Santa Clara Reus

CONTEMPLAR A MARIA

2012-01-20T17:11:00.004+01:00

Després del temps d’Advent i de Nadal, reprenem el comentari d’alguns textos dels escrits de santa Clara. Avui ens quedarem en la invitació que fa a la seva amiga Agnès quan li escriu: “Uneix-te a la seva Mare dolcíssima que engendrà un Fill que els cels no poden abastar”. Clara convida a Agnès a unir-se a Maria en el sentit més ampli del terme: a adherir-se a ella, a les seves actituds, a fixar-se com va respondre al Senyor, a mirar-la amb el desig de seguir les seves petjades...

Clara contempla Maria com la que “engendrà un Fill que els cels no poden abastar”. Admira de la grandesa de Maria com a Mare de Jesucrist, però encara l’admira més com a seguidora del seu Fill. Maria és la pobra, és la que viu de forma més plena les benaurances, la que acull i reflexiona la Paraula, la que viu abandonada i confiada en les mans del Pare... Per a Clara Maria és molt gran perquè la veu íntimament unida a Jesús, compartint la seva vida de pobresa i despreniment, d’humilitat i abandó, de servei i entrega.

El desig de Clara és que la seva amiga Agnès, i també tots nosaltres, mirem a Maria i, com ella, visquem profundament units a Jesús. Esforcem-nos per fer realitat el desig de Clara, que és el desig del mateix Jesús!

EPIFANIA: UNA ALEGRIA IMMENSA

2012-01-05T16:48:00.004+01:00

Ens trobem encara en el temps de Nadal en què seguim recordant i celebrant el naixement de Jesús. Una de les últimes festes d’aquests dies és la de l’Epifania, que se sol conèixer com “el dia dels Reis”, un dia d’il·lusió, de somnis i de màgia sobretot per als més petits de la casa però també per nosaltres. L’evangeli d’aquest dia ens presenta uns personatges, “uns mags”, vinguts de molt lluny, “d’Orient” que vénen a buscar aquest Infant que ha nascut per fer-li “homenatge”.

Tots nosaltres hauríem d’identificar-nos amb aquests “mags”: no els importa fer un llarguíssim camí, deixar-se guiar per una llum, cercar sense defallença, preguntar, seguir les indicacions rebudes, prosseguir el camí... Aquests “mags” simbolitzen l’esforç il·lusionat i constant per trobar Jesús, la recerca tenaç que no es fa enrere davant dificultats o foscors.

Si en nosaltres hi ha el mateix anhel dels mags, i com ells busquem Jesús en la Paraula reflexionada, en l’Eucaristia participada, en el servei i l’amor als germans, experimentarem, en el més íntim de la nostra persona, “l’alegria immensa” que van experimentar els mags quan van trobar Jesús.

Posem-nos, doncs, en camí amb la seguretat que Jesús sempre es deixa trobar d’aquells que el cerquen i vol que també tots nosaltres gaudim de “l’alegria immensa” que ens ofereix.

Amb el proper diumenge, la festa del Baptisme del Senyor, acabarà aquest temps de Nadal. Que tant de bo hagi estat per a cadascun de nosaltres una ocasió per experimentar una mica més profundament la presència de Déu en les nostres vides.

NADAL: LA LLUM VERITABLE

2011-12-21T17:15:00.006+01:00

Després de les quatre setmanes d’Advent ha arribat l‘esperada celebració del Nadal. El Nadal, per als creients, te un sentit entranyable i profund: per una part, recordem el naixement d’aquell a qui volem seguir, Jesús; i per altra, ens revela i ens descobreix una mica més la seva persona.

Com ens diu l’evangeli, Jesús ja existia des de sempre amb Déu: ”la Paraula era amb Déu”; ens diu també que “és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes”. Tots necessitem ser il·luminats per Jesús: necessitem aprendre a mirar-nos i valorar-nos des de Déu, a tenir aquesta mateixa mirada envers els altres, envers la nostra vida i el món. Jesús és la Llum, ens porta la veritable llum: obrim-nos-hi, acollim-lo, deixem-nos guiar per Ell.

Quan en aquests dies vegem pessebres, amb la imatge de Jesús Infant, recordem les paraules de l’evangelista Joan: “és la llum veritable”. Aquell infant va créixer, va viure en el silenci de Natzaret i, més tard, va oferir a tothom la llum veritable, amb la seva Paraula i amb la seva vida; Aquell infant es va fer home, va morir i va ressuscitar, i ara viu enmig de nosaltres i segueix oferint-nos la seva Llum: deixem-nos il·luminar plenament per Ell i serà realment Nadal en la nostra vida.

Us convidem a veure una “exposició virtual” dels pessebres del nostre monestir, fets pel Sr. Josep Pujal, pare d’una de les germanes de la comunitat.

Bon Nadal a tots els qui ens seguiu per mitjà d’aquesta pàgina!

EL "SÍ" DE MARIA

2011-12-16T15:09:00.004+01:00

Anem arribant al final del camí de l’Advent. L’evangeli de les setmanes anteriors ens convidava a vetllar, a obrir i a aplanar els camins del Senyor. Aquest diumenge, l’evangelista Lluc ens presenta a Maria, la noia que realment va vetllar amatent i sempre va aplanar els camins al Senyor perquè tota la vida va saber escoltar i obrir-se a la Paraula.

Per experiència sabem que donar un “sí” o un “no” en qualsevol moment de la nostra vida pot ser decisiu per començar una nova etapa, per prendre una decisió important, per encaminar-nos cap a una direcció determinada... El “sí” que va donar Maria al pla de Déu va canviar tota la història, no només la del seu temps, sinó també la nostra i la de sempre. Dient “sí” al projecte de Déu sobre ella, Maria va deixar entrar en ella a Déu mateix en la persona del seu Fill Jesucrist. Amb el seu “sí”, malgrat els dubtes, les pors, les incerteses, els interrogants, va obrir-se amb docilitat i generositat al que Déu li proposava i va ser l’instrument escollir per Ell per portar al món el do més preuat: el seu propi Fill.

Recorreguem aquests últims dies d’Advent amb la mirada posada en Maria, en la seva obertura, en la seva capacitat d’interioritat i de resposta confiada i podrem celebrar el Nadal amb els seus mateixos sentiments.

"APLANEU EL CAMÍ DEL SENYOR"

2011-12-10T17:38:00.004+01:00

En aquest tercer diumenge d’Advent l’Església novament ens presenta la figura de Joan Baptista i la seva gran invitació: “Aplaneu el camí del Senyor”. Podríem preguntar-nos el perquè d’aquesta insistència a obrir caminis, aplanar rutes...

Els esdeveniments importants de la vida no els improvisem sinó que els preparem amb cura i diligència. La nostra trobada amb Jesús, més important per a nosaltres del que pensem, també cal que la preparem acuradament: que busquem estones per obrir-nos a Ell i escoltar-lo en la seva Paraula, que ens apropem a Ell en els sagraments, que ens adrecem als germans amb sinceritat i amor, que deixem pas en la nostra vida a les actituds de Jesús... Si fem això descobrirem Jesús enmig de nosaltres i el coneixerem.

Jesús sempre es deixa trobar dels qui el busquen; aplanem-li, doncs, el camí en el nostre viure de cada dia i obrim-nos a Ell; és la millor manera de viure aquest Advent i de preparar-nos pel Nadal.

JOAN, EL MISSATGER

2011-12-02T16:03:00.006+01:00

Aquest diumenge, i també diumenge vinent, l’evangeli ens presenta la figura de Joan Baptista com el missatger, com el que anuncia la persona de Jesús als altres i li prepara el camí. Una frase és central en aquest II diumenge d’Advent: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”. “Obrir una ruta al Senyor” ho podem entendre en dos sentits: hem d’obrir-nos nosaltres mateixos a l’acció de Déu, al seu amor, a la seva bondat i a la seva tendresa per mitjà de l’escolta i de la reflexió de la seva Paraula; i, d’altra banda, nosaltres mateixos podem ajudar als altres a descobrir el camí que porta a Jesucrist amb la nostra vida i amb el nostre testimoni; d’aquesta manera ajudem a “obrir la ruta” en l’altre per tal que Déu hi pugui entrar i pugui anar il·luminant la seva vida. Joan Baptista va ajudar els seus contemporanis a “obrir la ruta” per al Senyor.

Que aquests dies d’Advent ens animin a seguir avançant per aquestes rutes d’interioritat i de reflexió per poder descobrir la proximitat de Déu en les properes festes de Nadal.

EL CAMÍ DE L'ADVENT

2011-11-25T16:25:00.003+01:00

Estem a punt de començar un nou Advent, un nou camí de preparació per a la celebració del Nadal. L’Advent és un temps de vetlla, de promptitud, de servei i d’esperança, viscut a l’estil de Maria. Ella és qui ens introdueix en aquest camí amb les seves actituds. Com els altres anys, us convidem a recórrer amb nosaltres els textos de l’evangeli d’aquests quatre diumenges.

En aquest primer diumenge Jesús ens convida a estar atents: “Estigueu atents, vetlleu”. En la nostra societat moltes coses reclamen la nostra atenció de forma estrident i continuada, prometent-nos una felicitat passatgera, que mai no acaba d’omplir-nos. Quan Jesús ens diu: “Estigueu atents, vetlleu”, ens està alertant que no visquem de forma superficial sinó que, com Maria, aprenguem a viure dins nostre, a caminar amb ell.

Jesús ens convida a estar atents a la seva veu, a la seva Paraula perquè vol deixar-nos captar com ens estima, com ens acull, com ens perdona i encoratja, com ens renova. Només podrem experimentar l’amor i la proximitat de Déu si li deixem espai en la nostra vida, si ens obrim sincerament a ell, que habita dins nostre i escoltem la seva Paraula.

D’aquí la importància de les paraules de Jesús: “Estigues atent, vetlla, i podré entrar en la teva vida renovant-la, i omplint-la de joia i plenitud”.

Des d’aquí us desitgem un joiós camí per aquestes properes setmanes d’Advent fins arribar a la plenitud de Nadal.

EL CRIST DE SANT DAMIÀ

2011-11-12T15:04:00.007+01:00

Tal com us havíem anunciat dies enrere, el dissabte dia 5 vam projectar un audiovisual en la nostra església sobre el Crist de sant Damià, un crucifix que va representar molt per a sant Francesc i santa Clara i que té un sentit molt entranyable per a les clarisses.
A 2/4 de 6 de la tarda es van aplegar un grup de persones a l’església del monestir, ja tot estava preparat per fer la projecció. Per mitjà d’un power point, la germana Núria va anar explicant cadascun dels nombrosos detalls i figures que hi ha representades en aquesta creu. Des de la impressionant figura de Jesucrist que ocupa el centre de la imatge fins a tots els personatges del voltant: Maria, Joan, el centurió, els soldats... i cadascun de nosaltres. El Crist de sant Damià és una icona que vol transmetre un missatge evangèlic a totes aquelles persones que la miren i la contemplen: Jesús és el Vivent, és el Ressuscitat que ha confiat plenament en el Pare i que ens convida a tots a viure amb aquesta esperança i confiança.
Tot seguit, amb els qui van assistir a la projecció, vam celebrar les Vespres.
Va ser una tarda de dissabte que ens va ajudar a la reflexió i a la pregària i a descobrir una mica més la persona de Jesucrist.

UNA SETMANA DIFERENT

2011-10-24T17:01:00.002+02:00

Aquesta setmana que acabem de deixar hem tingut els exercicis espirituals que fem cada any comunitàriament. Uns dies de més silenci, de més reflexió, de més estones de pregària i també de descans i de temps lliure.

Sota el guiatge i l’acompanyament de Domingo Montero, franciscà caputxí i professor de Sagrada Escriptura, ens hem pogut endinsar amb profunditat pel camí sempre nou i atractiu de l’evangeli. Després d’uns temes introductoris als exercicis, ens va plantejar des de diversos aspectes el tema del seguiment de Jesucrist, des del punt de vista evangèlic i des de l’opció que van fer sant Francesc i santa Clara. Les seves xerrades i les reflexions personals ens han ajudat a tornar a emprendre el nostre camí de vivència de l’evangeli amb més entusiasme i embranzida, a tornar a il·luminar diferents aspectes de la nostra vida amb l’ànim de viure’ls amb fidelitat al nostre carisma.

Tornem a emprendre el nostre ritme de cada dia després d’aquest parèntesi viscut al llarg de tota una setmana.

CELEBRAR SANT FRANCESC

2011-10-06T12:40:00.003+02:00

Un altre any ha arribat el dia 4 d’octubre, solemnitat de sant Francesc. A 2/4 de 7 de la tarda vam tenir la celebració de les Vespres i de l’Eucaristia, presidides per Mn. Antoni Roquer. Un petit grup de fidels ens hi va acompanyar.

Va ser una celebració senzilla i solemne a la vegada on vam poder, un cop més, aprofundir en diversos aspectes de la persona de sant Francesc, la seva humanitat i radicalitat evangèlica i la seva identificació amb Jesucrist. La participació dels qui ens van acompanyar i l’ambient de festa viscut al llarg de tot el dia van fer que, un altre any, la celebració de sant Francesc hagi estat un motiu de joia per a totes les germanes de la comunitat i un estímul per seguir vivint amb il·lusió i entrega el nostre carisma.

Podeu veure al vídeo unes fotografies de la festa.

UNA INVITACIÓ A LA PREGÀRIA

2011-09-30T16:28:00.010+02:00

Amb Clara podem aprendre a fer pregària, podem aproximar-nos a Déu tal com ella ho feia. Clara és una dona de pregària, d’una pregària profunda i viva. No ens va deixar un mètode estructurat de pregària però, per mitjà de les cartes que va adreçar a la seva amiga Agnès, podem intuir com va ser la seva experiència i ens adonem que Clara va mantenir una relació molt íntima i profunda amb Déu. Fruit de la seva experiència, Clara escriu: “Observa, considera i contempla amb desig d’imitació el teu Espòs”.

"Observa": Clara invita a Agnès a mirar, a posar l’atenció, a observar amb deteniment Jesucrist per mitjà d’un text de l’evangeli. No es tracta de fer una simple ullada, sinó d’aturar-nos i observar amb tota l’atenció Jesucrist, les seves paraules, les seves actituds, la seva forma de fer...

"Considera": Clara no vol que siguem simples “espectadors” de l’evangeli sinó que ens hi impliquem; per això insta a la seva amiga a considerar, és a dir, a reflexionar, a prendre consciència que aquelles paraules i gestos de Jesús també van adreçades a ella. Vol, a més, que contrasti les actituds que veu en Jesucrist amb les seves.

"Contempla": Clara parla des de la seva experiència i, quan convida a contemplar Jesucrist, després de “mirar-lo i considerar-lo”, està dient a la seva amiga i a nosaltres: obriu-vos a Ell, deixeu-vos estimar, acollir, renovar per Ell, elegiu-lo, viviu la vostra vida amb Ell...

Si rellegim les paraules de Clara ens adonem que fa servir aquests tres verbs –observar, considerar i contemplar- amb una finalitat: “amb desig d’imitació”, amb el desig de seguir-lo, diríem avui. Per a Clara no és possible que una persona que hagi descobert com és estimada i valorada per Jesucrist pugui continuar vivint sense centrar la seva vida en Ell, sense estimar-lo i seguir-lo. Fem-nos nostra la invitació de Clara i endinsem-nos també nosaltres en la pregària i, com ella, trobarem el tresor que dóna sentit i joia a la nostra vida i existència.

MIRAR-SE AL MIRALL

2011-09-19T11:35:00.002+02:00

El que avui us volem explicar en aquesta entrada no és una sessió d’estètica ni de bellesa sinó el comentari d’una bonica frase que fa servir santa Clara en una de les seves cartes. És la següent: “Mira’t cada dia en aquest mirall”. Clara fa servir la imatge del mirall, una eina coneguda per tothom i que utilitzem cada dia, per parlar a la seva amiga Agnès sobre la persona de Jesucrist. Santa Clara ens diu que Jesús és com un mirall on hi hem de veure reflectides les seves actituds i sentiments: la seva vida de pobresa, la seva humilitat, el seu servei, el seu amor radical, la seva entrega generosa... Ens hi hem de mirar diàriament perquè, com a seguidors seus, puguem assemblar-nos-hi cada vegada més de forma que, quan la gent ens vegi, pugui veure en nosaltres un reflex, ni que sigui petit, de Jesucrist.

Fer nostres les actituds i sentiments de Jesús no és fàcil però tampoc no és impossible. Hem de llegir, escoltar i reflexionar la seva Paraula, això ens ajudarà a tenir en compte diferents aspectes de la seva vida i de la seva persona, farà que siguem testimonis seus en el lloc on cadascun ens trobem i el podrem donar a conèixer als altres amb la nostra pròpia vida.

Fem nostra la invitació de Clara de “mirar-nos al mirall” de Jesucrist i el que reflectirem als altres serà pau, joia, felicitat, serenor...

EL CAMÍ DE LES BENAURANCES

2011-09-07T10:43:00.004+02:00

Després del parèntesi d’aquests últims dies d’agost i a punt de tornar a començar el curs amb totes les activitats que comporta, tornem a emprendre, en el nostre bloc, la sèrie de comentaris de textos breus dels escrits de santa Clara. Avui us proposem aquesta bonica frase que Clara dirigeix a la seva amiga Agnès en una de les seves cartes: “Vés segura, joiosa i alegre pel camí de les benaurances”. Amb aquestes paraules Clara assenyala a la seva amiga Agnès el camí que ha de recórrer si vol seguir Jesucrist: el de les benaurances.

Clara ha viscut totes les benaurances però ha abraçat d’una manera especial la primera, la dels pobres d’esperit. Ella ha contemplat un cop i un altre el Pobre per excel·lència: Jesucrist. Enamorada d’Ell, ha volgut fer-se com Ell: pobre de béns i pobre d’esperit, abandonant la seva vida al Pare, amb una confiança plena. Com Jesucrist, Clara posa la seva seguretat només en Déu i experimenta com el Pare vetlla sol·lícit i té cura d’ella. Això esdevé una font inesgotable de joia.

Les benaurances són camí de felicitat i plenitud, per això Clara insta a Agnès a seguir aquesta senda. Li diu: “Vés segura, joiosa i alegre”. “Segura”, amb fermesa, amb convicció, amb seguretat plena perquè és el camí mostrat pel Mestre. “Joiosa i alegre”, perquè la promesa de les benaurances és experimentar i gaudir de l’amor Jesucrist, de la seva proximitat, de tot el que Ell ens ofereix. La ruta de les benaurances obre les portes de la plenitud, de la joia, de tota la felicitat a què una persona pot aspirar; per aquest motiu Clara anima: “Vés segura, joiosa, alegre”.

Tota persona desitja i anhela la felicitat perdurable, la plenitud i la pau més pregona. Jesucrist ens va ensenyar com aconseguir aquest tresor, i ens va deixar el magnífic programa de les benaurances. Santa Clara, sant Francesc i moltes persones que ens han precedit se’l van fer seu. Ara ens toca a nosaltres endinsar-nos en aquesta ruta on Jesús ens espera. Som-hi!

DOS REPORTATGES

2011-08-20T16:54:00.002+02:00

Per problemes informàtics, no vam poder posar a temps totes les fotografies de la festa de santa Clara ni de la trobada amb els joves de les JMJ. En aquesta entrada us oferim aquests dos petits reportatges per tal que us feu una idea més completa d’aquests dos esdeveniments.

AMB ELS JOVES DE LES JMJ

2011-08-17T15:37:00.006+02:00

El mateix dia de santa Clara a la tarda arribaven a Reus més de 1.000 joves de diferents països que participaran els propers dies a les Jornades Mundials de la Joventut a Madrid. L’endemà al matí, el dia 12, un grup de 100 joves equatorians va visitar el nostre monestir. Els nois i noies, acompanyats per un sacerdot jesuïta, pels seus monitors i catequistes, van entrar a la nostra església on ens vam fer presents un grup de germanes de la comunitat per tal d’explicar-los els trets de la nostra vida i respondre a les preguntes que ells ens volguessin fer. El clima que es respirava entre els joves va ser de serietat, de respecte i d’alegre entusiasme. Els seus cants i aplaudiments van donar a aquesta estona de diàleg un caire de joia encomanadissa. Més gran encara va ser la seva alegria en saber que en la nostra comunitat hi ha la germana Mercè, originària de Quito, Equador. Nosaltres els vam explicar la nostra vida, ells ens van formular diverses preguntes per aclarir els aspectes que trobaven curiosos o que costaven d’entendre. Tots plegats, germanes i joves, vam fruir d’una estona d’alegre compartir i d’enriquiment mutu. Vam acabar cantant el Parenostre amb català i ells ens van oferir una cançó típica de la seva terra. Una pregària va cloure aquesta estona. Tant de bo que les Jornades siguin un estímul i una ajuda perquè tots aquests joves descobreixin més a Jesucrist i sàpiguen anunciar-lo en el lloc on es troben. Des d’aquí els acompanyem amb el nostre record i amb la nostra pregària.

UN ANY MÉS, SANTA CLARA

2011-08-16T17:37:00.005+02:00

Com cada any hem celebrat amb goig la solemnitat de santa Clara, aquesta vegada dins del marc dels 800 anys de la nostra fundació com a clarisses. Enguany ens ha acompanyat fra Xavier Calpe, franciscà, que ha presidit tant la celebració de les Vespres com l’Eucaristia del dia 11. També, com cada any, la nostra església estava plena de gom a gom, nombrosos familiars, amics, coneguts van voler ser presents en la nostra festa així com els sacerdots que van concelebrar. La celebració va transcórrer enmig d’un ambient fratern, participatiu i joiós. Fra Xavier va destacar de la persona de Clara la seva plena dedicació i entrega a Jesucrist amb un amor preferencial i de predilecció, que la va empènyer a seguir-lo amb radicalitat pel camí de la pobresa i de la fraternitat. Després de l’Eucaristia vam trobar-nos tots a la plaça del monestir per compartir amb tots els assistents un refresc i una estona de diàleg i d’alegre germanor. Que la celebració de la solemnitat de santa Clara ens ajudi, una vegada més, a aprofundir en la nostra vida i a actualitzar el nostre carisma en el món d’avui. Gràcies a tots els qui ens vau acompanyar!

ESTIMAR A L'ESTIL DE JESÚS

2011-08-04T11:36:00.004+02:00

Iniciem aquest mes d’agost amb un altre fragment dels escrits de Clara, en concret, del seu Testament. Ella, seguidora incondicional de Jesucrist, es fa seu el manament nou i exhorta les seves germanes amb aquestes paraules: “Estimant-vos mútuament en la caritat de Crist, manifesteu exteriorment amb les vostre obres l’amor que sojorna en el vostre interior”.

“Estimant-vos en la caritat de Crist”: Clara vol que les germanes s’estimin amb un amor molt concret i compromès: el de Crist. No es cansa de contemplar Aquell que sempre acull, perdona, comprèn, encoratja... Aquell que estima amb un amor incondicional, malgrat les debilitats i caigudes. Jesucrist és per a Clara el model i el referent de l’amor fratern. Ho és per a ella i vol que ho sigui per a les seves germanes. Clara s’adona que l’amor de Crist és visible, patent, manifest. L’amor autèntic té aquest vessant d’exteriorització, de manifestació. Per això demana a les seves germanes que es manifestin “exteriorment" l’amor interior que es tenen. I que el llenguatge, el vehicle de l’estimació que es professen siguin “les obres”. La invitació de Clara, que no és més que un ressò de la de Jesucrist, és també actual i adreçada a nosaltres: ¿Com estimo els altres, la meva família, els amics, companys de treball? ¿Estimo a l’estil de Jesucrist? Més encara, en el meu actuar quotidià, ¿es fa visible l’amor que sojorna en el meu interior envers els altres? De la resposta a aquests interrogants depèn el meu seguiment de Jesucrist. Però no ens desanimem perquè Ell sempre està disposat a acompanyar-nos en aquest camí.

ESTIMA DE TOT COR

2011-07-20T16:18:00.007+02:00

El text de santa Clara que us proposem avui ens parla del seguiment de Jesucrist. Clara és una enamorada de Jesús; ha captat i ha experimentat vivament com és estimada. L’amor que li té el seu Senyor la impacta de tal manera que ja només te un únic desig i anhel: unir-se a Ell, seguir les seves petjades, reproduir les seves actituds, compartir la seva forma de vida. En això consisteix la vida de Clara i això és el que ensenya a les seves germanes.
Clara, en una carta adreçada a la seva amiga Agnès, escriu:

“Estima de tot cor Aquell que es lliurà totalment pel teu amor”.
El que mou i dóna sentit a la vida de Clara és l’amor de Jesucrist: “Aquell que es lliurà totalment pel teu (pel nostre) amor”. Davant d’aquest amor que es dóna, que s’entrega, que acull, que acompanya, que perdona, que encoratja... Clara només te una resposta: “estima de tot cor”. Invita amb força a estimar, però no de qualsevol manera sinó “de tot cor”, és a dir, amb un amor preferencial que, en les diferents situacions quotidianes, elegeix a Aquell que la fa feliç. “Estimar de tot cor” significa també estimar amb tota la nostra persona, tal com som, amb els nostres anhels i les nostres debilitats, perquè ningú ens comprèn i ens estima tant com Jesucrist, el Senyor. Clara també avui ens dirigeix a nosaltres aquestes paraules. Tant de bo que siguin una invitació a considerar i contemplar com som estimats pel Senyor i, des de la nostra realitat i petitesa, a respondre amb un amor sincer.

UNA CRIDA PER A TOTHOM

2011-07-09T11:27:00.004+02:00

Iniciem aquest recorregut a través de breus fragments dels escrits de santa Clara amb una frase amb la qual comença el seu Testament, com un llegat que deixa a les seves germanes tot compartint el que ha viscut al llarg de la seva vida. El text és el següent:

“Entre tots els beneficis que rebérem i anem rebent cada dia de la generositat el Pare de les misericòrdies, pels quals més ens cal retre accions de gràcies, és excel•lent el de la nostra vocació”.

Clara agraeix al Pare do excel•lent de la seva vocació, la crida a seguir Jesucrist en pobresa i fraternitat. També nosaltres, com Clara, podem i hem d’agrair la vocació rebuda en el nostre baptisme. El baptisme ens fa fills i filles del Pare en incorporar-nos a Jesucrist. Aquesta és la gran vocació de tots els batejats: viure veritablement com a fills, amb una relació sincera, oberta, confiada al Pare que tant ens estima; i viure com a germans, estimant-nos, ajudant-nos, acollint-nos, perdonant-nos... a l’estil de Jesús. És sobre aquesta vocació comuna i única que cada persona podrà descobrir el lloc que el Pare li té reservat: la vida laïcal, religiosa, sacerdotal o missionera. Fixem-nos que Clara anomena Déu com a “Pare de les misericòrdies”. Aquest títol ens revela que se sap realment filla del Pare, no d’un pare llunyà o distant, sinó d’un pare entranyable que té cura de cadascun dels seus fills i que els omple dels seus dons: pau, joia, fermesa, plenitud... Clara experimenta enmig de les dificultats que el Pare és i actua així. Per això l’anomena, amb tota propietat, “Pare de les misericòrdies”. Intentem també obrir-nos al Pare i al seu amor i, si descobrim una mica com som estimats, també nosaltres agrairem des del més íntim de la nostra persona la vocació que ens ha fet fills.

ELS ESCRITS DE CLARA D'ASSÍS

2011-06-30T12:04:00.003+02:00

Després de tots aquests diumenges en què ens hem endinsat en els textos evangèlics del temps de Quaresma i de Pasqua, comencem una temàtica nova en el nostre bloc. Amb motiu de la celebració dels 800 anys de la fundació de les clarisses, volem aproximar-nos a textos breus dels escrits de santa Clara d’Assís, a aquelles frases que ens poden il•luminar o ajudar en algun aspecte de la nostra vida per tal de viure, des del lloc on ens trobem cadascú, el nostre seguiment de Jesucrist i la vivència de l’evangeli. De santa Clara tenim uns quants escrits, pocs, però que per a nosaltres, les clarisses, són orientadors del nostre projecte de vida. Clara és una de les poques figures femenines de l’època medieval que van escriure. Això fa que els pocs textos de Clara tinguin un gran valor. Se’n conserven vuit: la Regla (o Forma de vida), el Testament, cinc cartes i una benedicció. Aquests escrits ens ajuden a endinsar-nos una mica més en la fascinant personalitat de Clara d’Assís i en el que ella va voler viure, un llegat que ha perdurat a través del temps. La Regla i el Testament ens revelen una dona decidida, combativa, perseverant, tenaç en la lluita, que no cedeix fins que no té garantit el que ella considera fonamental en el seu estil de vida. Les cartes ens mostren la riquesa interior de Clara, com era una dona d’intensa pregària i d’una gran experiència de Déu. I la benedicció, escrita poc abans de morir, ens manifesta l’amor i la tendresa de Clara envers les seves germanes amb les quals ha conviscut durant molts anys. Us convidem, doncs, a assaborir, a partir d’ara, frases breus d’aquests escrits per tal d’actualitzar-los en la nostra vida d’avui.

EL NOSTRE DIA

2011-06-18T11:27:00.004+02:00

Des de fa molts anys, l’Església dedica el diumenge de la Trinitat, el diumenge després de Pentecosta, als religiosos i religioses dedicats a la vida contemplativa. I, realment, aquest diumenge és un dia per contemplar.
Per contemplar l’amor i la tendresa del Pare, que ens estima infinitament, per damunt de totes les nostres esperances i expectatives, amb un amor gran i immens al qual, poc a poc, ens hem d’anar obrint i acollint en nosaltres.
Per contemplar Jesucrist, el germà gran i el company de camí que ens convida a seguir-lo i a viure amb les seves actituds i sentiments. Que ens ajuda a descobrir aquest amor del Pare i a llançar-nos als seus braços amb confiança i sense por.
Per contemplar la persona de l’Esperit Sant que és la nostra força i el nostre consol, la nostra ajuda i la nostra defensa, la nostra companyia i el nostre guia.

Els germans i germanes que estem dedicats arreu del món a la vida contemplativa, tot i els diferents estils i maneres de viure-ho, tenim la missió de ser lloança de la Trinitat, de viure amb una dedicació i obertura al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
Us convidem, en aquest diumenge tan especial per a nosaltres, a unir-nos a la nostra joia per poder celebrar, un any més, junt amb tota l’Església universal, aquest gran do.

LA FORÇA EN EL NOSTRE CAMÍ

2011-06-09T17:08:00.004+02:00

Amb el diumenge de Pentecosta es clou aquest bonic temps pasqual. Al llarg de cinquanta dies hem pogut aprofundir en el Misteri de la Resurrecció de Jesús. Malgrat tot, cada vegada que celebrem l’Eucaristia, celebrem Pasqua i el mateix Jesús ressuscitat es fa present. En la festa de Pentecosta, l’Església ens invita a posar la nostra mirada i atenció en la persona de l’Esperit Sant. L’Esperit Sant sembla de vegades el gran desconegut en les nostres vides, la solemnitat d’avui ens convida a tenir-lo present i a fer-lo proper a nosaltres com el motor que ens empeny i ens anima en el nostre camí vers Déu i els germans. En l’evangeli d’avui veiem els apòstols reunits, Jesús vivent es fa present enmig d’ells i els diu: “Rebeu l’Esperit Sant”. L’Esperit Sant és qui ens guia, especialment a través de la Paraula, en el nostre camí cap a Déu; és la força que ens empeny a superar els obstacles per mantenir-nos fidels a l’Evangeli; és qui fa renéixer en nosaltres la il•lusió i el desig de seguir elegint Jesús cada dia malgrat el desànim o el cansament; és qui ens ajuda a perdonar, servir, estimar als altres; és qui ens va il•luminant la persona de Jesús i ens impulsa a donar-lo a conèixer als nostres germans. L’Esperit Sant pot renovar i transformar profundament les nostres vides. Per això Jesús diu als deixebles i també a nosaltres: “Rebeu l‘Esperit Sant”. Rebeu-lo, obriu-vos a Ell, acolliu-lo, sigueu dòcils a la seva llum, deixeu-vos conduir per Ell…
Que l’alegria i la joia de tot aquest temps pasqual siguin presents en cadascun de nosaltres, no només aquests dies sinó sempre.

AMB NOSALTRES, CADA DIA

2011-06-03T14:52:00.003+02:00

Ens anem acostant al final del temps pasqual. Aquest diumenge celebrem l’Ascensió del Senyor. L’evangeli diu que els deixebles van anar a la muntanya que Jesús els havia indicat. Quan Jesús vol que els deixebles experimentin més íntimament la seva presència, els porta sempre cap a una muntanya; la muntanya indica altura, elevació, soledat, aïllament... simbolitza aixecar la mirada cap a Déu i estar atents al que Ell ens vulgui dir. A la muntanya Jesús dóna una missió als deixebles i a cadascun de nosaltres: anunciar l’evangeli a tothom, proclamar amb la nostra vida que som seguidors de Jesús. La tasca no és fàcil, i molt menys en l’ambient que avui ens envolta, però Jesús ens assegura que serà amb nosaltres cada dia, fins a la fi del món. La seva presència, el seu ajut, la seva força, seran sempre al nostre costat perquè puguem portar a terme la missió que ens ha estat confiada, amb fermesa i amb valentia. Ja a les portes de tancar aquest temps pasqual, intentem créixer en la convicció que Jesús és constantment present entre nosaltres i dintre de cadascun de nosaltres, com l’amic, com el company que no falla ni fallarà mai, sempre, dia rere dia.

COM EN UN PUZZLE

2011-06-01T22:08:00.006+02:00

Com cada any, un dels diumenges del temps pasqual, ens reunim els religiosos i religioses de Reus al nostre monestir per compartir una estona de pregària i de fraternitat. És una tarda on, any rere any, ens anem coneixent més els membres de les diferents comunitats de la nostra ciutat, una oportunitat de parlar de les nostres inquietuds, il•lusions, anhels, desitjos...
Tots vivim el mateix: el seguiment de Jesucrist però en missions i tasques diverses. Com en un puzzle, cada comunitat, cadascun dels seus membres ocupem el nostre lloc, un lloc únic i singular, de forma que totes les peces encaixen les unes amb les altres i dibuixen una imatge perfecta i ben acabada.
Després de la pregària de Vespres, vam poder gaudir de l’actuació de la banda del col•legi del Pare Manyanet, ens van oferir un bonic concert dins de la nostra església. Tot seguit, a la plaça d’entrada, amb el que tots havíem aportat, vam compartir el berenar. Un inesperat xàfec ens va fer córrer cap a dintre amb totes les safates del berenar, un cop a dins va sortir el sol tot rient-se de les nostres corregudes.
Després d’una estona de diàleg distès i alegre, ens vam anar acomiadant, cadascun a casa nostra amb la joia d’haver-nos tornat a trobar un any més i amb la il•lusió de recomençar les nostres tasques setmanals amb més empenta i embranzida.
Des d’aquí volem donar-vos les gràcies a tots els qui ens vam trobar diumenge i vau fer possible l’ambient de fraternitat i de joia de què vam poder gaudir.

UN ALTRE DEFENSOR

2011-05-25T16:01:00.006+02:00

Per entendre una mica més l’Evangeli d’aquest sisè diumenge de Pasqua l’hem de situar en el seu context; Jesús s’acomiada dels deixebles en l’últim Sopar, abans de la seva Passió, Mort i Resurrecció. Jesús els diu que se’n va però els promet un altre Defensor, que sabem que és l’Esperit Sant. L’Esperit Sant farà amb els deixebles el que Jesús ha fet fins aquell moment: guiar-los, il•luminar-los, ajudar-los, consolar-los, estimular-los, animar-los... Jesús se’n va però els assegura que tornarà: tornarà a estar amb ells, encara que d’una forma nova i diferent; el captaran vivent i present des de la fe.
“Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”. Per la fe sabem que Jesús ressuscitat està amb el Pare, i també en nosaltres. Perquè aquesta fe sigui cada vegada més madura i plena de convicció hem de “guardar els seus manaments”: acollir l’Evangeli, reflexionar-lo i viure’l. I no com una tasca feixuga o imposada, sinó com a resposta prompte i joiosa a la invitació que ens fa el mateix Jesús: “Si m’estimeu...”
Que aquests dies que falten per acabar el temps pasqual ens ajudin a anar reconeixent i valorant del do de l’Esperit Sant dins de nosaltres, per tal que puguem celebrar-ho amb goig el diumenge de Pentecosta que ja es va apropant.

CAMÍ, VERITAT I VIDA

2011-05-20T15:37:00.008+02:00

Aquesta setmana, trobem a l’evangeli una frase central que segurament hem escoltat moltes vegades. Jesús diu als seus deixebles i a nosaltres: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. És important que ens deturem a reflexionar en el seu sentit.
Jesús és camí: Ell ens indica sempre per on hem d’anar, quina és la ruta que hem de seguir si volem ser feliços de veritat. El camí és estimar com Jesús va fer, acceptar els altres tal com són, tenir un esperit de servei i de disponibilitat, sempre atents a fer allò que Déu vol de nosaltres.
Jesús és veritat: quantes paraules i quantes veus sentim cada dia per tots costats que no contenen en elles la veritat, que l’únic que aconsegueixen és desviar-nos i despistar-nos del nostre camí. Jesús mai no enganya, la seva Paraula és veritat i ens orienta en la nostra vida de cada dia.
Jesús és vida: moltes vegades busquem la vida allà on no hi és. Pensem que les coses ens ompliran i que satisfaran els nostres desitjos. Apropant-nos a Jesús, escoltant-lo en l’evangeli, unint-nos a Ell en el sagrament de l’Eucaristia, trobarem la vida veritable, la vida autèntica que omplirà de debò els nostres anhels de felicitat.

Que aquest temps pasqual que anem recorrent setmana rere setmana ens ajudi a descobrir Jesús com el camí que hem de seguir, com la veritat autèntica i com la vida que omple la nostra set de plenitud i d’infinit.

"HE VINGUT PERQUÈ TINGUIN VIDA"

2011-05-14T10:39:00.005+02:00

L’evangeli d’aquest quart diumenge de Pasqua ens presenta la imatge de Jesús com a Pastor i Porta. Jesús s’aplica a si mateix aquestes imatges per manifestar-nos quina és la seva voluntat i desig: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”.
Jesús ens ofereix la seva Vida: vol que participem del seu amor preferencial al Pare, als germans, a la Paraula; vol que visquem en la seva pau, joia, servei, plenitud... Jesús es la Porta que ens ofereix tot això. Per accedir-hi ja en sabem el camí: acollir Jesús en la Paraula escoltada i reflexionada en la pregària; acollir-lo i estimar-lo en la celebració viva del sagraments de la Reconciliació i de l’Eucaristia; acollir-lo i estimar-lo en servei als germans.
“Crida les que són seves, cadascuna pel seu nom”. Aquest verset ens hauria de donar sempre una gran confiança i alegria. Jesucrist ens coneix personalment a cadascun de nosaltres, ens coneix tal com som i ens estima, amb les nostres debilitats i errades i amb el nostre desig de créixer i de millorar. I ell, bon Pastor, no es cansa de cridar-nos a la Vida.
Intentem escoltar de veritat la seva veu i de seguir els camins que ens portin a la joia d’estar amb Ell i amb els germans. Continuem gaudint d’aquest temps pasqual amb la certesa que Jesús ens va al davant i ens encamina cap a la plenitud.

JESÚS, COMPANY DE CAMÍ

2011-05-06T16:08:00.003+02:00

Aquest diumenge l‘Església ens convida a escoltar i a reflexionar aquest text tan admirable de l’evangelista Lluc.
Jesús es fa company de camí dels dos deixebles que es dirigeixen cap a Emaús tristos, desesperançats i desanimats per la mort de Jesús. Jesús mateix “es posà a caminar amb ells”. Els acompanya en el seu itinerari i els convida a parlar, a compartir amb Ell la seva tristesa, els seus dubtes, la seva desesperança...
Els dos deixebles estan ofuscats i desorientats i Jesús comença a explicar-los les Escriptures per il•luminar la seva foscor. Tots dos s’obren plenament a la Paraula explicada per Jesús i, de mica en mica, les tenebres i els dubtes del seu cor es van aclarint i il•luminant.
Quan parteix el pa, els deixebles el reconeixen. No poden esperar més i se’n van en aquell mateix moment a comunicar als altres deixebles que s’han trobat amb el Senyor Ressuscitat. Per a ells, el seu encontre amb Jesús per mitjà de la Paraula i de l’Eucaristia ha estat font de joia i d’alegria, i ha tornat la pau als seus cors. No poden fer altra cosa que anunciar-ho als germans i ser-ne testimonis convençuts i entusiastes.
Quan nosaltres caminem tristos i desanimats per les diverses circumstàncies de la vida, Jesús és al nostre costat compartint la nostra ruta. Tant de bo que els nostres ulls i els nostres cors el sàpiguen reconèixer per poder fer revifar en nosaltres la il•lusió i l’esperança.
Amb aquest ànim, continuem vivint aquest bonic temps pasqual.

OBRIM-LI LES PORTES

2011-04-29T17:15:00.003+02:00

En aquest segon diumenge de Pasqua l’Església ens presenta aquest magnífic text de l’evangelista sant Joan.
El text comença dient-nos: “els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus”. També nosaltres, si no vigilem, podem tancar-nos en nosaltres mateixos per por o per altres motius (un problema, una situació dolorosa, uns criteris...). Cal que vetllem perquè les portes del nostre interior estiguin sempre obertes a Jesús.
“Jesús els digué: “Pau a vosaltres”. La pau que Jesús ressuscitat ofereix als apòstols i a cadascun de nosaltres és molt més del que podem pensar. Recordem que Ell va dir que la seva pau no era com la del món. Amb la seva pau Jesús ens ofereix la seva amistat, el seu ajut, la seva joia, la seva força, la seva proximitat... Obrim-nos a la seva Pau!
“Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”. Després del desastre i del dolorós fracàs del calvari, quan semblava que res tenia sentit, Jesús ressuscitat es fa present enmig dels seus i aquests esclaten de joia i d’alegria. Quan Jesús es deixa notar dins nostre, la seva presència sempre és font de joia i d’alegria.
Intentem gaudir d’aquest temps pasqual tan ric que l’Església ens ofereix any rere any per anar aprofundint en la gran realitat de Jesucrist Ressuscitat. Deixem-nos omplir de la seva presència enmig nostre i deixem-nos acompanyar per Ell en el nostre camí de cada dia.

REALMENT EL SENYOR HA RESSUSCITAT

2011-04-21T15:44:00.004+02:00

Després de recórrer el camí quaresmal, hem arribat a l’esclat joiós de la Pasqua.
Ara, al llarg de cinquanta dies, la litúrgia ens convida a viure amb alegria i amb il•lusió aquesta gran realitat, que és el centre de la nostra vida cristiana: “Realment el Senyor ha ressuscitat!”.
L’evangeli d’aquests dies ens anuncia el gran esdeveniment que va commoure els deixebles i seguidors de Jesús: el Senyor, que havien vist crucificat, mort i sepultat, havia ressuscitat, havia triomfat de la mort per viure sempre més enmig nostre.
Aquesta és la gran notícia que els apòstols es van afanyar a escampar per tot arreu, amb joia i amb un entusiasme engrescador.
Com els deixebles, cal que irradiem en el nostre món la Pau, el Goig, la Vida que Jesús ens porta i, amb el nostre testimoni, sapiguem comunicar als altres la Persona de Jesús. L’àngel diu a les dones que Jesús “no hi és aquí”. Moltes vegades busquem Jesús allà on no hi és, però sabem que Ell sempre es deixa trobar i vol que el cerquem amb constància i fidelitat.
Des d’aquestes línies us volem desitjar una joiosa Pasqua. Que la Llum i la Pau de Jesús Ressuscitat omplin cadascuna de les vostres vides.
Molt bona Pasqua a tothom!!!

UN ALTRE DIUMENGE DE RAMS

2011-04-18T12:11:00.003+02:00

El diumenge de Rams de l’any 1212, vuit segles enrere, santa Clara es va escapar a la nit de casa dels seus pares per començar una nova forma de vida com la que portaven sant Francesc i els seus companys. La vida que portarà Clara i les companyes que de seguida se li afegiran serà de seguiment de Jesucrist en pobresa, en fraternitat, en pregària i treball. Per això, el diumenge de Rams sempre ha estat un dia especial per a totes les clarisses. Ahir va començar per a totes les clarisses del món la celebració d’un any centenari, que durarà fins la festa de santa Clara de 2012, per tal de commemorar aquests 800 anys de la nostra fundació. Des d’aquell diumenge de Rams de 1212, les germanes clarisses ens hem anat escampant per tot el món intentant continuar l’estil de vida que la nostra mare santa Clara va començar. Us volem demanar, doncs, que us uniu a la nostra joia per aquests vuit segles de vida en l’Església, i també el vostre acompanyament i la vostra presència perquè continuem portant a terme la nostra missió. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

L'ENTRADA A LA SETMANA SANTA

2011-04-16T12:36:00.002+02:00

Amb el diumenge de Rams entrem en la Setmana Santa, la setmana cèntrica de l’Església i de tots nosaltres. En aquesta setmana contemplarem l’entrega lliure i conscient de Jesús en el Cenacle i en el Calvari, entrega i donació que culminen i esclaten amb la Resurrecció. Avui, diumenge de Rams, commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem assegut en un pollí, aclamat per les multituds. Amb aquesta acció simbòlica Jesús es manifesta com a Messies, però no un Messies prepotent o polític, sinó humil, senzill i portador de pau. Jesús és conscient que aquest gest el portarà a la mort, però ell acompleix amb fermesa la voluntat del Pare. La gent proclamava: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. També nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia l’aclamem amb les mateixes paraules, en el cant del “Sant, sant...” Intentem ser més conscients que Aquell que es fa present amb les paraules de la consagració és el mateix Jesús que aclamava la gent, i que ara ve a nosaltres oferint-nos la seva pau, la seva vida i la seva salvació. Esforcem-nos a viure amb intensitat aquesta setmana en què l’Església ens invita a contemplar Jesús en el seu misteri de Mort i de Resurrecció. Intentem tenir sobre els altres, sobre nosaltres mateixos i les circumstàncies que ens envolten, la mateixa mirada serena i confiada de Jesús, que ho va deixar tot amb confiança a les mans del Pare. Entrem amb Jesús per la “portalada” del diumenge de Rams que ens porta a aquests dies entranyables de contemplació del seu amor i de la seva entrega.

"VINE A FORA"

2011-04-08T16:07:00.006+02:00

Anem arribant al final del camí quaresmal. Aquest diumenge les lectures ens parlen de resurrecció, especialment ho veiem en l’evangeli. L’evangeli d’avui ens mostra, d’una banda, la part humana de Jesús: plora per la mort de Llàtzer, es commou profundament davant el sepulcre del seu amic, el colpeix el dolor i l’aflicció de les seves dues germanes, que confien plenament en Ell, capaç de poder fer allò que humanament és del tot impossible. I, d’altra banda, se’ns manifesta la divinitat de Jesús. En el signe de la resurrecció de Llàtzer, Jesús no busca fer un gran prodigi, ni cerca la seva pròpia glòria o ser admirat de tothom. Senzillament comunica als altres el do que ha rebut del Pare de donar la vida. Jesús és font de vida per a cadascun de nosaltres. Quantes vegades també nosaltres ens sentim “morts” en la nostra vida o no trobem sentit en les coses, i no ens adonem que Jesús vol fer-nos sortir de la nostra situació, tornant-nos a la vida com va fer amb Llàtzer. El crit que Jesús dirigeix a Llàtzer: “Llàtzer, vine a fora”, va adreçat també a cadascun de nosaltres. Cal que sortim de tot allò que ens frena el nostre caminar vers Déu, de tot allò que ens aparta dels altres, de tot allò que no ens deixa ser coherents, en definitiva, de tot allò que no ens aporta vida i que ens fa estar encallats en al nostra vida... Jesús és l’únic que ens pot aportar aquesta veritable vida, obrim-nos a Ell mentre acabem de recórrer aquest últim trajecte cap a la propera Pasqua.

"HI CREC, SENYOR"

2011-03-31T14:53:00.004+02:00

L’evangeli d’aquest IV diumenge de Quaresma ens presenta la guarició del cec de naixement. Aquest relat és el relat de molts moments de la nostra pròpia història. Quantes vegades, com el cec, Jesús ha il•luminat la nostra persona i la nostra vida quan caminàvem en dubtes, en la desorientació, en la foscor... I amb la seva llum va tornar a nosaltres l’alegria i la pau. Ens cal tenir sempre l’actitud del cec – d’obertura, d’humilitat, de docilitat -, perquè el Senyor pugui seguir il•luminant-nos. Jesús demana al cec: “¿Creus en el Fill de l’home?”. Deixem que en el silenci també ens ho demani a cadascun de nosaltres: “¿Creus en Mi?”. La resposta del cec és humil, sincera, des del més íntim del seu ésser: “Hi crec, Senyor”. Que la nostra resposta, com la del cec, neixi des del més profund de nosaltres; que li diguem amb el cor i la vida: “Crec, en Vós, Senyor”. I el cec “l’adorà”. Davant les obres del Déu, el seus dons, el seu amor, la seva bondat... reconeguem-lo, donem-li gràcies, estimem-lo, entreguem-nos joiosament i confiadament a Ell. Amb aquests sentiments i actituds seguim la nostra ruta quaresmal en aquests dies que falten per arribar a la festa esclatant de la Pasqua.

AMB ELS NOSTRES JOVES

2011-03-29T16:05:00.007+02:00

El passat divendres dia 25, a les 9 del vespre, vam acollir a casa nostra els joves de les diferents parròquies de Reus que es van aplegar per fer una vetlla de pregària al voltant de la imatge del Crist de sant Damià, que encara es trobava al nostre monestir. Entorn d’aquesta imatge tan estimada per totes les clarisses i els franciscans d’arreu del món, vam compartir amb els nostres joves una hora de pregària i de reflexió. Un fragment d’una de les cartes de santa Clara, on fa servir la imatge de Jesucrist com un mirall en el qual hem de mirar-nos cada dia, va servir de base de la pregària.

Vam reflexionar sobre les nostres actituds com a seguidors de Jesús i com podem ser testimonis en el món d’avui des del lloc on ens trobem cadascú. La vetlla de pregària va transcórrer amb estones de reflexió, de silenci, de pregària espontània i de cants que ajudaven a la interiorització. Acabada la vetlla, tots els nois i noies que van venir van compartir el sopar i una estona de tertúlia amb les germanes de la comunitat. Des d’aquí volem animar-los a tots ells a seguir avançant en el seu camí de la fe i a anunciar Jesús als altres des de la seva vida. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta vetllada.

"SI SABESSIS QUÈ VOL DONAR-TE DÉU..."

2011-03-24T17:27:00.004+01:00

Seguim la nostra marxa quaresmal i arribem al tercer diumenge. Reflexionem sobre l’evangeli d’avui. És un text molt extens però ens quedarem només en un petit fragment.
Jesús manté un diàleg amb una dona samaritana i, amb ella, també ens està parlant a nosaltres. Intentem escoltar-lo en la seva Paraula.
Jesús ofereix la seva aigua a la samaritana, ella pensa que li està parlant de l’aigua material, de la que cada dia va a buscar al pou.
Jesús va molt més enllà; no ens ofereix coses materials sinó un Do més profund i més gran que el que puguem imaginar. Jesús diu a la dona i a cadascun de nosaltres: “Si sabessis què vol donar-te Déu...”
El que Déu vol donar-nos és la seva mateixa persona, el seu amor, la seva tendresa, la seva comprensió, el seu perdó, la seva amistat... Aquest és veritablement l’autèntic Do de Déu: Ell mateix. Això val molt més que tots els dons materials que se’ns puguin oferir i donar. Cal, per part nostra, que el valorem i l’acollim.
La samaritana, finalment, ho va entendre, va creure en Jesús i, corrents, va anar-ho a anunciar a tothom plena de joia i d’alegria pel do que ha trobat en la persona de Jesús. La samaritana, malgrat les seves resistències inicials, es va obrir plenament a la Paraula de Jesús i d’aquesta manera el va poder acollir en el seu interior i anunciar-lo als altres.
Tant de bo que també nosaltres descobrim tot allò que ja ara mateix ens està oferint Déu i sapiguem comunicar-ho a les persones que tenim al voltant.

800 ANYS

2011-03-23T12:43:00.006+01:00

L’any 2012 les germanes clarisses de tot el món celebrarem 800 anys de la fundació del nostre Orde. La celebració d’aquest centenari començarà, de manera oficial, el diumenge de Rams d’aquest any (el dia en què santa Clara va deixar la casa paterna per iniciar la seva fraternitat de germanes) i acabarà el dia 11 d’agost de 2012 (solemnitat de santa Clara). Per aquest motiu, al llarg de tot aquest any, s’aniran portant a terme diferents activitats i celebracions a totes les comunitats de clarisses amb la finalitat de donar a conèixer una mica més la nostra forma de vida.
Com a preparació d’aquest centenari, una de les activitats que s’està portant a terme a nivell de tot Espanya és la “peregrinació” d’una imatge del Crist de sant Damià, que tanta incidència va tenir en la vida de Francesc i de Clara d’Assís. Aquesta imatge ja ha recorregut una gran part de tota la península i estarà a Catalunya des del mes de febrer fins al mes de juny. A la nostra comunitat ens pertoca de tenir-lo des del dia 19 fins al 28 de març.
Amb tal motiu vam celebrar el passat diumenge dia 20 unes Vespres solemnes al voltant d’aquest signe que per a nosaltres és tan entranyable.
Dos sacerdots, religiosos i religioses de diferents comunitats de Reus i nombrosos fidels ens van acompanyar en aquesta pregària del capvespre que ens ha servit de preludi per a la propera obertura de l’any centenari. Gràcies a tots els qui ens vau acompanyar en aquell dia i que vau fer que la celebració fos joiosa i festiva.

DALT UNA MUNTANYA ALTA

2011-03-17T14:36:00.004+01:00

En aquest segon diumenge de Quaresma l’Església ens presenta el text de la Transfiguració.
Jesús havia anunciat als seus deixebles que caminava cap a Jerusalem, cap a la Passió i Creu, i aquests s’havien esglaiat. En aquest marc Jesús pren Pere, Jaume i Joan i se’ls emporta “dalt una muntanya alta”. Jesús s’enduu els tres deixebles en un lloc solitari, silenciós perquè només en un clima de pregària i oració el podran captar transfigurat. L’oració personal és el camí per conèixer vivencialment Jesús.
Les paraules del Pare no anaven adreçades només a Pere, Jaume i Joan, sinó també a tots nosaltres que avui llegim o escoltem l’evangeli. També a cadascun de nosaltres ens diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”.
“Aquest és el meu Fill, el meu estimat”: aquest és el qui sempre fa la meva voluntat, el qui estima i perdona incansablement, el qui encoratja i anima...
“Escolteu-lo”: escolta’l perquè et portarà pel camí de la pau, de la donació i del servei, de la vida, de la joia... Escolta’l i deixa’t guiar per ell.
Amb aquest ànim, anem avançant amb joia pel camí de la Quaresma.

EL DESERT: TROBADA AMB DÉU

2011-03-11T16:26:00.002+01:00

Comencem el nostre recorregut pels textos de l’evangeli de cada diumenge d’aquest temps de Quaresma. Us convidem a seguir-los amb nosaltres i a intentar-los viure per tal d’arribar, al final d’aquest trajecte, a celebrar novament amb goig exultant la Resurrecció del Senyor.

En aquest primer diumenge de Quaresma, l’evangeli ens mostra Jesús al desert. El desert és lloc de silenci, de soledat... per trobar-se amb un mateix i amb Déu. Jesús es dirigeix al desert conduït per l’Esperit. El desert és lloc de recerca i de trobada amb Déu; és lloc de silenci, de pregària i de solitud; és també lloc de prova, de dificultats en el camí i on podem palpar que la nostra única seguretat és Déu.
Jesús, guiat per l’Esperit, s’endinsa en el desert per obrir-se més a Déu, per deixar-se fer i preparar-se per a la seva missió. Jesús pot fer front a les proves que li posa el temptador perquè vol fer, per damunt de tot, allò que agrada al Pare. Res no pot desviar-lo del seu camí ni de la seva missió de donar a conèixer Déu als germans i germanes del seu temps. Jesús no es deixa desencaminar, contesta el temptador amb fermesa i decisió, sempre amb paraules de l’Escriptura.
Ell ha de ser el nostre model quan ens trobem en moments difícils, quan ens sentim pressionats per tot arreu i se’ns fa costerut de seguir endavant. Com Jesús, acudim a la Paraula que hem llegit i reflexionat per fer front a les dificultats i als entrebancs de cada dia. Que els “deserts” que travessem al llarg de la nostra vida puguin ser un moment de trobada privilegiada amb Déu i amb els germans.

LA MARXA QUARESMAL

2011-03-07T17:29:00.005+01:00

Estem a punt d’iniciar el temps de Quaresma. La Quaresma la podríem comparar a una llarga marxa a peu cap a un cim alt i esplèndid, marxa que emprenem amb alegria i decisió. Durant el camí veurem diferents paisatges, travessarem rierols, agafarem viaranys, pujarem per llocs escarpats... fins arribar al cim, des d’on es divisa un bell i impressionant horitzó.
D’una manera semblant l’Església, en aquest temps quaresmal, ens anirà presentant cada diumenge diversos trets de la persona i vida de Jesús perquè els anem acollint i assimilant en la nostra vida, fins arribar al cim, que és la Vetlla Pasqual. En la nit de la Vetlla, així com els excursionistes posen el peus al cimal amb fermesa i joia, també nosaltres posarem els peus al cimal tot reafirmant amb alegria el nostre compromís amb Jesucrist mitjançant la renovació de les promeses del Baptisme.
Pel Baptisme vam ser incorporats, empeltats a Jesús i des d’aquell moment vam esdevenir fills i filles del Pare, sacerdots, profetes i reis. La marxa quaresmal ens porta a revisar com vivim aquests aspectes: si com a fill/filla del Pare visc obert a ell i al seu amor, si m’adreço a ell amb senzillesa i confiança; si tinc una mirada universal i prego, estimo, serveixo... en nom de tots els meus germans (sacerdot); si sóc autèntic, transparent, si faig present l’evangeli amb les meves paraules i vida (profeta); si poso les meves riqueses (temps, qualitats) al servei dels germans (rei).
Si emprenem la marxa quaresmal, aquesta marxa de pregària i de reflexió serena a la llum de la Paraula, és perquè desitgem sincerament, malgrat les nostres febleses i cansaments, reafirmar el nostre compromís amb Jesucrist. A ell no el trobarem només al cim, esperant-nos, sinó que ens acompanyarà tota la ruta ajudant-nos, encoratjant-nos, guiant-nos, com el millor company de camí.
Des d’aquí us convidem a emprendre la marxa quaresmal tots junts aquest dimecres de cendra.

MARIA, MODEL DE PREGÀRIA

2011-02-21T17:36:00.003+01:00

Hem anat veient diversos aspectes i actituds a l'hora de posar-nos una estona a la presencia de Déu i de voler-li dedicar el nostre temps. Hi ha una persona que tot el que hem anat reflexionant ho ha viscut en plenitud i amb tota radicalitat: és Maria, la mare de Jesús. Intentarem apropar-nos una mica a la persona de Maria, veurem com ella és el nostre model i guia en la nostra vida de pregària.
Maria era una noia immersa en el seu poble d'Israel, escoltava la Paraula de Déu a la sinagoga com els altres, però ella feia molt més que això: meditava, reflexionava, rumiava profundament la Paraula dintre d'ella. Era una noia tremendament contemplativa, i això la va portar a un autèntic creixement en la fe, la va preparar per respondre al projecte que Déu tenia sobre ella.
Era una noia enamorada de Déu, oberta a Ell i disposada a tot el que el Senyor li pogués indicar. Maria va viure sempre centrada en Déu, atenta a la seva voluntat, confiant en Ell d'una manera plena i introntollable. Maria sempre va escoltar, seguir i acollir Jesús i la seva Paraula, s'hi va adherir del tot, vivint-la fins a les últimes conseqüències. Va ser una seguidora fidel de Jesús, va ser la seva primera deixebla. Amb la seva vida va anunciar els grans valors de l'Evangeli. Maria va seguir Jesús amb radicalitat i fins al final, fins al peu de la creu. Va saber escoltar Jesús i va retenir dintre d'ella el que va captar, i després ho va comunicar amb la seva forma de viure.
D'ella podem aprendre la seva forma d'escoltar la Paraula, la seva manera d'estimar, va viure sempre impulsada per l'amor. Es deixà estimar per Déu i va estimar Déu i els altres amb tot el seu ésser. Maria és el model perfecte del nostre caminar vers Déu.
Cal que ens fem nostres les actituds i sentiments de Maria, i que amb ella i com ella corresponguem a l'amor de Déu dedicant-li una estona del nostre temps de cada dia en la pregària.

DISPONIBILITAT I FIDELITAT

2011-02-09T17:34:00.001+01:00

En l’última entrada vam tractar dues de les actituds que ens poden ajudar i que són fonamentals a l’hora de la pregària. Avui en desenvoluparem dues més que ens són necessàries en el moment de posar-nos una estona davant de Déu: la disponibilitat i la fidelitat.

- Disponibilitat: si ens sabem molt estimats per una persona farem tot allò que li agrada i que la fa feliç, no per obligació o imposició, sinó perquè volem correspondre a l'amor que ens té i volem manifestar-li amb fets concrets que també l'estimem.
Si he descobert una mica l'Amor que Déu em té a mi personalment, estaré tan joiós i agraït que de mi naixerà, espontàniament, un amor cap a Ell que es traduirà en una acceptació amatent i joiosa dels seus camins. En mi hi haurà una disponibilitat plena a allò que vulgui demanar-me. Aquesta és una altra de les actituds que hem de tenir en el moment d’escoltar Déu a través de la seva Paraula, una obertura a allò que em vulgui demanar.

- Fidelitat: avui dia la fidelitat esta en descrèdit i no te prestigi, però la fidelitat és el que revela si l'amor és veritable i autèntic. Si això passa en les relacions humanes, igualment és dóna en el nostre tracte amb Déu. Si estimem o volem estimar Déu amb un amor creixent, serem fidels, encara que ens costi, a la nostra trobada amb Ell. No hi serem només materialment presents, sinó que ens esforçarem per dedicar-li el temps que ens hem proposat amb tot el nostre afecte. La fidelitat és qüestió d'amor. Si ens costa, demanem-li sincerament que ens faci fidels. En el camí de pregària que hem iniciat o volem iniciar, no ens fem enrere, siguem constants encara que ens sembli que perdem el temps perquè la fidelitat perdurable donarà el seu fruit.

ACTITUDS PER A LA PREGÀRIA

2011-01-27T16:49:00.003+01:00

Després d’aquest parèntesi del temps d’Advent i de Nadal, tornem a agafar el fil del tema de la pregària. Ja n’havíem vist uns quants aspectes. Avui ens fixarem en una sèrie d’actituds que hauríem d'anar incorporant a la nostra pregària personal. No són idees abstractes sinó actituds personals en el nostre tracte amb el Senyor. Avui en veurem dues que ens podem ajudar a l’hora de posar-nos a la presència de Déu per tenir una estona de tracte amb Ell.

- Senzillesa i transparència: he de presentar-me davant de Déu tal com sóc, amb el meu desig de créixer i de ser millor, i també amb les meves debilitats i les meves febleses. Ell em coneix millor que jo mateix i m'acull, m'estima, m'encoratja a seguir endavant i m'ofereix la seva ajuda. Si em poso a la seva presència amb tota sinceritat i transparència, per més feble que sigui, Ell em farà notar la seva Pau i el seu Amor.

- Confiança: en la pregària em trobo amb Déu que m'estima com ningú, que em comprèn, em perdona, m’anima, m'ofereix la seva joia i la seva pau, vol ser el gran Company de camí... Per tant, puc anar a Ell confiadament, puc abandonar-me amb tota seguretat i confiança a les seves mans perquè Ell és Amor i només vol el meu bé i el meu creixement.

Amb aquesta certesa i amb aquesta seguretat puc posar-me sota la mirada de Déu, puc estar a la seva presència escoltant i reflexionant la seva Paraula sabent que sóc acollit i comprès tal com sóc amb tot el que en aquell moment concret estic vivint. Intentem anar fent nostres aquestes actituds si volem fruir de la presència de Déu en la nostra vida.

"AQUEST ÉS EL MEU FILL, EL MEU ESTIMAT"

2011-01-05T17:52:00.007+01:00

Amb el diumenge del Baptisme del Senyor acabem aquest bonic temps de Nadal, dues setmanes al llarg de les quals hem pogut contemplar, amb diferents matisos, el Misteri de Jesús fet home, la grandesa de la proximitat de Déu envers nosaltres fins a fer-se un de nosaltres. Avui, l’evangeli, per tancar aquests dies, ens presenta el baptisme de Jesús en el riu Jordà. Moltes persones s’apropaven a Joan Baptista per fer-se batejar; no era un baptisme com el que entenem ara nosaltres sinó un baptisme penitencial, és a dir, una manera de reconèixer les pròpies infidelitats i debilitats davant de Déu i demanar-ne perdó. El baptisme de Joan tenia aquest caire de penitència, de perdó dels pecats. Per això encara és més admirable i sorprenent que sigui Jesús, aquell que sempre va ser fidel a Déu, va fer la seva voluntat i va seguir els seus camins, qui es presenti per ser batejat. Per això Joan exclama: “¿Com és que tu véns a mi?”. Jesús s’ha identificat tant amb la persona humana que vol abaixar-se fins a l’extrem; ell, que mai no ha comès cap infidelitat, demana, com els homes i dones del seu temps, el baptisme de Joan. Amb el baptisme comença la vida pública de Jesús, a partir d’ara començarà a recórrer els camins de Galilea anunciant el Regne de Déu, proclamant l’amor del Pare envers nosaltres.
Aquest any, amb l’ajuda de l’evangelista sant Mateu, anirem contemplant diumenge rere diumenge, els passos de Jesús. El text d’avui ens hi anima: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Estiguem oberts al seu missatge i a la seva Paraula.

MARIA, MARE DE DÉU

2010-12-30T15:07:00.005+01:00

Estem en ple temps de Nadal i, en aquest començament del nou any, l’Església ens presenta la figura de Maria en tota la seva grandesa: és la Mare de Déu.
En l’Anunciació Maria va dir sí a Déu, a la Paraula, que es va encarnar en ella, i avui la contemplem presentant el seu Fill a tots els qui s’apropen a ella.
L’Evangeli ens parla dels pastors, només ells visiten a Jesús infant. Els pastors són els senzills i els humils de cor, els pobres d’esperit, els oberts i atents a Déu des de la seva petitesa. Només aquests poden creure, reconèixer la grandesa d’aquell infant i anunciar-ho amb joia.
Cal que també nosaltres ens apropem a la Paraula encarnada, a Jesús, amb simplicitat i senzillesa, com els pastors, i deixem que ens mostri la grandesa del misteri de Nadal.
L’Evangeli ens diu que “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Aquest és un dels trets més significatius de la personalitat de Maria. Era una noia reflexiva, d’una gran capacitat d’interioritat, Maria guardava i meditava en el seu interior tot allò que venia de Déu.
Que aquests dies de joia i de festa sapiguem, com Maria, entrar dins nostre per acollir, contemplar i deixar-nos estimar per la Paraula. Aquesta serà una de les millors maneres de començar el nou any.

NADAL: LA LLUM RESPLENDEIX EN LA FOSCA

2010-12-18T16:10:00.005+01:00

Després de recórrer els quatre diumenges d’Advent, hem arribat a la celebració joiosa de Nadal. Si al llarg d’aquestes últimes setmanes hem intentat fer nostres les actituds de l’evangeli: vetllar, obrir els camins, conversió, docilitat... podrem celebrar el Nadal amb plenitud i això ens animarà a seguir el nostre camí de fe i de seguiment de Jesucrist.
Els textos de l’evangeli d’aquests dies ens són ben familiars i entranyables. Cada evangelista presenta al seu estil el naixement de Jesús i la seva vinguda al món, a fer estada entre nosaltres.
Quedem-nos amb allò que és veritablement essencial i important: Déu s’apropa a nosaltres amb tanta intensitat que es fa un de nosaltres. És tanta la seva proximitat, el seu amor, la seva tendresa que es fa igual que nosaltres tot compartint el que nosaltres mateixos vivim cada dia, la fragilitat i la debilitat de la nostra condició humana i temporal.
Intentem contemplar aquest Misteri del Nadal amb uns ulls nous, oberts i senzills. El Jesús que aquests dies contemplem com un infant és el mateix Jesús que escoltem en l’evangeli, el mateix Jesús que rebem en l’Eucaristia, el mateix que es troba en els germans, el mateix que es troba en el més íntim de la nostra persona.
Celebrem Nadal amb la joia que ens ha de donar la manifestació de Déu i la seva presència entre nosaltres.
De tot cor, desitgem un BON NADAL a tots aquells i aquelles que ens acompanyeu a través d’aquestes pàgines. Que la Llum de Nadal il•lumini sempre les nostres vides.

JESÚS ENTRA EN EL MÓN

2010-12-17T16:11:00.004+01:00

S’acaba el temps d’Advent, entrem en l’última setmana d’aquest camí cap a Nadal.
L’evangeli d’aquest diumenge comença a presentar-nos el misteri de Nadal i ens revela la identitat del nen que naixerà de Maria: l’Emmanuel, “Déu és amb nosaltres”. Jesús és el mateix Déu que es fa infant, que es fa home per caminar amb nosaltres, al nostre costat, manifestant-nos com ens estima.
Jesús entra en el món per mitjà de Maria. Déu se serveix de Maria, de la seva obertura, de la seva disponibilitat i acceptació per entrar en el món dels homes. Déu també pot servir-se de mi per penetrar en la vida de molts germans (amics, companys, familiars...) que no el coneixen. Cal només que Ell trobi en mi obertura, entrega, docilitat i em farà un instrument seu eficaç, continuant d’alguna manera la gran missió de Maria d’engendrar la Vida en el cor dels germans.
Déu també se serveix de Josep. Josep col•labora en els designis de Déu amb la seva disponibilitat, docilitat i entrega als seus camins. Quantes vegades nosaltres també podem col•laborar perquè Jesús sigui conegut i engendrat en l’altre.
Com Maria, com Josep, com Francesc i Clara, com tants germans i germanes nostres que ens han precedit, posem-nos dòcilment en mans de Déu perquè Ell pugui servir-se de cadascun de nosaltres per arribar a moltes persones que, sense saber-ho, el busquen i desitgen. Així, tots junts, podrem celebrar el Nadal en profunditat i joia perquè Jesús estarà en la seva vida i en la nostra.

ANEU A ANUNCIAR EL QUE VEIEU

2010-12-10T16:24:00.004+01:00

Arribem al tercer diumenge d’Advent. Situem l’evangeli d’aquest dia en el seu context: Herodes ha fet tancar Joan Baptista a la presó i, des d’allà, vol que els seus propis deixebles coneguin Jesús i el segueixin; Joan desitja que els seus deixebles tinguin més llum per apropar-se a Jesús, per això els envia a preguntar-li si ell és el Messies que tothom espera.
La resposta de Jesús va més enllà d’una simple afirmació. Jesús vol que els deixebles de Joan entrin dintre d’ells mateixos i trobin una resposta per si sols i des de la seva pròpia vida, per això els diu: “Aneu a anunciar el que veieu i el que heu sentit dir”, és a dir, doneu testimoni de mi i comuniqueu als altres el que sentiu, el que veieu, el que experimenteu, el que heu conegut de mi...
L’evangeli ens interroga també avui a nosaltres. ¿Som capaços de donar testimoni de Jesús comunicant als altres el que coneixem d’Ell? No podem parlar de Jesús pel que ens diuen els llibres o simplement pel que hem sentit dir, hem d’anunciar-lo a partir del coneixement personal que anem adquirint, per mitjà del que aprofundim en la lectura i reflexió de l’evangeli, del que n’experimentem en la nostra vida de cada dia.
Voler conèixer més Jesús i anunciar-lo als altres és estar preparant també la seva vinguda i, com Joan Baptista, li obrirem el camí.

GIREM-NOS CAP A JESÚS I ACOLLIM-LO

2010-12-03T15:08:00.003+01:00

Ens trobem en el segon diumenge d’Advent, aquest bonic temps de preparació per la celebració del Nadal.
L’evangeli d’aquest diumenge en fa dues grans invitacions: “convertiu-vos” i “obriu una ruta al Senyor”.
És el mateix Jesús qui ens parla, ja sigui en la veu de Joan o del profeta Isaïes, i ens crida a la conversió: “convertiu-vos”. Jesús ens crida a girar-nos cap a Ell, a orientar i centrar la nostra vida en Ell, a escoltar la seva Paraula, a estimar els germans al seu estil...
Jesús ens convida també a obrir-li un camí, una ruta en la nostra persona, un espai en la nostra vida. Jesús vol caminar amb nosaltres, vol ser el nostre company i guia, vol que gaudim de la seva amistat, però per això li hem d’obrir la porta del nostre interior, li hem de deixar pas, hem d’aplanar-li una ruta, en una paraula, l’hem d’acollir com qui acull un amic molt estimat.
Seguim escoltant l’evangeli i Joan Baptista diu: “demostreu amb fets que us voleu convertir”. La conversió real, sincera es fa present en la vida de cada dia. Buscar una estona de pregària per escoltar Jesús, acollir, ajudar, encoratjar el germà, perdonar de cor, esforçar-nos a millorar en tots els nivells... són signes de la nostra conversió, de què veritablement estem obrint una ruta a Jesús en la nostra vida.

Aprofitem amb alegria aquest temps que ens proposa l’Església i caminem així cap al Nadal. Serà la millor preparació que podem fer!

ADVENT: TEMPS DE VETLLA I D'ESPERANÇA

2010-11-26T16:02:00.003+01:00

Un any més se’ns fa el do de viure un nou temps d’Advent. Quatre setmanes abans de Nadal que l’Església ens assenyala per animar-nos a viure amb un estil i unes actituds molt concretes: una actitud de vetlla, de vigilància activa i una actitud d’esperança confiada i joiosa.
Com altres vegades, us volem convidar en aquest temps litúrgic fort a llegir i a reflexionar amb nosaltres els textos de l’evangeli de cada diumenge per tal de poder viure amb més intensitat el que se’ns proposa.

L’evangeli d’aquest primer diumenge d’Advent posa l’accent en l’actitud de vetlla. Jesús, bon coneixedor de la realitat que cada dia vivim, ens dóna un exemple ben clar: “Si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria...”. Amb això, no ens vol dir que tinguem por ni que visquem angoixats pel que pot esdevenir, sinó que cal que tinguem una actitud de vigilància i d’atenció de forma que no ens passi per alt tot el que és més important en la nostra vida: que no deixem passar aquells moments en què podem ajudar activament els altres, que no visquem despistats sense sentir el que el Senyor ens vol dir en la nostra vida de cada dia, que visquem atents a nosaltres mateixos per no deixar-nos acaparar pel soroll i el brogit que hi ha al nostre voltant...
Maria, la mare de Jesús, va ser la persona que va vetllar i esperar joiosament, atenta sempre a la veu de Déu i a les necessitats dels altres.
Intentem, al llarg d’aquestes setmanes abrandar en nosaltres aquestes actituds i esperem el Senyor, que sempre ve al nostre encontre.

LA PREGÀRIA: TROBADA AMB EL PARE

2010-11-16T11:34:00.002+01:00

Quan ens adrecem a Déu en la pregària, és bo que tinguem present que el nostre Déu és un Déu trinitari: és Pare, Fill i Esperit Sant. Avui ens centrarem en el tema de la pregària com a trobada amb el Pare.
Jesús en l'evangeli ens ensenya que Déu és el nostre Pare (Jn 20, 17) i quan els deixebles li demanen que els ensenyi a pregar, Ell els diu: "quan pregueu, digueu: Pare" (Llc 11,2).
La pregària, doncs, és una trobada personal amb Déu Pare que ens estima entranyablement.
Hem d'anar a la pregària pensant que anem a trobar-nos amb el Pare, Aquell que ens ha creat, que ens estima amb un amor especialíssim i que és molt proper a nosaltres, està en el més íntim de nosaltres mateixos.
En la pregària hem d'adreçar-nos a Déu dient-li, amb senzillesa i amb tot l'afecte: "PARE", tal com ho feia Jesús.
Diguem-li: "Pare" i obrim-nos-hi, Ell ens acull, ens valora, ens anima, ens comprèn, ens perdona...
Diguem-li: "Pare" i deixem-nos mirar i estimar per Ell, que veu en cadascun de nosaltres un fill seu molt i molt estimat.
Diguem-li: "Pare" i abandonem-nos-hi tal com som, amb les nostres debilitats i anhels, amb les nostres preocupacions i inquietuds... Abandonem-nos-hi confiadament.
Diguem-li: "Pare" sabent-nos de veritat fills seus.
Si anem a la pregària amb la convicci6 que anem a trobar-nos amb Déu Pare, anirà creixent en nosaltres la consciència de ser fills seus, i el seu amor anirà transformant la nostra persona, les nostres actituds. Naixerà en nosaltres una nova mirada envers els altres; els altres, s6n els meus germans estimats i valorats pel Pare amb un amor especialíssim.
El Pare sempre ens espera i vol que el tractem amb senzillesa, amb confiança, amb amor... Apropem-nos a Ell, trobem-nos amb Ell... que desitja omplir la nostra vida de joia i de pau.

TOTS-SANTS I PANELLETS

2010-10-30T11:25:00.002+02:00

Dilluns celebrarem el dia de Tots-Sants. Una festa en què l’Església ens convida a mirar totes aquelles persones que han viscut entregades a Déu i als germans en una vida joiosa d’amor, de fidelitat, de sinceritat, de donació... en el lloc i l’estat en què Déu els ha cridat. Totes aquestes persones ens han precedit i, en aquest dia, se’ns invita a voler viure amb les mateixes actituds i sentiments amb què elles ho van fer mentre anem caminant cap a la nostra meta. Que la festa de Tots-Sants ens sigui a cadascun de nosaltres un estímul per viure, cada vegada més, des de l’amor i la veritat, en l’entorn on ens trobem, familiar, comunitari, de treball.
És molt típic de casa nostra fer la castanyada i menjar els panellets. També nosaltres vam dedicar un matí a elaborar aquests dolços propis d’aquest dia. Podeu donar un cop d’ull al nostre “taller de pastisseria”.
A tots vosaltres, que ens aneu seguint, us desitgem una joiosa diada de Tots-Sants.

ESCOLTAR LA PARAULA

2010-10-19T16:45:00.003+02:00

En l’aproximació que anem fent al món de la pregària, hem repetit molt la idea d’escoltar, de centrar-nos, de fer silenci dintre i fora de nosaltres, d’estar atents al que el Senyor em vulgui dir en aquest moment de la meva vida. No és suficient que m'apropi a Déu, cal que escolti el que em vol comunicar. Però, ens podem preguntar: ¿com fer-ho?, ¿com portar-ho a la pràctica en l’estona més o menys llarga en què m’hi vulgui dedicar?
Avui intentarem concretar una mica més i endinsar-nos en el tema de l’escolta de la Paraula.
Podem anar seguint aquests passos:

1. Posem-nos a la presencia de Déu
Déu esta en nosaltres, en el més íntim de la nostra persona, viu a dintre nostre. No l’hem de buscar a fora, a l’exterior, hem de “mirar” cap a dintre. Estar atents al que em passa, al que sento, als meus desitjos i anhels. Quan tenim un amic o pensem en una persona que estimem notem que, malgrat que estigui lluny físicament, està molt a prop nostre, gairebé podem “palpar” la seva presència. El mateix passa amb Déu. És el primer interessat a parlar-nos, a dir : “Ei, que sóc aquí”.
Per tant, intentem ser conscients que som davant de la seva presència, sota la seva mirada perquè Ell sempre ens acull, ens espera, ens estima.

2.- Escoltem el que Déu ens vol dir
Mitjançant la seva Paraula, Déu em vol comunicar quelcom a "mi", "ara" i "aquí". Demanem la llum necessària per captar i comprendre el missatge que ens vol adreçar Déu per mitjà del salm, del fragment de l’evangeli o del text bíblic que haguem escollit.
Deixem que la Paraula il•lumini la nostra persona, les nostres accions, la manera de tractar els altres, tota la nostra vida... Deixem que ens interrogui, que ens guiï, que ens encoratgi...
Si en nosaltres hi ha aquest esforç sincer i fidel, entendrem el que ens està dient el Senyor i ens hi podrem obrir de tot cor. Intentem-ho!

3.- Acció de gràcies
En acabar, donem gràcies a Déu per l'estona que l’hem estat buscant encara que, aparentment, no hàgim trobat "res". El que és més important és que hem estat amb Ell, a la seva presència, amb tota la nostra persona volent-lo escoltar de tot cor. Donem-li gràcies també per tants i tants dons que rebem d'Ell.

SOLEMNITAT DE SANT FRANCESC

2010-10-05T14:36:00.002+02:00

El dia 4 d’octubre vam celebrar, com cada any, la solemnitat del nostre pare sant Francesc. Tot el dia hi va haver un ambient festiu i joiós a la comunitat, que va culminar al final de la tarda amb la celebració, a 2/4 de 7, de les Vespres i l’Eucaristia, presidides per Mn. Jordi Sánchez, de Reus.
Ens va acompanyar un grup de fidels que van participar amb entusiasme de la festa. La celebració va ser senzilla i, alhora, solemne; íntima i entranyable, com va ser la mateixa persona de Francesc d’Assís. Mn. Jordi en va destacar el seu esperit de lloança a Déu i a l'obra de la creació, la seva senzillesa i humilitat que el van fer recórrer sense defallir els camins de l’evangeli en el seguiment de Jesucrist. Francesc ha de ser model avui per a tots els qui volem viure orientats cap a Déu i en el servei generós als germans.
Que la vida profunda i transparent de sant Francesc d’Assís, el germà universal, ens esperoni a seguir Jesucrist, cadascun en el lloc on Déu ens ha cridat.
Podeu veure en l’arxiu adjunt unes fotos de la festa.

LA LECTURA RESADA

2010-09-23T16:52:00.001+02:00

Per anar avançant pel camí de la pregària, hem de partir del nostre convenciment que la pregària és del tot fonamental per viure i créixer segons els sentiments de Jesucrist. També és important saber fer servir la manera adequada, conforme al dia i al nostre estat d'ànim. Anirem presentant alguns aspectes amb la finalitat que cadascú els pugui tenir en compte per trobar-se amb el Senyor. Avui presentarem la lectura resada.
En primer lloc cal prendre una postura exterior en què ens hi trobem bé i una actitud interior de silenci, d'oració, de serenor, de profunditat personal.
La lectura resada consisteix a agafar un text de la Bíblia (un salm, un fragment de l'evangeli...) i, intentant deixar el món exterior, les nostres preocupacions i maldecaps, conscients que ens trobem davant de la presència de Déu, començar a llegir, a poc a poc, el text que hem escollit. En llegir-la, intentem de vivenciar el que estem llegint, d'assumir-ho, de dir-ho per dintre amb "tota l’ànima", fent nostres les idees llegides tot identificant-nos amb el contingut o significat de les frases.
Si ens trobem amb una expressió que "ens diu molt”, deturem-nos allí mateix. Repetim-la moltes vegades, unint-nos per mitja de l'esmentada expressió amb el Senyor, fins que el seu contingut inundi la nostra intimitat. Sí no és així, continuem la lectura del text que hem escollit molt pausadament, assumint i interioritzant el que llegim. Parem de tant en tant. Si en un moment ens sembla que podem abandonar l'ajuda del text, deixem-lo, i permetem que Déu es manifesti dintre nostre i ens continuï parlant.
Aquesta modalitat de la lectura resada sempre resulta fàcil i eficaç, i ajuda a donar els primers passos en el camí de la pregària, o simplement quan estem distrets o influenciats per l’agitació i les múltiples preocupacions de la vida.
Cal dedicar-hi una estona diària perquè ens ajudi a asserenar-nos i a trobar-nos autènticament amb Déu.

EL SILENCI

2010-09-07T17:18:00.003+02:00

En aquestes entrades dedicades a la pregària anirem tractant diferents aspectes per tal que l’estona que puguem dedicar-hi sigui de veritat una autentica i viva trobada amb Déu.
No ens podem posar a pregar o a fer pregària sense una preparació prèvia. Un dels primers aspectes a tenir en compte en voler-nos endinsar en la pregària és el silenci, tant el silenci extern com l'intern.
Quan ens volem posar a pregar, és molt important cercar un lloc on ens hi trobem a gust i on hi hagi silenci. Pot ser una capella, la meva pròpia habitació, un altre racó de casa, un espai a l’aire lliure... També hem de procurar trobar una postura del nostre cos que sigui còmoda. És molt important assegurar que hi hagi silenci perquè és molt difícil poder captar la veu de Déu enmig de sorolls, d’aldarulls, de xerrameca. Quan tenim ganes de parlar amb un amic en un nivell de confiança busquem que res ni ningú no ens destorbi. De la mateixa manera, cal que hi hagi silenci al nostre entorn per poder trobar-nos amb Déu i escoltar la seva Paraula.
Un cop aconseguit això, cal tenir en compte el silenci intern. El silenci intern consisteix a fer silenci dins nostre, a deixar de costat totes aquelles veus interiors (projectes, preocupacions, records... ) per posar tota la nostra atenció a escoltar què ens diu Déu a través de la seva Paraula. No es tracta tant de lluitar contra tot allò que vingui a la nostra ment sinó de deixar-ho de banda (ja ens n'ocuparem en un altre moment) i posar tot l'accent a deixar ressonar dins nostre aquelles paraules de l'Evangeli o d'un salm que hem escollit per poder escoltar la veu de Déu.
No ens desanimem si moltes vegades no aconseguim fer silenci dintre de nosaltres a l'hora de la pregària. No és fàcil, però Déu acull el nostre esforç i es complau quan el busquem. Hem de ser constants, que Ell sempre es deixa trobar.

PELS CAMINS DE LA PREGÀRIA

2010-08-25T16:43:00.002+02:00

Diverses vegades hem parlat en aquest bloc de pregar, de fer pregària, d’escoltar i de reflexionar la Paraula de Déu. Volem dedicar algunes entrades a aquest tema, apassionant i alhora captivador.
Endinsar-se en els camins de la pregària és com començar una aventura, l’objectiu de la qual no és altre que respondre a la invitació que Déu adreça a cadascun de nosaltres, una invitació a dialogar amb Ell, a escoltar-lo, a parlar-li, a posar a les seves mans tots els nostres anhels, desitjos, inquietuds, dificultats, alegries... i a rebre per part seva una resposta d’amor i d’amistat, viscuda en el més íntim de nosaltres mateixos.
La pregària és iniciativa de Déu, que posa en l’interior de cada persona aquest profund desig de diàleg i de comunicació. Estem creats per a la comunió, no per a la solitud ni l’aïllament. Creixem i ens desenvolupem gràcies al tracte amb els altres, gràcies al diàleg i a la comunicació amb les persones que ens envolten. Escoltar i ser escoltats, estimar i ser estimats, acollir i ser acollits ens ajuda a viure en plenitud i a ser feliços, a estar bé amb nosaltres mateixos i amb tothom. ¿Com no ens ha d’ajudar a ser encara més feliços saber-nos i sentir-nos acollits, escoltats, estimats per Déu, el nostre Creador? I més encara: aquest mateix Déu ens convida incansablement a establir amb Ell una relació de comunicació, de diàleg, d’amistat i d’amor.
La pregària no és res més que acceptar aquesta invitació, correspondre-hi tot aportant la nostra obertura, les nostres capacitats i, en definitiva, tot el nostre ésser i la nostra vida.
Us convidem, doncs, a recórrer amb nosaltres els camins de la pregària. A compartir il•lusions i també dificultats, a endinsar-nos en aquesta fascinant aventura de la relació amb Déu que és també relació amb els germans.

SOLEMNITAT DE SANTA CLARA

2010-08-16T10:32:00.002+02:00

El passat 11 d’agost vam celebrar, com cada any, la festa de la nostra mare i fundadora santa Clara. En una solemne celebració de l’Eucaristia a les 7.30 de la tarda, van aplegar-se a la nostra església un gran nombre de persones, amics i familiars, que es van voler unir a la nostra joia en aquest dia tan especial i entranyable per a nosaltres. La celebració va estar presidida pel P. Ramon Domènech, franciscà, que va saber transmetre a tots els presents, tant a petits com a grans, l’esperit de Clara i el seu carisma de fraternitat i d’alegria.
Després vam compartir a la plaça d’entrada del monestir un refresc amb tots els assistents. Va ser una estona de poder-nos comunicar amb totes les persones que ens van acompanyar i d’estrènyer cada vegada més els lligams d’amistat i d’afecte que uneixen uns i altres amb tota les germanes de la comunitat.
Des d’aquí volem fer extensiu el nostre agraïment a tantes persones que esteu sempre al nostre costat. És per a nosaltres un goig i una alegria que la solemnitat de santa Clara sigui compartida per tots i totes vosaltres.
Podeu veure en el vídeo adjunt un petit reportatge de la festa.

LA PREGÀRIA EN SANTA CLARA

2010-07-28T16:08:00.005+02:00

Vam parlar de la pregària com a instrument de missió i d’evangelització. Intentem aprofundir una mica més en aquest tema.
Ni santa Clara ni sant Francesc no van deixar cap tractat sobre la pregària, a diferència d’altres fundadors o d’altres autors de la seva època. Ni tan sols es van preocupar de descriure el seu camí de pregària de forma sistemàtica o amb una finalitat pedagògica per als germans i germanes de la seva fraternitat.
Malgrat tot, sabem sens dubte que tots dos van ser tremendament contemplatius i van viure al llarg de tota la seva vida una relació estreta i íntima amb el Senyor. Aquesta experiència de pregària va ser la que va sostenir tota la seva opció de vida per mantenir-se fidels fins al final, amb totes les dificultats i oposicions que van haver de viure.
El que va ser fonamental i bàsic en la vida de pregària de Clara va ser el tracte diari, constant i fidel amb la Paraula de Déu. L’escoltava, l’acollia, la reflexionava, es deixava il•luminar i transformar per ella; realment va ser la bona terra que va donar fruit.
Per a Clara els deixebles i seguidors de Jesús no són només obrers del seu Regne sinó abans que res amants apassionats d’Algú que atreu i fascina, al qual han preferit per damunt de tot.
Clara va ser, sens dubte, referència per a les altres germanes del seu tracte íntim i personal amb Déu. Amb la seva pregària va arribar a molts indrets del món, va arribar a molts germans i germanes necessitats de llum, d’ajuda, de consol, de força... Clara va irradiar i difondre arreu la presència de Déu. Aquesta va ser la seva missió que li va estar confiada, viscuda junt amb les seves germanes en un clima de pobresa, de fraternitat i de silenci.
Nosaltres avui, cadascuna des del nostre lloc, estem cridades al mateix. No podem tirar endavant les nostres aspiracions, els nostres projectes, la nostra vida sense donar la preferència a la pregària, malgrat les dificultats, les foscors, malgrat moltes vegades buscar i no trobar perquè Déu sempre es farà notar.

LA MISSIÓ I L'EVANGELITZACIÓ

2010-07-19T16:39:00.005+02:00

Amb aquesta entrada d’avui volem explicar quina és la missió concreta que nosaltres, com a clarisses, tenim dins de l’Església i com acomplim la nostra tasca evangelitzadora.
Francesc d'Assís i els seus companys van portar a terme una “vida apostòlica”, és a dir, fer com Jesús, portar a tot arreu l'anunci de l'Evangeli, en contraposició als monjos que, en aquella època, no sortien dels seus monestirs. Però el grup de Francesc no contraposava l’anunci de l'Evangeli a la vida de pregària, sinó que el missatge que anunciaven als altres era fruit d'una pregària anterior. Només reflexionant en primer lloc la Paraula de Déu podien després fer-ne anunci joiós als homes i dones del seu temps.
Evangelitzar, doncs, és per a Francesc fer conèixer als germans el Déu que hem descobert. La missió no és iniciativa d'un mateix sinó una tasca confiada per Déu a la persona, a cadascun de nosaltres.
La predicació senzilla de Francesc i dels seus germans es portava a terme també a través del seu testimoni de vida, de la seva vivència en pobresa i en fraternitat. Així eren un signe per a tothom: amb la seva vida anunciaven que és possible viure a l'estil de Jesús, que és possible viure segons l'Evangeli.
Clara, en canvi, va viure reclosa en el monestir de Sant Damià, ¿podem parlar en ella de missió i d'evangelització? Evidentment que sí. Des de la seva vida senzilla de pregària, de treball, de pobresa, de fraternitat, juntament amb les seves germanes, va ser una força que irradiava a tot el món la llum de Déu. L'Església, tota la ciutat d'Assís confiaven en Clara i en les seves germanes com un recolzament i ajut en les seves vides i situacions. El ressò de la vida de Clara arriba tan enllà que s'obren setanta-dos monestirs dintre i fora d'Itàlia mentre ella encara viu. El seu estil de vida va ser, tant com el de Francesc, anunci joiós de l'Evangeli de Jesucrist.
Aquesta és la tasca que, dins del món i de l’Església, les clarisses portem a terme actualment; tenim una missió concreta i una forma d’anunciar l’evangeli, no per mitjà de la predicació sinó a través de la pregària i de la vida.

CLARA I L'ESGLÉSIA

2010-07-06T17:14:00.001+02:00

L’últim dia parlàvem de la relació filial de Francesc respecte a l’Església. Clara viu la mateixa obediència a l’Església que ell. Clara i les seves germanes del monestir de sant Damià viuen en nom de l’Església i de tots els germans del món en la seva vida senzilla de pregària, de fraternitat i de treball.
Clara no va desobeir l'Església, però va pressionar el Papa per tal d'aconseguir la confirmació i aprovació del seu estil de vida. Al Sant Pare li semblava massa dura i rigorosa la vida que portaven Clara i les seves companyes, per això dubtava a l'hora de donar la seva autorització per viure així, però Clara, amb constància i sense desanimar-se, conscient que aquesta vida era la que Déu els demanava de portar a terme, no para d'insistir perquè els sigui confirmat per l'Església el seu estil de vida evangèlica. l finalment així ho va aconseguir.
Francesc i Clara, en parlar d'Església, no tenen en compte tan sols la jerarquia sinó tots els membres entesos com a Cos de Crist. Viuen en comunió amb tot el Poble de Déu, se senten membres vius d'aquest Poble i servidors d'aquesta Església que ells tan estimen; volen ser en el món membres d'una Església dinàmica i oberta, que fa una opció pels pobres tot distanciant-se de tota mena de poder i de domini. l a la vegada, l'Església jeràrquica admira Francesc i Clara i confia en el seu testimoni de vida.
Ens pot ajudar preguntar-nos si ens sentim de veritat membres de l'Església. ¿Què entenem per Església? ¿Quines coses positives o negatives li atribuïm? ¿Com podem viure essent membres vius de l'Església?

MEMBRES DE L'ESGLÉSIA

2010-06-22T15:17:00.002+02:00

És molt important per als creients, en qualsevol opció de vida que fem, ser conscients que formem part d'una comunitat que és l’Església i que hem d'estar integrats en ella, sabent que amb la nostra col•laboració i ajuda contribuïm a fer créixer l'Església de Jesucrist, és a dir, el grup, la gran família de persones que el volem seguir siguem allà on siguem.
Malgrat que l'estil de vida de Francesc i de Clara d'Assís va ser una gran revolució i va representar un gran canvi en l'Església del seu temps, sempre la van estimar i van ser-li fidels, a diferència d'altres grups que sorgien també en aquella època i que van caure fàcilment en l'heretgia perquè se’n van separar.
La primera crida que rep Francesc és la de "reparar l'Església", una crida que ell entén, de moment, de forma literal tot posant-se a reconstruir capelles que estaven en ruïnes. Més endavant, quan ja veu quina ha de ser la seva forma de vida, el que fa és anar-se'n amb els seus primers companys cap a Roma per tal d'obtenir l'aprovació del Papa en l'estil de vida que tots ells volien seguir.
Francesc distingeix perfectament la diferència que hi ha entre l'Església de Jesucrist i els membres que la formem, moltes vegades plens de febleses, de debilitats i de mancances, però això no li treu que estimi i veneri aquesta Església que és dèbil i feble i, alhora, llum i testimoni de l’evangeli. Ell demana als seus companys respecte i estimació envers els ministres, els sacerdots de l'Església. Moltes vegades ha de compaginar l'obediència deguda a l'Església i la fidelitat al seu estil de vida i això no sempre li resultarà fàcil. Francesc és una veu que proclama que val la pena viure l’evangeli i el seguiment de Jesucrist dins d’una comunitat viva, l’Església, on tots i cadascun de nosaltres hi tenim un lloc i una tasca a fer al servei de Déu i dels germans.

LA SENZILLESA

2010-06-11T17:32:00.005+02:00

Aquests últims mesos, durant el temps de Quaresma i de Pasqua, hem anat seguint el text de l’evangeli de cada diumenge per tal d’intentar viure amb més força aquests temps intensos que trobem al llarg de l’any i de la nostra vida de creients. Ara volem continuar exposant diferents trets de la nostra espiritualitat com a clarisses per donar a conèixer una mica més l’estil de la nostra vida.
Una altra de les característiques de la nostra vida que sant Francesc i santa Clara ens van deixar com a llegat és la senzillesa o la simplicitat.
La senzillesa ja era considerada en la Bíblia no com un simple tret del caràcter de la persona sinó com una actitud davant de Déu i dels altres; una qualitat pròpia d'un esperit confiat, disponible i pobre.
Francesc i Clara volen aquesta actitud per als germans i germanes de les seves fraternitats.
Jesús vol que els seus deixebles siguin "astuts com les serps però senzills com els coloms", els vol com els infants, confiant plenament en el Pare, sense dobles intencions.
A Francesc i a Clara els entusiasma aquest valor evangèlic i el consideren com un element molt important per a la vida de comunitat, com un fruit de la pobresa d'esperit que constitueix un dels fonaments del seu estil de vida.
Aquesta actitud porta Francesc a no enganyar mai ningú sobre la realitat de la seva vida, a cercar una coherència entre les seves paraules i la seva manera d’actuar.
La senzillesa ha estat i volem que sigui una nota característica dels seguidors de l'ideal de vida de Francesc i de Clara d'Assís. La senzillesa evangèlica comporta ser coherent amb un mateix; és també una actitud de disponibilitat i de confiança plena davant de Déu, que ens coneix tal com som. Com més anem avançant en el nostre tracte amb el Senyor, més senzilla es va fent la nostra pregària i la nostra mateixa vida.
En aquest nostre món, on de vegades les relacions són molt complicades i interessades, és important que valorem la senzillesa i que procurem ser autèntics i coherents en la relació amb els nostres amics, familiars, en l’ambient on ens movem en la nostra vida de cada dia.

UNITS EN UN MATEIX IDEAL

2010-06-01T15:13:00.004+02:00

Ja fa uns quants anys que, una tarda d’un diumenge de maig, ens trobem al nostre monestir tots els religiosos i religioses de les diverses comunitats que hi ha a Reus. Aquestes trobades són una oportunitat per conèixer-nos cada vegada més, per compartir les nostres inquietuds, il•lusions i anhels, per compartir la pregària i una estona de germanor i de fraternitat. Trobar-nos al llarg de tot aquest temps ens ha ajudat a estrènyer els nostres lligams un any darrere un altre. Tot i que cada família religiosa treballa des d’un carisma diferent, a tots ens uneix el mateix objectiu i la mateixa finalitat: viure l’evangeli i seguir Jesucrist. Uns ho fan des del servei als altres; uns altres des de l’educació i la dedicació als joves, als ancians, als immigrants; uns altres des de la pregària; altres des de l’evangelització i la missió... És bonic veure com, dins de l’Església, cadascú hi té un lloc i tots hi tenim un servei i una tasca per portar a terme.
Així, el diumenge de la Trinitat, ens vam reunir a les 6 de la tarda per a la pregària de Vespres. Hi havia la presència de gairebé totes les comunitats religioses de Reus. Després de la pregària, la jove cobla de l’escola del P. Manyanet ens va oferir un concert de sardanes dins mateix de l’església.
Després, amb el que cada comunitat va aportar, vam compartir un berenar a la plaça del nostre monestir i, el que és més important, el diàleg, la convivència, la comunicació...
Us oferim un petit reportatge de la trobada perquè també des d’aquí pugueu compartir una mica la joia de la nostra trobada anual.

DIUMENGE DE LA TRINITAT, DIA DE LA VIDA CONTEMPLATIVA

2010-05-28T15:17:00.004+02:00

Diumenge passat, amb la festa de Pentecosta, vam cloure el temps pasqual. Ara tornem a endinsar-nos en el temps de durant l’any i en aquest diumenge l’Església posa davant els nostres ulls la festa del nostre Déu, de la Trinitat, la festa del Pare, de Jesucrist i de l’Esperit Sant. Fa uns anys que l’Església dedica aquest dia de la Trinitat a la vida contemplativa, a aquests germans i germanes sovint desconeguts.
Els contemplatius i contemplatives som batejats que hem sentit la crida de Déu a viure dedicats plenament a Ell, en una vida de pregària i silenci, de treball i fraternitat.
Ens esforcem per respondre a aquesta crida vivint des de la nostra realitat de fills estimats entranyablement pel Pare; escoltant Jesucrist en la seva Paraula i maldant per seguir les seves petjades; obrint-nos a l’Esperit Sant perquè ens condueixi i faci la seva obra en nosaltres.
Com veieu, la nostra vida és en realitat la vida de tot membre del Poble de Déu, viscuda –si voleu- fins a les últimes conseqüències. Tots estem cridats a la pregària –cadascú des del seu lloc -, i de tots Déu espera que caminem cap a ell amb la confiança i la joia que tenen els fills envers el seu pare, units a Jesucrist, deixant-nos guiar per l’Esperit.
Tot i que les nostres cases i monestirs a vegades es troben una mica retirats de les poblacions, no per això ens desentenem del nostre món i dels seus problemes. Tot al contrari, intentem viure i pregar amb una mirada universal que abasti a tothom, i per tant, a tots vosaltres que ens seguiu en aquest bloc.
Us demanem que ens acompanyeu en la nostra celebració d’aquest dia per tal que siguem sempre fidels a la crida que Déu ens ha fet.
Joiosa festa de la Trinitat!