ESTIMA DE TOT COR

El text de santa Clara que us proposem avui ens parla del seguiment de Jesucrist. Clara és una enamorada de Jesús; ha captat i ha experimentat vivament com és estimada. L’amor que li té el seu Senyor la impacta de tal manera que ja només te un únic desig i anhel: unir-se a Ell, seguir les seves petjades, reproduir les seves actituds, compartir la seva forma de vida. En això consisteix la vida de Clara i això és el que ensenya a les seves germanes.
Clara, en una carta adreçada a la seva amiga Agnès, escriu:

“Estima de tot cor Aquell que es lliurà totalment pel teu amor”.
El que mou i dóna sentit a la vida de Clara és l’amor de Jesucrist: “Aquell que es lliurà totalment pel teu (pel nostre) amor”. Davant d’aquest amor que es dóna, que s’entrega, que acull, que acompanya, que perdona, que encoratja... Clara només te una resposta: “estima de tot cor”. Invita amb força a estimar, però no de qualsevol manera sinó “de tot cor”, és a dir, amb un amor preferencial que, en les diferents situacions quotidianes, elegeix a Aquell que la fa feliç. “Estimar de tot cor” significa també estimar amb tota la nostra persona, tal com som, amb els nostres anhels i les nostres debilitats, perquè ningú ens comprèn i ens estima tant com Jesucrist, el Senyor. Clara també avui ens dirigeix a nosaltres aquestes paraules. Tant de bo que siguin una invitació a considerar i contemplar com som estimats pel Senyor i, des de la nostra realitat i petitesa, a respondre amb un amor sincer.

UNA CRIDA PER A TOTHOM

Iniciem aquest recorregut a través de breus fragments dels escrits de santa Clara amb una frase amb la qual comença el seu Testament, com un llegat que deixa a les seves germanes tot compartint el que ha viscut al llarg de la seva vida. El text és el següent:

“Entre tots els beneficis que rebérem i anem rebent cada dia de la generositat el Pare de les misericòrdies, pels quals més ens cal retre accions de gràcies, és excel•lent el de la nostra vocació”.

Clara agraeix al Pare do excel•lent de la seva vocació, la crida a seguir Jesucrist en pobresa i fraternitat. També nosaltres, com Clara, podem i hem d’agrair la vocació rebuda en el nostre baptisme. El baptisme ens fa fills i filles del Pare en incorporar-nos a Jesucrist. Aquesta és la gran vocació de tots els batejats: viure veritablement com a fills, amb una relació sincera, oberta, confiada al Pare que tant ens estima; i viure com a germans, estimant-nos, ajudant-nos, acollint-nos, perdonant-nos... a l’estil de Jesús. És sobre aquesta vocació comuna i única que cada persona podrà descobrir el lloc que el Pare li té reservat: la vida laïcal, religiosa, sacerdotal o missionera. Fixem-nos que Clara anomena Déu com a “Pare de les misericòrdies”. Aquest títol ens revela que se sap realment filla del Pare, no d’un pare llunyà o distant, sinó d’un pare entranyable que té cura de cadascun dels seus fills i que els omple dels seus dons: pau, joia, fermesa, plenitud... Clara experimenta enmig de les dificultats que el Pare és i actua així. Per això l’anomena, amb tota propietat, “Pare de les misericòrdies”. Intentem també obrir-nos al Pare i al seu amor i, si descobrim una mica com som estimats, també nosaltres agrairem des del més íntim de la nostra persona la vocació que ens ha fet fills.