divendres, 27 de març del 2015

LA GRAN SETMANA



Hem arribat a l’última etapa del nostre camí quaresmal; ens trobem ja a les portes de la Setmana Santa. En aquesta setmana som invitats a endinsar-nos encara més en la contemplació del Misteri de la Mort i Resurrecció de Jesucrist.
El diumenge de Rams ens obre a la vivència d’aquest Misteri, però serà a partir de la tarda del Dijous Sant que l’Església ens ajudarà a viure-ho molt més intensament.
Tots aquests dies podrem fixar la nostra mirada en la persona de Jesús abandonat a les mans del Pare en confiança plena i estimant fins a l’extrem. Contemplem la Creu de Jesús en silenci tot deixant-nos interrogar en el més íntim de nosaltres mateixos.
Que aquesta gran setmana, que culminarà en la celebració joiosa i esclatant de la Pasqua, ens ajudi a viure-la amb alegria veritable, l’alegria que neix de la presència de Jesucrist sempre viu entre nosaltres. 

divendres, 20 de març del 2015

SI EL GRA DE BLAT...



Arribem al cinquè diumenge de Quaresma, gairebé al final del nostre trajecte per arribar a la Pasqua. L’evangeli comença interpel·lant-nos en el més profund de nosaltres mateixos: ”Voldríem veure Jesús”. Aquest és el desig inscrit en l’interior de cada persona, encara que moltes vegades sense saber-ho: “veure”, és a dir, descobrir, conèixer, estimar, seguir... Jesús.
Jesús convida a seguir-lo amb totes les conseqüències: “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”. Si de veritat volem viure la vida de Jesús, sigui quin sigui el lloc on ens trobem, hem d’estar disposats a entregar-nos, a donar tot el que tenim de nosaltres mateixos i a posar-ho a disposició dels altres; hem d’estimar i servir a l’estil de Jesús, obrint-nos a Ell i a totes les persones que ens necessiten.
Cadascun de nosaltres podem ser aquest gra de blat que, com Jesús, es dóna amb generositat i disponibilitat.
Amb aquestes actituds, acabem de recórrer els últims dies de Quaresma, disposats a celebrar amb joia la Pasqua, ja tan propera.

divendres, 13 de març del 2015

EL DO DEL FILL



Anem recorrent al camí de la Quaresma i ens trobem ja al quart diumenge, cada cop més a prop de la Pasqua. L’evangeli d’aquest dia ens fa fixar la mirada en l’entrega que el Pare ens ha fet, i ens continua fent, del seu Fill Jesucrist: “Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic”.
Donant-nos el seu Fill, se’ns dóna la VIDA, ja des d’ara fruïm de la presència de Déu, del seu amor, de la seva tendresa, de la seva amistat, del seu consol, de la seva ajuda... Gaudir dels dons de Déu depèn de nosaltres; Ell se’ns entrega sense mida fins a donar-se Ell mateix però nosaltres hem d’estar oberts i receptius per acollir aquesta vida i aquesta llum. Aleshores, cap foscor, cap dubte, cap incertesa... no ens podrà fer trontollar si tenim la seguretat, i ho hem experimentat, que Déu és amb nosaltres i que, amb Jesús, ens ho ha donat realment TOT.
Amb aquest ànim, seguim endavant cap a la propera Pasqua.

divendres, 6 de març del 2015

EL NOSTRE TEMPLE



Hem arribat al tercer diumenge de Quaresma. En aquest dia, l’evangeli ens posa davant els ulls una escena que ens pot desconcertar: Jesús fa fora del temple els mercaders.
Jesús, per mitjà d’un gest profètic, ens vol dir que el temple no és només un edifici i un conjunt de pedres col·locades artísticament. El temple és molt més que això: és un lloc de trobada amb Déu, un espai de relació amb Ell, un lloc de pregària i d’escolta de la seva Paraula. Per això no es pot banalitzar, no se’n pot fer un ús qualsevol. Mogut per aquesta convicció, Jesús fa fora tots aquells que estan fent de la relació amb Déu un negoci i, amb la seva actitud, empenyen altres persones a allunyar-se d’Ell.
I Jesús va encara molt més enllà: l’autèntic temple som cadascun de nosaltres; tota persona és un temple del mateix Déu. És cert que el temple, com a edifici, ha de ser respectat, valorat, tractat com a tal, però molt més encara la persona de cadascun dels germans i germanes que són el lloc privilegiat on Déu habita.
Si tenim cura del temple com a indret de relació amb Déu, com no n’hem de tenir de nosaltres mateixos i de cadascuna de les persones que tractem en la nostra vida!
Que la consciència que Déu habita realment en nosaltres i en els altres ens acompanyi en el recorregut d’aquest camí que ens porta cap a la Pasqua.