dissabte, 31 de maig del 2014

LA NOSTRA MISSIÓ



Ens anem acostant al final del Temps Pasqual. Diumenge celebrem l’Ascensió del Senyor. L’evangeli diu que els deixebles van anar a la muntanya que Jesús els havia indicat. Quan Jesús vol que els deixebles experimentin més íntimament la seva presència, els porta sempre cap a una muntanya; la muntanya indica altura, elevació, soledat, aïllament... simbolitza aixecar la mirada cap a Déu i estar atents al que Ell ens vulgui dir. A la muntanya Jesús dóna una missió als deixebles i a cadascun de nosaltres: anunciar l’evangeli a tothom, proclamar amb la nostra vida que som seguidors de Jesús. La tasca no és fàcil, i molt menys en l’ambient que avui ens envolta, però Jesús ens assegura que serà amb nosaltres cada dia, fins a la fi del món. La seva presència, el seu ajut, la seva força, seran sempre al nostre costat perquè puguem portar a terme la missió que ens ha estat encomanada, amb fermesa i amb valentia.
En els últims dies del temps pasqual, intentem valorar i fer nostra aquesta gran missió que Jesús ens encarrega.

divendres, 23 de maig del 2014

SEMPRE ESTARÀ AMB NOSALTRES



Poc a poc, anem arribant a l’última etapa del temps pasqual. Per entendre una mica més l’Evangeli d’aquest sisè diumenge, l’hem de situar en el seu context; Jesús s’acomiada dels deixebles en l’últim Sopar, abans de la seva Passió, Mort i Resurrecció. Jesús els diu que se’n va però els promet un altre Defensor, que sabem que és l’Esperit Sant. L’Esperit Sant farà amb els deixebles el que Jesús ha fet fins aquell moment: guiar-los, il·luminar-los, ajudar-los, consolar-los... Jesús se’n va però els assegura que tornarà:  tornarà a estar amb ells, encara que d’una forma nova i diferent; el captaran vivent i present des de la fe.
 “Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”. Per la fe sabem que Jesús ressuscitat està amb el Pare, i també en nosaltres. Perquè aquesta fe sigui cada vegada més madura i plena de convicció hem de “guardar els seus manaments”: acollir l’Evangeli, reflexionar-lo i viure’l.  I no com una tasca feixuga o imposada, sinó com a resposta prompte i joiosa a la invitació que ens fa el mateix Jesús: “Si m’estimeu...”
Amb aquests sentiments, acabem de recórrer les últimes setmanes del temps pasqual.

dissabte, 17 de maig del 2014

CAMINANT AMB JESÚS



Aquesta setmana, la V de Pasqua, trobem a l’evangeli una frase central que segurament hem escoltat moltes vegades. Jesús diu als seus deixebles i a nosaltres: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. És important que ens deturem a reflexionar en el seu sentit.

Jesús és camí: Ell ens indica sempre per on hem d’anar, quina és la ruta que hem de seguir si volem ser feliços de veritat. El camí és estimar com Jesús va fer, acceptar els altres tal com són, tenir un esperit de servei i de disponibilitat, sempre atents a fer allò que Déu vol de nosaltres.

Jesús és veritat: quantes paraules i veus sentim cada dia per tots costats que no contenen en elles la veritat, que l’únic que  aconsegueixen és desviar-nos i despistar-nos del nostre camí. Jesús mai no enganya, la seva Paraula és veritat i ens orienta en la nostra vida de cada dia.
Jesús és la vida: moltes vegades busquem la vida allà on no hi és. Pensem que les coses ens ompliran i que satisfaran els nostres desitjos. Apropant-nos a Jesús, escoltant-lo en l’Evangeli, unint-nos a Ell en el sagrament de l’Eucaristia, trobarem la vida veritable, la vida autèntica que omplirà de debò els nostres anhels de felicitat.

divendres, 9 de maig del 2014

UN PASTOR QUE DÓNA VIDA



Ja ens trobem al IV diumenge de Pasqua, un diumenge en què l’evangeli sempre ens presenta la imatge de Jesús com a Pastor. Jesús s’aplica a si mateix aquesta imatge per manifestar-nos quina és la seva voluntat i desig: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”.
Jesús ens ofereix la seva Vida: vol que participem del seu amor preferencial al Pare, als germans, a la Paraula; vol que visquem en la seva pau, joia, servei, plenitud... Jesús es qui ens ofereix tot això. Per accedir-hi ja en sabem el camí: acollir Jesús en la Paraula escoltada i reflexionada en la pregària; acollir-lo i estimar-lo en la celebració viva del sagraments de la Reconciliació i de l’Eucaristia; acollir-lo i estimar-lo en servei als germans.
Crida les que són seves, cadascuna pel seu nom”. Aquest verset ens hauria de donar sempre una gran confiança i alegria. Jesucrist ens coneix a cadascun, ens coneix tal com som i ens estima, amb les nostres debilitats i errades, i amb el nostre desig de créixer i millorar. I ell, bon Pastor, no es cansa de cridar-nos a la Vida.
Sigui quin sigui el nostre lloc, intentem escoltar i seguir els passos del nostre Pastor, que ens va al davant i ens estima entranyablement. Continuem endinsant-nos en el temps pasqual amb la certesa que Jesús ens acompanya sempre.      

divendres, 2 de maig del 2014

AL NOSTRE COSTAT



Anem endinsant-nos en el temps pasqual i, en aquest tercer diumenge, l‘Església ens convida a escoltar i a reflexionar aquest text tan admirable de l’evangelista Lluc.
Jesús es fa company de camí dels dos deixebles que es dirigeixen cap a Emaús tristos, desesperançats i desanimats per la mort de Jesús. Jesús mateix “es posà a caminar amb ells”.  
Els dos deixebles estan ofuscats i desorientats i Jesús comença a explicar-los les Escriptures per il·luminar la seva foscor. Tots dos s’obren plenament a la Paraula explicada per Jesús i, de mica en mica, les tenebres i els dubtes del seu cor es van aclarint i il·luminant.
Quan parteix el pa, els deixebles reconeixen Jesús. No poden esperar més i se’n van en aquell mateix moment a comunicar als altres deixebles que s’han trobat amb el Senyor Ressuscitat. Per a ells, el seu encontre amb Jesús per mitjà de la Paraula i de l’Eucaristia ha estat font de joia i d’alegria, i ha tornat la pau als seus cors. No poden fer altra cosa que anunciar-ho als germans i ser-ne testimonis convençuts.
Cadascun de nosaltres ens podem identificar amb els deixebles d’Emaús. Moltes vegades avancem a les palpentes en el nostre camí; el desànim i la confusió es posen al nostre costat però, davant d’això, hem de pensar que ha estat Jesús qui s’ha posat al nostre costat molt abans i s’ha fet el nostre company de camí. Com els dos deixebles, cal que fem l’esforç d’obrir els ulls i el cor a la seva Paraula i, amb tota seguretat, el podrem reconèixer en els Sagraments i en els germans.
Amb aquesta actitud d’obertura i de disponibilitat, anem recorrent el camí pasqual.