relació amb el Pare i amb els germans i germanes, les nostres actituds a l’hora de dirigir-nos a Déu, la nostra capacitat de perdonar... Ara, la pregària acaba amb una invitació a demanar a Déu que ens ajudi a ser fidels i a mantenir-nos ferms en moments en què ens poden fer trontollar les dificultats o el que ens envolta.
Demanem al Pare, amb Jesús, que ens ajudi a no prescindir d’Ell en els moments difícils, que ens ajudi a viure amb coherència amb el que creiem, i que el “mal”, és a dir, tot allò que no ens permet de ser feliços, no entri en nosaltres i no ens allunyi del nostre ideal. Acabem la pregària del Pare nostre demanant sincerament que la llum, la bondat, l’amor, la tendresa de Déu siguin sempre presents en les nostres vides.
Que tant de bo aquestes senzilles reflexions ens animin a viure amb les mateixes actituds i sentiments amb què Jesús s’adreçava al Pare i a totes les persones.